Rere els murs del renovellat Serrano han quedat amagats uns versos de l'Ovidi grafitats a la paret. Els veia cada vegada camí de casa des de l'institut: "em creureu mort/ jo no hauré mort/ faré vacances". Ahir l'Ovidi va retornar metonímicament en la persona del seu inseparable Toti Soler, de bell nou a Gandia des de l'última actuació que van fer, just al Saló de Corones on hui s'han entregat els Premis literaris Ciutat de Gandia. Coral romput, la producció del TNC ens ha emocionat en un escenari amb 10 actors i 2 músics que ens han representat amb una mestria indispensable aquest espectacle basat en versos de Vicent Andrés Estellés i que l'Ovidi havia enregistrat. En un post de fa un any ja en parlava i vos proposava un video sobre Coral romput.
ACTIVITAT: Entreu en l'arxiu Ovidi i trieu-ne una cançó basada en poemes de Vicent Andrés Estellés
.jpg)
Entrades
2022? De deveres?
-
Ahir, un ciutadà de l'Horta-sud es trobà amb una multa de 601€ per un
incident: en acudir al Centre de Salut i parlar en valencià al metge,
aquest li di...
Fa 1 any
1 comentari:
M’ aclame a tu (Vicent Andrés Estellés) Ovidi Montllor
http://www.youtube.com/watch?v=r6H-qkr9WHg
Estellés és un dels poetes més musicats en la nostra llengua, i Ovidi Montllor qui més l'ha dit i cantat: seues són les memorables adaptacions d'El vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball, M'aclame a tu i el Coral romput sencer.
M'aclame a tu
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Publica un comentari a l'entrada