Sociolingüística III

Dimarts vam seguir desenvolupant l'esquema dels conceptes sociolingüístics. Vam parlar del grau de (des) cohesió d'una comunitat lingüística. Val a dir que de manera bàsica, sense aprofundir gaire. Només un poc en el dels conceptes d'aprenentatge primari i secundari. Vam constatar la dificultat de reconéixer quan s'ha entrat a formar part d'una de les dues comunitats lingüístiques bàsiques a què pertanyen els alumnes. Per cert, un 50% de l'alumnat tenia el valencià i un 50% el castellà com a llengua d'aprenentatge primari. Constatable perquè, a Gandia, el percentatge de xiquets nascuts a finals dels 70 amb el valencià com a llengua d'aprenentatge primari no arribaria ni al 5%.
Ens vam detindre un poc més en la fotografia de les societats quant a la presència en un mateix àmbit d'ús d'una o de diverses llengües. És a dir, la distinció plantejada a partir de la definició de Ferguson del concepte de diglòssia i el concepte alternatiu (sembla que només amb fortuna entre els sociolingüistes nostrats) de conflicte lingüístic. Es va plantejar la recurrent confusió, freqüent en les ciències socials, entre els conceptes i paraules homònimes. Vaig intentar separar l'ús del mot "conflicte" en àmbits d'ús no científics i l'ús en el concepte "conflicte lingüístic". Vam representar les diferents societats en situació de diglòssia i en situació de conflicte lingüístic. M'agrada emfasitzar el terme "situació" perquè implica la no invariabilitat, cosa que després puc aprofitar per explicar els processos de canvi sociolingüístic. Per això, he parlat adés de "fotografia" (situació) i no de "pel·lícula" (procés).

EXERCICI: Busqueu un sinònim del mot "adés". El seu ús és restringit a àmbits literaris molt formals, i encara amb cert regust arcaïtzant.