diumenge, 27 de gener de 2008

Sociolingüística V. Minorització

La felicidad... me la dio tu amor
El meu germà era un cambrer... de l'altra part de la barra

Sens dubte, la minorització té efectes també sobre la conservació de la memòria. Allò que és revisitat sovint, a més, no és percebut com a propi de l'antigor. Amb l'anècdota de dues cançons pop vaig intentar d'explicar divendres passat alguna de les conseqüències de la situació minoritària en les llengües que estan en més o menys grau en eixa situació. Les conseqüències afecten sincrònicament amb la falta de capacitat de difusió de les propostes fetes en la llengua minoritzada en el moment en què es produeixen com també en la desconnexió entre el que ha pogut ésser popular en una època i la seua reactualització (és a dir, diacrònicament). Feu la prova amb dos exemples més de dues cançons ben populars (la primera a tot l'estat, la segona a València) de l'època de la Transició democràtica:
Libertad, libertad, sin ira libertad
Què vos passa, què vos passa valencians,
La primera és revisitada i, per tant, actualitzada de tant en tant mitjançant els mecanismes que qualsevol comunitat lingüística no minoritzada té al seu abast. La segona, vosaltres mateixos...
La minorització tindria a vore amb la menor densitat de les relacions entre els usuaris d'una llengua. Eixa menor densitat pot afectar tots els àmbits d'ús però també pot afectar més decisivament els àmbits caracteritzats per ser de relació indirecta, cabdals en una societat moderna. és per això que vaig plantejar la pregunta "Quin percentatge d'usuaris del valencià hi havia a Gandia el 1900? Es tractava de comprovar quina mena de representació hom tenia de la història sociolingüística pròpia i fins a quin punt les polítiques lingüístiques minoritzadores afectaven la percepció de la realitat.
La pregunta fou heurísticament encertada (si l'encertes, l'endevines): només un alumn@ va encertar la resposta (cap al 99% per dir alguna xifra). I, tot seguit, vaig preguntar si el valencià estava aleshores minoritzat. Una pregunta plantejada per emfasitzar que no és la quantitat sinó també la qualitat de les interaccions el que ens en pot donar la resposta. Efectivament, sí que estava en situació minoritària atés que no s'utilitzava pràcticament en els àmbits d'ús formals en una societat en què els usos formals estaven esdevenint socialment imprescindibles en el context d'un procés de modernització. No és, per tant, el nombre de parlants el que ens pot indicar l'existència o no de minorització.
L'altra pregunta complementària (no recorde ara quina va ser primer) anava en el mateix sentit. "D'entre les aproximadament 3000 llengües del món, digueu quin lloc ocupa el valencià/català en el rànquing de llengües usades a Internet ? Òbviament la sinistralocalització de la dada de les 3000 llengües era una mena de parany metodològic per la comprovació posterior dels efectes de les polítiques lingüístiques minoritzadores sobre les nostres percepcions. Una altra volta només un alumn@ (un de diferent) s'hi va acostar a partir d'uns arguments relacionats amb el grau de desenvolupament econòmic del nostre territori lingüístic. Els altres no s'hi acostaren massa al lloc 18é en què se situa...
La veritat és que la classe va ser intensa per allò de la dificultat del distanciament i la càrrega semàntica negativa que contenen alguns dels conceptes utilitzats en les ciències socials. Però ja hi tornarem...
EXERCICI: Continueu la tornada de la cançó "Què vos passa valencians", composada per Paco Muñoz (amb lletra de Toni Mestre)
EXERCICI: Digues què vol dir el terme "sinistralocalització".


1 comentari:

marta pellus ha dit...

1
LA CANÇÓ CONTINUA AIXÍ:

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Era lliure i treballava el vell Regne Valencià, però vingueren uns hòmens i mataren aquell camp. Nobles, bisbes i juristes ens vengueren per un plat de llentilles a Castella i als seus costums castellans.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.