dimecres, 9 de gener del 2008

Llengua única, democràcia pobra

Un article ben interessat d'Albert Branchadell i Ferran Requejo, Lengua única, democracia pobre, publicat aquests dies a La Vanguardia.

EXERCICI: Tesi i idees principals del text anterior.

1 comentari:

Anònim ha dit...

TESI:

L’endarreriment espanyol a tindre una democràcia on els representants electes (al Congrés i alSenat) no tinguen la possibilitat de parlar cap altra llengua oficial que no siga el castellà. Una situació que ens enfonsa davant tota una quantitat de països que tenen aquestes oportunitats, ja siguen desenvolupats o no.


IDEES PRINCIPALS:

-El deplorable tractament que sofreixen les minories lomgüístiques a l’Estat espanyol.
-La privació de la possibilitat de parlar en una altra llengua distinta del castellà als senadors i diputats.
-Les possibilitats de les diverses democràcies dels altres països de parlar en les diferents llengües oficials.
-La lamentable constatació de la realitat sociolingüística existent a l’estat espanyol tres dècades després de la fi de la dictadura.



Maria Peiró Sendra