Criteris de correcció del comentari

En aquest enllaç teniu els criteris de correcció del comentari de text establerts per les universitats valencianes.

Seqüències textuals

Ací teniu alguns textos amb una proposta de seqüenciació textual.

La quimera de l'or

Hui hem comentat un poc els controls de lectura i els textos a relacionar amb Patrimoni Natural. Hem iniciat una aproximació al text per a comentar per dimarts que ve, La quimera de l'or de Manel Rodríguez-Castelló. Hi he afegit al text alguns comentaris orientadors.
Ací teniu el començament de la pel·lícula del mateix nom de Charles Chaplin.



EXERCICI: Esbrineu el significat dels colors que apareixen en algunes paraules del text enriquit de Manel Rodríguez-Castelló. Indiqueu què pot significar cada color.

Propostes del control de lectura de Patrimoni Natural

Cal tindre en compte que aquests comentaris sobre els dos textos estan escrits en una prova tipus examen, amb temps limitat (uns escassos quaranta-cinc minuts a tot estirar) i amb les circumstàncies adverses prototípiques (més dificultat de concentració, pressió del temps, la qualificació...)

Control de lectura de Patrimoni Natural

Dimarts vam fer el control de lectura del llibre que han llegit aquesta avaluació, Patrimoni Natural. La prova consistia a comparar dos articles d'opinió amb el llibre. S'havia de dir quin dels dos punts de vista coincidia més amb Jesús Tuson i justificar-ho amb intertextualitats dels textos corresponents. Cal dir que la majoria dels alumnes han superat la prova (7 alumnes ja n'havien fet un treball voluntari). De tota manera, caldrà treballar (tota la vida?) allò de la relació entre el que es diu i el que es fa (i el que es pensa). Allò tan manit de la mentida i l'engany perquè algun dels discursos diu just el contrari del que defensa. Quan ho llegireu ho comprovareu.
Per cert, ara acabe de trobar tres audiovisuals sobre Jesús Tuson en un lloc web ben interessant www.edu3.cat

Jugallengua

En el nou lloc web de la Conselleria d'Educació podeu trobar material força interessant com el Jugallengua i el Pràctic, tant per a classes de llengua com per a preparar les proves de la Junta Qualificadora. També hi ha material per a alumnes nouvinguts.

Premis literaris, dolçaina i transmissió generacional

La transmissió generacional és un factor decisiu per al manteniment de les característiques identitàries d'un grup social. És clar que no és l'únic factor decisiu. En els processos de canvi radical de les condicions estructurals de socialització (com, per exemple, els coneguts com processos de modernització), el bandejament d'allò heretat és sovintejat, sobretot d'aquells trets que queden associats a "propis d'èpoques passades".
Quan la transmissió es perd, és més difícil (tot i que no impossible) la recuperació d'un tret degudament actualitzat. La recuperació, a Catalunya, les Illes i amb menys intensitat el País Valencià, de l'ús literari de la llengua en la segona meitat del XIX en seria un exemple. Però, com costa recuperar l'ús d'una llengua després d'haver-se deixat d'usar familiarment! En els processos de renormativització (en el sentit de valors, actituds i normes socials) social els canvis són més possibles...
Aquesta setmana han estat premiats quatre escriptors de tres generacions diferents. La transmissió generacional entre el subgrup dels literats sembla garantida. Un altra qüestió a debatre seria el grau de recepció social de la seua obra... Ignasi Mora (Premi Mallorca amb Ulisses II), Joan Garí (Premi Joanot Martorell amb La balena blanca), Maria Josep Escrivà (Jocs Florals de Barcelona amb Flors a casa) i Maria Àngels Gregori (Premi Ausiàs March amb Llibre de les brandàlies) representen eixa transmissió de l'ús literari del valencià entre nosaltres. Per cert, tres saforencs i un (si no m'equivoque) borrianenc amb vincles familiars a Gandia. A quants usuaris (quasiusuaris i exusuaris) els arribarà, els importarà o els afectarà? Més o menys que als usuaris d'altres llengües no minoritzades? La pregunta deu ser retòrica. La literatura no és, malauradament, objecte de consum de masses a casa nostra. I així ens va.
De la mateixa manera que la literatura en valencià brolla de bell nou, després d'una pluja fina però intensa, a partir dels 70 i 80 del segle XX (encara que de vegades com l'oasi en el desert), la dolçaina havia caigut prou en desús i s'havia associat a allò propi del passat. Quan s'han perdut les baules de la cadena, cal fer-ne de noves. Frederic Santamaria en va construir de noves perquè el so de la dolçaina tornara a sonar en la nostra comarca amb més força que mai. Per això, acaba de rebre un merescut homenatge hui mateix arran dels 20 anys del Grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor (UPG) en un teatre Serrano de Gandia, ple de gom a gom.
Mantindre els trets identitaris no és repetir el que han fet els antics. És conservar per construir originalment noves maneres de mostrar-nos al món sense esdevenir simples còpies servils de ningú.
Enhorabona a tots quatre i al Grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor.

EXERCICI: Algun dels escriptors esmentats ha recuperat l'ús del valencià que ja no se li va trasmetre familiarment com a conseqüència del procés de substitució. En coneixes algun cas semblant, de recuperació de la baula perduda? Descriu-lo el més detalladament possible sense esmentar els detalls personals.

Aplec de Muixerangues i Semenéska

Demà dissabte III Aplec de Muixerangues del País Valencià. Podeu trobar tota la informació en l'edició de Gandia de Vilaweb. A les 18.30 en la plaça del Prado. I després de sopar actuació del grup Semenéska, també amb alguns exalumnes de l'institut (de fa més promocions) però al qual se li pot aplicar allò de què parlàvem en el post de Raça borda. Per cert, en el seu lloc web podeu descarregar-vos un CD seu.

De la derivació, perífrasis d'obligació i variants diatòpiques

Dijous un grup va estar treballant en la wiki i els altres van estar començant a resoldre un exercici de derivació i la composició.
Divendres hem estat resolent diferents exercicis que teníem pendents del text La quimera de l'or i hem començat a resoldre els de derivació i composició. He aprofitat la visita al text de Manel Rodríguez-Castelló per a plantejar un exercici sobre la intertextualitat del títol. Ja vorem què ix perquè s'hi apunten vies interessants.
Hem vist també un exercici que teníem pendent sobre les variants diatòpiques en el text Esperit crític. Hem detectat els morfemes de subjuntiu /i/ i /in/ (propis de la varietat oriental, i parlars nord-occidentals) i la labialització del possessiu "seva" (pròpia de la varietat central). Han sorgit dues propostes més referides a lèxic. I hem vist la dificultat d'atribuir trets diatòpics en aquest apartat pel fet que moltes paraules que podien ser en principi més usades en algunes varietats han esdevingut lèxic comú de l'estàndard: qui dels presents no ha utilitzat en algun escrit "avui" i "tothom" que s'hi apuntaven? Un altre cas seria "hui" que sí que ens indicaria varietats valencianes de la llengua. I "tot lo món" ens indicaria més aviat una varietat diafàsica més col·loquial, més popular. Després ha sorgit un altre exemple de morfologia verbal més complicat ara per ara "desenvolupés". Per diverses raons sociolingüístiques les formes de l'imperfet de subjuntiu en -és han estat considerades més apropiades pels usuaris de l'estàndard, al marge de la varietat diatòpica. En aquest text podríem considerar-la variant diatòpica (pròpia del català central, septentrional i nord-occidental) perquè apareix al costat de les formes en /i/ del present de subjuntiu. Altrament, jo no la consideraria variant diatòpica.
Un dels exercicis era sobre perífrasis d'obligació. He explicat les formes admeses normativament que ací podeu consultar. Alhora podeu practicar-les en aquest exercici.

PROBLEMES AMB EL SERVIDOR: hi ha alguns hipervincles que no aniran mentre hi haja problemes de connexió amb el servidor. Espere que se solucionen prompte.

Dos i dos són quatre (o no)

Ahir vaig repartir fulls de teoria sobre la Derivació i la Composició i un text de Manel Rodríguez-Castelló, La quimera de l'or, del qual vaig posar de moment els exercicis lexicogramaticals.
Vam tindre una interessant discussió sobre l'abast de la noció d'intertextualitat i quan parlarem de pressuposicions i quan d'intertextualitat. La discussió ens va portar al concepte de lector model. El lector model hauria d'arribar a captar totes les pressuposicions i intertextualitats que conformen el marc de referència del text. A major distància del lector model menys es comprendrà el text tal i com voldria l'autor. De vegades el lector es distancia per "excés", i hi veu aspectes que l'autor no havia previst, almenys conscientment. La informació implícita dóna molt de si en els textos escrits per autors amb un bagatge de coneixements, amb uns coneixements enciclòpèdics abundants i complexos.
Tot això ens portà a parlar de l'exactitud inexistent en molts aspectes del comentari, si més no. Ho vaig exemplificar amb aquell que pretenia que la "seua" solució al tema d'un text era l'única vàlida possible. Jo li vaig dir que unes altres opcions també serien vàlides perquè el tema que vegem en un text depén de la distància que tinga el lector respecte al lector model. I, evidentment, no podem pretendre que tots els lectors ho siguen. On posar el límit de la validesa del tema d'un text seria l'assumpte a plantejar. Jo, òbviament, tenia també "un altre tema" respecte al mateix text que pensava més adient però sempre no únic.
Com alguns haureu deduït, la vida també és això: sense UNA solució única als diversos esdeveniments sobre els quals hem de prendre opció. I, tal com ha avançat la medicina, si l'encertes l'endevines (i t'ho apuntes per a l'altra).

EXERCICI: Escriu 15 línies (amb fonts bibliogràfiques) sobre Manuel Rodríguez-Castelló.

Ací teniu un fragment del seu poema Fil de vint, musicat per Miquel Gil de qui podeu vore un videoclip d'una altra cançó (Tinc una pena) del seu darrer disc Eixos

Estellés, Ovidi i València

Per il·lustrar l'obra de Vicent Andrés Estellés i, de passada, escoltar el malaguanyat Ovidi Montllor podeu vore un fragment del Vídeo realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València. Ens fa una passejada per València a través dels temes cabdals de la poesia estellesiana: la mort, l'amor, la postguerra, València...



I, per si no en teniu prou, ací podeu escoltar Els amants, amb la veu d'Ovidi Montllor i la música de Toti Soler.

EXERCICI: En quin llibre d'Estellés està inclòs Els amants?

De la caracterització del text. Intertextualitat

El proppassat divendres vaig introduir el concepte (o la noció) d'intertextualitat.
El text Esperit crític en contenia alguna. Vaig parlar de la diversitat terminològica al respecte i vaig intentar una definició. Són aquelles referències textuals que aporten un plus de densitat informativa al text en què s'insereixen. El lector model hauria de conéixer-les i aplicar-les a la lectura del text.
També vaig introduir el concepte de seqüència textual. Bàsicament distingirem en el textos quatre tipus de seqüència (descriptiva, narrativa, expositiva i argumentativa). Vaig emfasitzar dues paraules SEQÜÈNCIA i PREDOMINA. En els textos que no siguen purs (és a dir, els mixtos) predominarà un tipus de seqüència sobre les altres i caldrà distingir-les.
Vam llegir alguns resums, idees principals i secundàries i l'aplicació de les regles de coherència de Charolles. Vam identificar també variants diatòpiques del text. I vaig posar uns quants exercicis del llibre de text (notícia).

EXERCICI: Escriu 15 línies sobre Descartes i la seua obra.

PELC, DERIVACIÓ I LECTOR MODEL

Hui hem treballat en la biblioteca-aula d'informàtica. Hem resolt dubtes relacionats amb el bloc i el wiki i hem aprofitat per treballar la derivació amb el PELC tot seguint la ruta Nivell intermedi/Lèxic/La creació del lèxic / Derivació. La derivació i la composició són dos aspectes que solen aparéixer sovint en les preguntes lexicogramaticals de selectivitat. És per això que ho treballarem més intensament i en farem un examen específic.
De passada ens hem acostat a un altre punt de la caracterització del text: el lector model. El lector model és el lector que l'autor espera que llija el seu text perquè entenga tot el que ell hi ha escrit, és a dir, que tinga els coneixements enciclopèdics necessaris per entendre'l. Podeu llegir un extracte del que en diu Vicent Salvador en el clàssic llibre El gest poètic.
He formulat una qüestió al respecte: quina activitat de les que estem realitzant té a veure amb el concepte de lector model? Una alumna ha respost: el wiki del discurs de Monzó. Efectivament, perquè estem ampliant-lo per obtenir els coneixements enciclopèdics que l'autor podria esperar del lector o oïdor.

Propostes de resum, idees principals i regles de coherència del text Esperit crític

Propostes de resum, idees principals i regles de coherència del text Esperit crític.

XI Homenatge a la paraula

El CEIC Alfons el Vell organitza l'XI Homenatge a la paraula que es concreta en aquests dos actes:
Dilluns, 19 de novembre, 20 h, Casa de Cultura: Presentació del llibre 77 mirades a un mateix paisatge, de Joan M. Monjo, amb estudi introductori d'Enric Ferrer Solivares.
Dimarts, 20 de novembre, 20 h, Casa de Cultura: Versos invictes, XI Homenatge a la paraula, dedicat a Vicent Andrés Estellés. Recital de Tomàs Llopis et alii.

EXERCICI: Text d'unes 30 línies sobre Joan M. Monjo
EXERCICI: Text d'unes 30 línies sobre Vicent Andrés Estellés
EXERCICI: Per què penseu que l'Homenatge a la paraula se celebra el 20 de novembre?

Els nous grups en valencià. A propòsit de Raça Borda

D'uns pocs anys ençà ha esclatat un fenomen que encara no ix en els estudis d'ús de la llengua: l'esclat pertot de grups musicals, formats per jóvens, que utilitzen el valencià com a llengua d'expressió. Caldria analitzar per què no ixen en eixos estudis. Amb tot, és un símptoma de diversos factors definidors de l'estat actual de la nostra comunitat lingüística. Intentaré d'esbossar-ne una anàlisi.
Cap a finals dels 80 i principis del 90 sorgeix un nou moviment musical, l'anomenat "roc català". Grups com Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n Busto esdevenen grups de referència per tota una generació de joves catalans. Al País Valencià arriben recialles del moviment. La reducció de les poques xarxes comunicatives existents a mesura que avança l'anomenat estat de les autonomies fa que només els iniciats consumisquen els mitjans de comunicació de Catalunya. Amb tot, Sau pot omplir amb 3.000 persones pagant, l'any 93 al camp de futbol del Verger. Però quan torna a Oliva no arriba al miler de persones. I això que ja és un grup consagrat que arrasa a Catalunya. La invisibilitat d'aquest moviment en les Fm convencionals en castellà n'impedeix el coneixement i la difusió del fenomen que havia triomfat dalt del Sénia. No hi ha tampoc grups emuladors a les terres valencianes ni hi sorgeix un fenomen paral·lel. Aplecs militants són les úniques ocasions en què aquests grups amaneixen pel País, és a dir, sense normalitat i amb una difusió restringida i connotada ideològicament.
El fenomen sorgit ja ben començat el segle XXI està tenint repercussions ben diferents. Quines diferències hi ha amb els finals del 80? Per un costat les xarxes comunicatives entre Catalunya i el País Valencià segueixen mínimes (potser més i tot). Les emissores musicals convencionals segueixen igual de reàcies. La invisibilitat d'aquest moviment en els mitjans de comunicació és tan notòria com abans, amb algunes excepcions (InfoTV, emissores locals municipals...). L'únic canvi apreciable és que la difusió ha funcionat de manera més informal. I això ha pogut esdevindre per un factor tecnològic (internet) i, sobretot, perquè les actuacions han proliferat per tot el País per una simple raó: la proximitat i el bon nivell d'alguns grups. Seguint l'estel d'Obrint Pas han eixit d'altres com La Gossa Sorda... i han propiciat també l'ocupació de la llengua en diferents estils musicals. Les actuacions són seguides i alguns grups són programats fins i tot per a recaptar diners pels festers dels pobles (aquest estiu a Benifairó de la Valldigna, per exemple). La consolidació d'aquests grups iniciadors ha permés eixe nou moviment (encara per retolar) amb multitud de grups, sorgit des del País Valencià i amb consum sobretot per al jovent valencià però amb capacitat d'exportació del grup primigeni, Obrint Pas.Un dels molts exemples és el grup Raça Borda amb exalumnes del nostre centre.



EXERCICI: Busca informació sobre algun grup en valencià que no haja aparegut en aquest post i que integraries en aquest moviment musical.

Més de la coherència. Les regles de Charolles.

Hui hem corregit l'exercici sobre les variants diatòpiques detectables als textos Una duresa fràgil i Una solució habitacional. Tot seguit, he proposat un exercici per a millorar el resum. Es tractaria de fer de bell antuvi les idees principals i secundàries de cada paràgraf del text Esperit crític, de Josep Maria Terricabras. En tindre-les caldrà fer un resum (100-135 mots) i després aplicar-hi les regles de coherència de Charolles. És un apartat de la coherència per afegir als ja treballats anteriorment.

EXERCICI: Escriu 15 línies sobre Josep Maria Terricabras. Especifica les fonts bibliogràfiques.

Patrimoni Natural. Prova Prèvia

Abans de fer l'examen podeu fer una prova en casa, realitzada fa uns cursos. És un exercici voluntari però si el presenteu abans de l'examen (fins divendres 23 teniu de temps) vos en pot apujar la nota fins a 4 punts.

PELC

Hui en la súper-aula d'informàtica del segon pis (sis ordinadors amb connexió a Internet de 14 "existents"), hem fet un intent d'aproximació al PELC, Programa d'Ensenyament de Llengua Catalana confeccionat per la Universitat de les Illes Balears en col·laboració de la Conselleria de Cultura d'aquell territori. Podeu fer-hi una ullada tot i que per a entrar-hi abans heu d'inscriure-us.

Té tres nivells de dificultat i va ampliant-se paulatinament amb exercicis molt diversos. Els resultats queden enregistrats.

Després d'explicar la graella de la variació diatòpica aprofitable per al comentari de text he proposat l'exercici 16.


EXERCICI: Enumera les variants diatòpiques existents en els textos Una duresa fràgil i Una solució habitacional.

De la caracterització del text. B.5. Variació diatòpica

De la caracterització del text. B.5. Variació diatòpica
L'apartat 5 de la caracterització del text parla de les varietats lingüístiques. En distingeix de tres tipus: dialecte geogràfic (variació diatòpica), el dialecte social (variació diastràtica) i el registre (variació diafàsica o funcional). Les recomanacions de la coordinació de les proves afegeix "sobretot, [cal] veure si es tracta d'un registre formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge és general o d'especialitat. Dimarts proppassat ens vam acostar a la noció de variació tot explicant que no parlem igual en els diferents àmbits d'ús. No parlem igual en casa que amb els amics, a l'institut. Podríem definir l'estàndard com la varietat utilitzada en els àmbits d'ús formals de màxima comunicació d'una comunitat lingüística , varietat que neutralitza els trets que manifesten les peculiaritats socials o geogràfiques. Tot i amb això, el caràcter polimòrfic del nostre model a causa de l'existència de diferents xarxes comunicatives de diferent intensitat (Barcelona, Mallorca, València...) ha incorporat alguns trets que ens poden guiar a l'hora d'assignar la pertinença a una varietat diatòpica o a una altra.La graella que he confeccionat es basa sobretot en aspectes de la morfologia verbal i els pronoms.

Pel que fa als aspectes lèxics, el lèxic molt local i exclusiu d'una zona no sol aparèixer en els textos que solen eixir en selectivitat per les mateixes característiques formals que tenen. I, a més, el lèxic és molt movedís. Ens podem trobar una paraula que tradicionalment s'ha utilitzat a Girona i a Pedreguer i a Gandia tradicionalment n'han utilitzat una altra (safareig i llavador, per exemple). Les isoglosses no són pas uniformes. D'això me'n vaig adonar per primer cop en llegir quan era ben jove La llengua dels valencians de l'admirat Manuel Sanchis Guarner. Afirmava que "aplegar" era propi de la varietat occidental del català i "arribar" de la varietat oriental. I jo, de Gandia, sempre havia sentit ambdues. (Pot ser per això, per tindre'n dues, va fer fortuna més tard entre alguns el castellanisme "llegar" que no és occidental ni oriental -bé un poc més occidental sí que ho és ...) Per això poques paraules ens poden aclarir la qüestió (no és el mateix cas amb les expressions i frases fetes que solen ser més exclusives).

Al capdavall, l'usuari d'una llengua pot (ha de, matisaria jo) poder utilitzar qualsevol paraula de la llengua perquè TOTES són seues. Per tant, malament podrem justificar la pertinença a una varietat dialectal determinada amb exemples exclusivament lèxics.



Per cert, deu haver-hi alguna raó per la qual en castellà no solen fixar-se en les variacions diatòpiques (que les hi ha i moltes) i en valencià sí? Deu ser també símptoma de minorització? Lluís Vicent Aracil en diu alguna cosa al respecte en Sobre la situació minoritària .

Parada tecnològica. Caracterització del text

Hui hem anat de bon matí a treballar amb les TIC i Internet. La connexió a Internet no funcionava (ai las!) i hem seguit avançant en l'aproximació al comentari de text encara que fóra introductòriament. Hem fet una ullada a les característiques dels textos argumentatius tot fent èmfasi en els connectors amb el PERÒ com a protagonista principal.
Per altra banda, hem distingit els articles d'opinió (columnes incloses) d'altres gèneres textuals que apareixen als mitjans de comunicació escrits. La distinció ha servit per a intercanviar opinions sobre els editorials i aclarir la qüestió de la subjectivitat. òbviament els editorials expressen una opinió (del consell editorial del diari, de l'empresa...) i manifesta, doncs, una subjectivitat tot i que no vagen firmats. A l'albir d'això hem parlat sobre forma objectiva (que tenen alguns gèneres textuals periodístics) i subjectivitat real però no manifestada. La mateixa selecció de notícies ja seria subjectiva (la línia editorial que en diuen per objectivar-la). Per cert, encara queda pendent un exercici sobre notícies al voltant de la Fira de Frankfurt que podria servir-nos d'exemple. A vore si alguna persona s'hi anima.

Clara Andrés. Una sorpresa interessant

És d'Oliva i la seua cançó Hui fa vent forma part de la banda sonora de la guardonada darrera pel·lícula de Marc Recha, Dies d'agost. Ací vos en deixe el videoclip.
Per cert si algú l'ha vista actuar o en sap alguna cosa podria comentar-nos-ho.
La manca de notícies al respecte no deixaria de ser tot un símptoma del grau de minorització, entre altres factors.

Proves de la Junta Qualificadora

Com que alguns estan preparant-se per a traure's els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià ací teniu tota la informació que proporciona la Conselleria d'Educació en el seu web. I recordeu-vos de preparar l'examen oral!

Propostes de coherència al text La solució habitacional

Ací teniu algunes de les propostes de coherència elaborades a partir del text La solució habitacional, de Javier Castañeda.

De la caracterització del text. B.1. 1. Àmbit d'ús

Les llengües es manifesten en diferents situacions comunicatives (de manera oral, escrita, a casa, amb els amics, a l'escola, a l'escola amb els amics, a l'escola amb el professor, a l'escola amb el professor de Matemàtiques, a l'escola amb el professor de Valencià, a la ràdio...). Per a comprendre, hem de distingir la realitat. Per a comprendre la realitat sociolingüística, hem de distingir les situacions comunicatives i agrupar-les segons algunes característiques contextuals que compartisquen. Eixos tipus que distingim és el que s'anomena Àmbit d'ús.

Per tant, quants àmbits d'ús hi haurà? La resposta és òbvia (o no): DEPÉN.
De què depén? De dos factors:

1) La realitat observada i estudiada. No podrem distingir els mateixos tipus si observem la societat novaiorquesa del segle XXI que si observem la societat marroquina del segle XVIII. Seria inútil distingir l'àmbit d'ús de la TV si el que estem estudiant és l'ús de les llengües en una societat del XIX.

2) Els criteris de classificació de l'observador. És a dir, depén del grau de concreció que ens interesse aplicar. Imaginem-nos que estem estudiant una societat en què està produint-se un procés de substitució d'una llengua minoritzada; serà molt convenient que distingim les situacion comunicatives que hi ha entre els diferents membres de la família: com parlen els pares als fills i viceversa, com parlen els germans entre ells, com parlen els avis i els néts, com parlen els germans majors i els germans menuts... En una altra situació en què no s'albira canvi de llengua de transmissió intergeneracional, potser agruparíem totes les situacions comunicatives produïdes en la família en un mateix tipus (àmbit d'ús).

Quina profunditat de distinció ens interessa a fi del comentari de text? Els textos que apareixen en els exàmens de selectivitat solen ser pertanyents als àmbits d'ús periodístics, acadèmics (científic, tècnic i humanista), literaris. Amb tot, també en podrien aparéixer d'administratius, publicitaris, jurídics i polítics... i encetar una nova via que està contemplada, però, en les orientacions.

Què farem a l'hora de llegir? Intentar d'esbrinar a quin àmbit d'ús pertany i JUSTIFICAR-HO amb els exemples extrets del text que l'identifiquen com a pertanyent a eixe àmbit d'ús.

Cal tindre en compte, però, que el gènere textual (distinció que fem entre els textos pertanyents a un mateix àmbit d'ús) pot fer que textos d'un mateix àmbit d'ús tinguen algunes característiques força diferents. Com a error més manifest que he hagut de corregir, esmentaria la justificació de la pertanyença a l'àmbit d'ús periodístic d'un article d'opinió... que es basava en les característiques formals d'un altre gènere textual periodístic (la notícia).

EXERCICI (classe): Justifica a quin àmbit d'ús pertanyerien els textos següents (utilitza la guia): Una duresa fràgil, Pròleg a Les xiquets de l'entresuelo/Tres forasters de Madrid, Estandardització i manlleus.

Solució de la segona part de l'examen de verbs

Ací teniu la solució. Recordeu que les formes no personals no s'havien de posar (infinitiu, gerundi, participis) i que les repetides tampoc.