diumenge, 27 de gener de 2008

Sociolingüística IV

Un dels axiomes bàsics de la Sociolingüística és aquell que diu "l'estructura és la variable dependent de l'ús". Quan hom diu 'estructura' ens referim a tot allò relacionat amb les característiques lexicogramaticals. L'estructura d'una llengua dependrà de l'ús que se'n faça. Si una llengua no s'utilitza en els àmbits d'ús científics no disposarà de gaire terminologia científica, per exemple.

EXERCICI: Comenteu aquest text d'Alfred Bosch tot utilitzant els màxims conceptes sociolingüístics.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest text de d'Alfred Bosch, tracta de la desaparició d’una llengua, una llengua antiga que amb la mort de la seua última parlant ha desaparegut. La comunitat lingüística en la qual s’incloïa aquesta llengua era una comunitat tradicional on únicament s’usava en els àmbits d’us informals, ja que amb la colonització dels anglesos se’ls havia imposat la nova llengua i aleshores havia fet que la seua pròpia estiguera en una situació minoritzada, de diglòssia on únicament l’utilitzaven per a comunicar-se entre els membres de la comunitat. A més a més, havien sofrit un procés de substitució, és a dir de canvi sociolingüístic, amb el qual disminuïa l’ús de la llengua, en aquest cas la llengua que havien après en l’aprenentatge primari. També estudiant els factors condicionants del canvi sociolingüístic, podem dir que aquesta dona tenia una actitud de deslleialtat, ja que no la utilitzava, ni la va fer aprendre a cap dels seus fills per així que perdurara, així com la coerció social que li marcava el camí de la nova llengua que s’havia d’aprendre, l’anglès.



Maria Peiró Sendra

Belén ha dit...

El text d' Alfred Bosch "Quedar-se sol" ens parla de diferents conceptes sociolingüístics com, per exemple, del procés de substitució al qual s'ha vist sotmesa la llengua eyak per la imposició de l'ángles. Açò va comportar que no utilizaren la seua llengua materna en cap àmbit: ni en els formals ni en els informals. A més, amb el pas del temp quasi ningú per no dir ningú, ja no coneixia aquesta llengua per tant va passar a l'oblit i encara que s'intentara fer un diccionari de la llengua eyak no va servir per a que es tornara a usar o almenys per a que fóra estudiada per aquells que s'interessen per les llengües. És a dir, com bé diu el text ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma si no s'utilitza com a llengua primària en un comunitat lingüística.

Belén Bataller Boscà