dimarts, 30 d’octubre de 2007

Test de l'examen de verbs

Ja podeu resoldre la primera part de l'examen de verbs d'aquest matí, Cal que tingueu en compte que les solucions que permeten més d'una forma (al·lomorfs) vénen indicades per diferents caselles a resoldre. En el pretèrit i plusquamperfet de subjuntiu l'ordre és: formes amb R, formes amb S, formes amb SI. Les formes verbals característiques de les varietats del valencià septentrional, lleidatà i català central ( morfema -o en la primera persona del present d'indicatiu i formes en -i en el subjuntiu) van les darreres.

dilluns, 29 d’octubre de 2007

Coherència. Propostes al text Una duresa fràgil.

Algunes propostes de resum, tema i introducció (exordi)

De l'exordi

M. Elvira Teruel Planas en el seu llibre Retòrica, Informació i metàfora, publicat per la UAB comenta al respecte de l'exordi:

"És el començament del discurs, igual com el pròleg en el poema dramàtic i com el preludi en una peça de flauta: totes aquestes coses, en efecte, són començaments, com també per exemple l'obertura del camí per a aquell qui l'emprèn (en paraules d'Aristòril). [...] Ha de contenir elements expressius, explícitament persuasius, destinats a intervenir en l'ànim del receptor, bé per seduir-lo, bé per establir-hi aquella complicitat essencial per reeixir en l'acte de comunicació. Això és molt important sobretot en textos de caràcter argumentatiu o instructiu (articles d'opinió, entrevistes, publicitat, etc.); i no tant, atesa l'explicitud de la subjectivitat que implica, en textos de caràcter narratiu o merament descriptiu (notícies, reportatges, cròniques o programes de divulgació científica)."



Tot açò ens pot aprofitar tant per a analitzar el text com per al nostre propi comentari que hauria d'intentar de bell antuvi establir eixa complicitat amb el lector de què parla M. Elvira Teruel.

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Mostra de l'examen de verbs

Vos adjunte l'examen sencer del qual ja havíeu fet un exercici (la solució de la segona part està al final). També teniu un exercici sobre verbs de la segona (on se solen cometre moltes errades).

La pluja

Com que no para de ploure ací podeu llegir una visió més poètica del fenomen a càrrec de Carme Miquel.

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Examen de verbs i presentació

Resoleu aquesta meitat d'examen de verbs i comproveu com esteu de preparats per a l'examen de divendres. L'examen consta d'una altra part on s'han d'identificar les formes verbals d'un text i dir-ne la persona, temps, mode i infinitiu.

Per cert, aquest divendres es fa la presentació del darrer Premi Carles Rahola d'assaig que ve de guanyar Ferran Garcia-Oliver amb El vaixell de Genseric. Dietari 2004-2005. En faran la presentació Gabriel Garcia Frasquet i Víctor Gómez Labrado. Serà a la Casa de Cultura de Gandia a les 20 h, organitzat pel CEIC Alfons el Vell i Ed. Proa.

EXERCICI: Sabríeu esmentar altres obres del benioper Ferran Garcia-Oliver?

EL SALC

El SALC és el Servei d'Autoaprenentatge de Llengua Catalana de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Si hi voleu entrar coprovareu que hi ha un munt d'exercicis (molts manllevats del cèlebre manual de Ruaix) i que són aprofitables tot i que de vegades només accepten com a solució exclusiva variants diatòpiques orientals. Ací teniu uns quants exercicis de pronoms febles amb què podeu exercitar-vos.
Fes aquests exercicis de pronoms febles

1) Identifica la funció sintàctica

2) Distingeix Hem i Em

3) Substitueix pel pronom feble HI

dimarts, 23 d’octubre de 2007

De la introducció del comentari II

Hem escoltat algunes de les introduccions que s'han fet. La majoria han vingut a fer allò que en les comunicacions científiques s'anomena un abstract. He suggerit quatre possibles opcions per a eixe apartat:
a) Parlar de l'autor i la seua obra (Ramon Folch)
b) Parlar del mitjà de comunicació on es publica (sostenible.es o El Temps
c) Parlar d'algun fet d'actualitat que hi tinga alguna relació amb el tema (La riuada de principis d'octubre a la Marina Alta)
d) Parlar d'algun tema global en què s'hi englobe la problemàtica que s'hi exposa (sostenibilitat, medi ambient...)

Com que és més fàcil en l'examen de selectivitat relacionar el text amb un tema d'actualitat, he proposat que la introducció es basara en l'apartat c).

2n A. Criteris de puntuació de la Primera Avaluació

Després de debatre les propostes presentades, s'han acordat els criteris de puntuació de la primera avaluació, que són els següents:
50% Examen de comentari i preguntes lexicogramatical.
15% Control de lectura de Patrimoni Natural.
15% Examen de verbs
20% notes de classe i llibreta.

A més, com a treball voluntari, s'apujarà fins a un 20% la participació en les diferents activitats i exercicis proposats en el bloc i les wikis.

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Paraula

Ací teniu un interessant article d'opinió que Josep Piera escriu en la columna setmanal que publica al diari Levante-EMV i que podrem aprofitar per al wiki de Frankfurt.

diumenge, 21 d’octubre de 2007

D'estils del discurs

Divendres proppassat vam llegir el text Una duresa fràgil, de Ramon Folch, que ens va servir per a explicar allò del començament del comentari o exordi. A més, el vaig poder aprofitar també per a explicar(-me) pel que fa als dos estils del discurs bàsics, caracteritzats per la presència o l'absència de verbs modalitzadors en les oracions que construïm. Hi ha persones que solem utilitzar-ne més que no pas altres sense que això tinga a vore amb el grau de veracitat o competència que es tinga. Aquest text de Ramon Folch, reconegut especialista en temes mediambientals, m'ha vingut molt bé per a explicar-ho, atés que és abundant en eixos verbs modalitzadors sense que això supose dubte, incompetència, desconeixement ni tot allò que una anàlisi (simplista, és clar) en podria deduir.
Exemple: Ixes al carrer i comproves que plou, els dos estils esmentats suara podrien construir oracions d'aquest tipus: a) està plovent; b) (sembla que) està plovent. Totes dues expressarien amb el mateix grau d'exactitud la realitat a descriure.
La qüestió es complica si els dos estils es concreten així per a descriure la mateixa realitat: a) no plou; b) sembla que plou. En aquest cas, a qui creurà el destinatari?
I es complica més si el destinatari que ha de valorar el grau d'acostament a la realitat dels dos textos no té mitjans per a accedir directament o no en té prou coneixements per a valorar-ho.

Per a copsar eixe estil performatiu he proposat l'exercici 9 (B): Busqueu els verbs modalitzadors del text Una duresa fràgil, de Ramon Folch.
Per a seguir treballant el text anterior, he proposat l'exercici 10 (B): Identifiqueu els pronoms febles, digueu a quin element fan referència i quina funció sintàctica tenen.
També hem començat a introduir el concepte d'àmbit d'ús i hem parlat de tipologies textuals tot remarcant la dificultat de la puresa dels textos, En aquest text hem vist seqüències narratives i argumentatives. Ens hem fixat en els verbs (perfets simples) de la primera i els verbs performatius de la segona. Però açò ha sigut a tall de primer tast d'un aspecte que desenvoluparem molt més al llarg del curs.





EXERCICI: De quin grup valencià és la cançó que inclou aquesta tornada



Darrer diumenge d'Octubre (bis)

el camí ja és ben sabut

eixiu a la carretera

que cal aplegar-se al Puig

CURS 2n B

És el primer escrit que penge en aquest bloc com a professor de l'assignatura en el grup 2n B de batxillerat. I ho faig per deixar constància dels acords presos a classe per part de l'alumnat del grup.
La qualificació d'aquesta primera avaluació eixirà de la suma dels percentatges següents:
PROVA ESCRITA: 40%
LLIBRETA DE L'ASSIGNATURA: 35%
i PARTICIPACIÓ EN CLASSE: 25%

Aquests percentatges podran ser variats en la segona i tercera avaluacions.

Pel que fa a la resta d'aspectes de l'assignatura, us tindré al dia conforme vagen sorgint.

Àngel Canet Català

PD: Si apareix el meu nom com a valldalbaidí, és perquè aquest és el meu nick en el blogger.

divendres, 19 d’octubre de 2007

Propostes d'oracions amb complement del Nom

EXERCICI: Oracions amb complement del Nom i posterior substitució pronominal pel pronom feble EN

dijous, 18 d’octubre de 2007

El començament del comentari

Com començar el comentari de text? Solc recomanar fer-ho amb unes quantes línies (de 3 a 6) en què es parle d'algun tema relacionat amb el text on es demostre eixos coneixements enciclopèdics que no són estrictament acadèmics. Pot ser parlant del que se sàpia de l'autor, del mitjà on apareix l'escrit, d'assumptes que tinguen a vore amb el tema i que el relacionen amb l'actualitat...Podem després aprofitar eixes referències per a arredonir el comentari en la part final del comentari, la de la valoració personal. D'eixa manera, el comentari guanyarà en cohesió textual.

EXERCICI: (8B) Redacteu un començament per a un comentari del text Una duresa fràgil, de Ramon Folch

Propostes de mots-clau

Propostes de mots-clau del text La intel·ligent no es casa

Propostes d'isotopia

Propostes d'isotopia del text La intel·ligent no es casa

dimecres, 17 d’octubre de 2007

De conferències

Divendres 19 Literatura i Llengua, després del 1707, a càrrec de Vicent Escartí al Casal Jaume I, 20.00 h. Per cert, a la fi, i per culpa de Josep Roig, president del Casal, en vaig fer la presentació.
Dilluns 22 Una aproximació a les Normes de Castelló, a càrrec de Germà Colon a la Sala de Corones del Palau Ducal, 20.00 h.

EXERCICI: En quina universitat sobretot ha exercit com a professor universitari Germà Colon?

dimarts, 16 d’octubre de 2007

Després de la riuada: natura, acció de l'home i atzar

Encara amerats per la humitat i la desgràcia del llarg cap de setmana, hem aclarit alguns aspectes sobre el mapa conceptual (bàsicament un esquema) i, en base al que havia fet Clara, hem arribat al següent resultat que ha redactat Belén Bataller.

De passada, hem introduït la noció d'isotopia (sobretot la semàntica) i els tipus de progressió temàtica (de tema constant, lineal i de temes derivats) amb el concepte de rema (informació nova que s'afegeix a la informació primera, anomenada 'tema' segons aquesta teoria). L'aclariment de 'rema' ha estat visual: els apartats que distingíem amb diferents colors en el resum progressiu de La intel·ligent no es casa.
Per a casa caldrà buscar la isotopia i mots clau d'eixe text.

Prèviament, havia explicat el concepte d'interposició i minorització arran dels discursos difosos pels mitjans de comunicació en relació a la presència de la nostra literatura a Francfurt. He llançat la hipòtesi de treball de la graella proposada com a treball voluntari: importància donada a la no presència d'autors en castellà/ importància donada a la presència de la literatura catalana en un pla d'igualtat en l'esfera internacional. Per a aprofundir en el tema que explicaré a poc a poc en classe podeu llegir Sobre la situació minoritària , treball fonamental de Lluís V. Aracil.

EXERCICI: En quina comarca (i en quins pobles) s'ha patit la desgràcia el cap de setmana proppassat? Vull que m'escriviu LA COMARCA més afectada (1) i els quatre o cinc pobles més afectats.

divendres, 12 d’octubre de 2007

De les parts del text I

Cal distingir entre l'estructura externa i la interna. L'estructura externa es refereix a la disposició formal del text (paràgrafs, línies...) i la interna a les parts relatives al contingut. Si el text és complet (un article, un capítol, una notícia..) podem distingir-hi parts. És el que s'anomena estructura interna. Els dos textos que hem treballat fins ara són principalment argumentatius tot i que poden tindre seqüències expositives (distinció que explicaré més endavant). El que ara ens ocupa és concretar què hem de distingir quant a l'apartat que ens queda de la coherència, el de les parts constitutives del text:

1. Estructura externa. Macroestructura (mapa conceptual).

2. Estructura interna. En els textos argumentatius se sol distingir introducció, exposició i conclusió. Cal especificar les línies que abraça cada part i fer-ne una breu síntesi explicativa.

3. Tesi/Idea principal; Arguments/Idees secundàries/; Remes.

4. Progressió temàtica.

5. Isotopia, mots clau.

6. Altres tipologies (inductiva/deductiva; deductiva/inductiva; circular; paral·lela...).

Aquest apartat de la coherència val 1'5 punts sobre 7.

SOLUCIÓ EXERCICI DE PRONOMS: ací la teniu.

EXERCICIS PROPOSATS A CLASSE (per al dimarts 16 d'octubre): mapa conceptual del text La intel·ligent no es casa .

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Propostes de títols no temàtics per a La intel·ligent no es cansa

Propostes de títols no temàtics a Setge, escola i família

A Frankfurt no hi ha només salsitxes

El discurs de Quim Monzó que encetava la Fira del llibre de Frankfurt d'enguany ha causat sensació. Ací el pots veure i escoltar i ací el tens reproduït per escrit. Per cert, Quim Monzó el vam tindre a Gandia en l'Any del Tirant (any 1990) i vam aprofitar perquè una alumna li fera una entrevista per al programa Calaix de sastre que féiem des de la ràdio existent a l'Institut. Vam aprofitar sinèrgicament l'avinentesa per a llgir prèviament un recull de contes seus, Olivetti, moulinex, Chaffoteaux et Maury, si no recorde malament.



EXERCICI: A Frankfurt s'ha presentat la traducció d'una novel·la a l'alemany per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. De quina novel·la es tracta?



EXERCICI: Busqueu en l'hemeroteca virtual notícies dels diferents mitjans de comunicació del dia 10 i 11 d'octubre i en què es parle del discurs de Monzó. Llig-les i ompli la graella adjunta. Ací tens un llistat de mitjans de comunicació en la seua edició digital. Podeu repartir-vos els mitjans i presentar el treball col·lectivament.

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Patrimoni Natural

Ressenyes de l'obra i declaracions de Tuson



Bloc de Llorenç Valverde

Ressenya- Lloança a la diversitat lingüística de la Humanitat

Ressenya a El Mundo

Ressenya a El País

Declaracions de Tuson arran del Fòrum

Declaracions de Tuson a Diari de Balears



EXERCICI: Després de llegir les ressenyes i declaracions tria les tres frases que més reflexen el pensament de Tuson

divendres, 5 d’octubre de 2007

Pronominalització i títol temàtic

Aquest matí hem llegit un parell de resums fets per alumnes del text La intel·ligent no es casa qTot seguit, hem explicat el quadre de pronoms febles i els he proposat un exercici semblant als que ixen en selectivitat per al pròxim dia.
Incidentalment els he parlat d'un tema que em remet al treball final de curs que vaig escriure per al títol de professor de Llengua Catalana pel Centre Carles Salvador de València, allà per l'any 80. Es tracta de la vocal de recolzament que s'utilitza en certes combinacions binàries de pronoms febles per facilitar-ne la pronúncia quan coincideixen fonemes consonàntics com /s/ i /n/ o /l/. Ex.: Els farem la truita/ els (e) la farem. Ens n'arrepleguen/ ens (e) n'arrepleguen (el col·loquial mos (e) n'arrepleguen).

Resums de La intel·ligent no es casa

Resums vostres del text La intel·ligent no es casa

Tema de Setge, escola i família

Temes proposats del text Setge, escola i família

Resums de Setge, escola i família

Propostes vostres de resum del text Setge, escola i família

dijous, 4 d’octubre de 2007

Del resum III i la coherència

Hem visitat hui l'assaig progressiu de resum referit al text La intel·ligent no es casa. Amb certes dificultats per les condicions del local (l'aula d'usos múltiples a mi no m'agrada per la poca sonoritat i la disposició massa allunyada entre professor i alumnes) vam il·lustrar alguns mecanismes de condensació informativa que convenen a un resum:

a) eliminació de lítotes, és a dir, posar en positiu allò que està expressat en negatiu.
b) utilització de sinònims.
c) nominalització.

També hem llegit els temes que cadascú havia inferit del text Setge, escola i família tot corregint aquells massa llargs, els que utilitzaven litotes o els que començaven amb un connector (sinistralocalitzats, per tant).


Com que en el resum "final" apareixia la tesi del text en primer lloc, he començat a introduir un altre aspecte de la coherència, com és l'estratègia argumentativa utilitzada. El primer que distingirem és on està la tesi (idea principal). Si està al principi del text, aquest serà analític o deductiu. Si estigués a la fi, el text serà sintetitzant o inductiu. En aquest cas, el text és deductiu.


Els textos també tenen (o no) una tensió que podem identificar. És l'aspecte a què ens referim quan afirmem que un text és climàtic (o anticlimàtic). Se sol associar (al meu entendre erròniament) amb inductiu o deductiu però no sempre van aparellats. Parlarem de text climàtic quan al final del text hi ha un element (paraula, sintagma, oració...) que ens copsa, que no ens deixa indiferents. Parlarem d'anticlimàtic quan el final del text no es caracteritza per contindre res que ens impressione en relació a la resta del text. En La intel·ligent no es casa podríem parlar d'un text deductiu però climàtic, no anticlimàtic perquè hi ha una frase que no ens deixa indiferents Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles. Interessants, saben ser, mascles... aporten un grau de tensió que faria que el text fos climàtic i matisa, sense contradir-la, la tesi inicial.


I el 9 d'octubre Pep Gimeno el Botifarra torna a Gandia. Després de la seua actuació a les proppassades festes del Centre Històric actuarà el 9 d'octubre de vesprada als jardins de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós. Paco Muñoz en va parlar en un article que vam comentar el curs passat.

EXERCICI DEL DIA: Com es diu el CD que acaba de publicar Pep Gimeno?

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Del resum II

Després de la fira reprenem, per fi, la seguida. Per a hui, dijous, havíeu de fer un resum de La intel·ligent no es casa i, si la tecnologia del centre ens és propícia, vos mostraré prèviament un assaig progressiu de resum que n'he fet. Ja vorem com resulta. També havíeu de sintetitzar en una línia (una i mitja, a tot estirar) el tema del text Setge, escola i família tot utilitzant la nominalització.

Si hi ha temps vorem, tot seguit, un lloc web que conté, entre altres assumptes, comentaris sencers fets per companys d'altres cursos.

Per cert, un enllaç a una de les darreres cançons que Serrat ha fet en català Cremant núvols (del disc ).

I divendres al Correllengua, actuació d'un grup ben conegut per quasi tots, Obrint Pas. Serà cap a la mitjanit en la plaça del Prado. Mentrestant, ací teniu un videoclip de la seua cançó Esperant.


EXERCICI: Què vol dir Mô?

Del resum I

A partir d'un full explicatiu sobre els requisits que ha d'acomplir un resum, hem iniciat la primera tasca que ha consistit a fer* un resum del text que acabava d'eixir en la prova de setembre de la selectivitat, intitulat Setge, escola i família, de Rosa Cañadell.
Hi hem detectat algunes paraules dificultoses per a alguns com setge, assetjament, redreçar, adients, aturar..., el significat de les quals podem esbrinar en algun dels diccionaris existents a la xarxa, com ara la darrera edició del Diccionari de la Llengua de l'IEC.
En la classe següent hem llegit alguns resums analitzant-ne els encerts i els errors. Els podreu llegir en els comentaris del bloc quan els hi afegim.


*Vegeu què diu sobre el canvi i caiguda de preposicions la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació

En aquest bloc aniré deixant els materials que us puguen aprofitar per al comentari de text de selectivitat (si més no). Hi podreu afegir els vostres comentaris en forma de models a seguir pels companys o qualsevol suggeriment relacionat amb l'assignatura. Espere que siga una manera d'aprofundir en el coneixement i de compartir-lo el més possible.