dimecres, 14 de novembre de 2007

XI Homenatge a la paraula

El CEIC Alfons el Vell organitza l'XI Homenatge a la paraula que es concreta en aquests dos actes:
Dilluns, 19 de novembre, 20 h, Casa de Cultura: Presentació del llibre 77 mirades a un mateix paisatge, de Joan M. Monjo, amb estudi introductori d'Enric Ferrer Solivares.
Dimarts, 20 de novembre, 20 h, Casa de Cultura: Versos invictes, XI Homenatge a la paraula, dedicat a Vicent Andrés Estellés. Recital de Tomàs Llopis et alii.

EXERCICI: Text d'unes 30 línies sobre Joan M. Monjo
EXERCICI: Text d'unes 30 línies sobre Vicent Andrés Estellés
EXERCICI: Per què penseu que l'Homenatge a la paraula se celebra el 20 de novembre?

4 comentaris:

marta ha dit...

Vicent Andrés i Estellés
Va nàixer a Burjassot. Estudià, a l'Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà al diari "Las Provincias" de València. Poeta extraordinàriament prolífic i d'edició marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix anomenava "els manuscrits de Burjassot", Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d'orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958), premi Cantonigròs 1957, i L'amant de tota la vida (1966). Al començament dels anys setanta, s'iniciaren el seu reconeixement i la seva popularitat, a la qual contribuí, així mateix, l'edició de l'anomenada obra completa —Recomane tenebres (1972), premi Crítica Serra d'Or, Balanç de Mar (1978), premi Crítica Serra d'Or, Cant temporal (1980), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990)—, que recull, segons el criteri de l'autor, part de la seva obra, ja publicada o, sobretot, inèdita. La seva expressió poètica presenta dues constants, la mort i el sexe, i al·ludeix sovint a la realitat quotidiana, amb predomini de la llengua vulgar. Té algunes composicions en prosa, algunes novel·les (El coixinet, 1988), obres teatrals, com els poemes escènics de l'Oratori del nostre temps (1978), guions de cinema inèdits i unes memòries de les quals han aparegut tres volums: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988). Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura. Des del 1973 es convoca, un premi de poesia amb el seu nom. La seva obra poètica continuà amb el llibre Mural del País Valencià (1996).

Belén Bataller ha dit...

Vicent Andrés i Estellés va nàixer a Burjassot (1924 - 1993). De família humil, fou aprenent de forner , d'orfebre, i mecanògraf però estudià periodisme i treballà al diari "Les Províncies". Poeta prolífic i d'edició dispersa, corregia llibres a partir d'un corpus que anomenava "els manuscrits de Burjassot". Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d'orella (1953), La nit (1956), volum suscitat per la mort d'una filla, Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966). Al començament dels anys setanta, amb la publicació de diversos llibres s'inicià el seu reconeixement i popularitat, a la qual contribuí, l'edició de l'anomenada obra completa. La seva expressió poètica presenta dues constants, la mort i el sexe, i al•ludeix sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu construït sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua vulgar. Té algunes composicions en prosa, algunes novel•les, obres teatrals, guions de cinema inèdits i unes memòries de les quals han aparegut tres volums. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes i la medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, a títol pòstum; des del 1973 es convoca un premi de poesia amb el seu nom.

Bibliografia:
http://www.joanducros.net/corpus/Vicent%20Andres%20Estelles.html [18/11/07]

Anònim ha dit...

MaRia Peiró Sendra


Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta 1924 - València 1993) és un poeta que estudià, a l'Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà al diari "Las Provincias" de València, i en fou redactor en cap. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), volum suscitat per la mort d'una filla, premi Cantonigròs 1957, i L'amant de tota la vida (1966). Al començament dels anys setanta, l'aparició de Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari clement (1971) premi Ausiàs Marc 1966; La clau que obrí tots els panys (1971), premi Diputació de València 1958; s'iniciaren el seu reconeixement i la seva popularitat, a la qual contribuí, així mateix, l'edició de l'anomenada obra completa —Recomane tenebres (1972), premi Crítica Serra d'Or, Les pedres de l’àmfora (1974), Lletra d'Or i premi Crítica Serra d'Or, Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), premi Crítica Serra d'Or, Les homilies d'Organyà (1981), que inclou Coral romput, enregistrat en disc per Ovidi Montllor, La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990)—, que recull, segons el criteri de l'autor, part de la seva obra, ja publicada o, sobretot, inèdita. La seva expressió poètica presenta dues constants, la mort i el sexe, i al•ludeix sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu construït sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua vulgar. Té algunes composicions en prosa, algunes novel•les (El coixinet, 1988), obres teatrals, com els poemes escènics de l'Oratori del nostre temps (1978), guions de cinema inèdits i unes memòries de les quals han aparegut tres volums: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985). Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978), la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, a títol pòstum. Des del 1973 es convoca, dins la Nit dels octubres de València, un premi de poesia amb el seu nom. La seva obra poètica continuà amb el llibre Mural del País Valencià (publicat pòstumament el 1996) i ha estat enregistrada en disc per C.Fonoll, P.Muñoz, M.del Mar Bonet... El 1993 rebé, a títol pòstum, la Medalla d'Or de belles arts del ministeri de cultura. Vicent Andrés i Estellés rep la Medalla d'Or de les Belles Arts a títol pòstum, que concedeix el Ministeri de Cultura.


Bibliografia:

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/

www.uoc.edu/lletra/noms/vaestelles/index.html

http://www.joanducros.net/corpus/Vicent%20Andres%20Estelles.html


[20 de novembre 2007]

Anònim ha dit...

Maria Peiró Sendra:


L’Homenatge a la Paraula es va iniciar l’any 1997, dedicat a Ausiàs March, en el marc dels actes de lliurament dels premis literaris de la ciutat de Gandia i al voltant del 20 de novembre, dia en què aparegué, l’any 1490, la primera edició del Tirant lo Blanc. A partir d’aquest primer acte s’ha anat cristal•litzant un espai per a la poesia on autors i autores celebren la paraula recitant poemes propis i dels altres. En queda constància escrita en les edicions que hui dia ja formen una col•lecció consolidada



Bibliografia:

http://www.gandia.es/ceic/ceic/actlithom.htm

[21 de novembre 2007]