Bon Nadal! Amb Antaviana, Pere Calders, Dagoll-Dagom i Quieta nit.

Ja vos vaig dir que començaríem l'apartat de Literatura en la segona avaluació. Aprofite per desitjar-vos a tots (alumnes i lectors) bones festes amb aquest vídeo d'Antaviana. Antaviana és l'adaptació teatral que el grup Dagoll-Dagom va fer de contes de Pere Calders allà per mitjans dels 70. Els que vam vore la representació a València (en el desaparegut teatre València-Cinema) ens vam captivar pel teatre per a sempre. I també per Calders els que encara no el coneixien. El conte Quieta nit ens parla de la diversitat, dels costums i tradicions, de la tolerància, de la humanitat en definitiva. I no ve malament perquè encarem aquests dies i l'any 2010 mostrant el millor de cadascun de nosaltres. Passeu-ho bé!

ANTAVIANA (Quieta nit) (fragment)

De pronoms febles

L'examen de llengua de la segona avaluació correspon als pronoms febles. Hem fet una classe com la del curs passat. Podeu consultar-la en aquesta pàgina de recursos variats de pronominalització. 
Per altra banda, ja tenim clars els criteris d'avaluació per a la segona avaluació:
2 punts: pronoms febles
4 punts: examen com el de Selectivitat
2 punts: treball de literatura (1 dels 16 temes proposats)
2 punts: llibreta i classe
2 punts: activitats voluntàries (bloc i wiki)

De fonètica, literatura i Junta qualificadora

Encara que la pregunta de fonètica, tal i com es planteja en la Selectivitat, sembla fàcil els resultats a l'hora de l'examen es poden millorar. Per això hui hem començat a embastar-ne els continguts amb l'explicació dels fonemes alveolars fricatius sord i sonor en què ha consistit la primera part de la classe de hui. Després hem fet una incursió a SAÓ, el programa que anota l'ortoèpia de les paraules més dificultoses i que ha realitzat la Universitat d'Alacant amb la col·laboració de l'AVL. Tot seguit, he aclarit la puntuació del treball de literatura del segon trimestre i hem fet uns quants exercicis d'inter-val, la nova aplicació que ha penjat Conselleria d'Educació per a la preparació dels exàmens de la Junta Qualificadora.

Examen de la Primera Avaluació

Divendres acabem de fer l'examen de la primera avaluació. A mi m'agrada fer-los complets des de principi i amb el temps idèntic al de la Selectivitat i això és el que hem fet. Ací el teniu.

Tot preparant l'examen (II).

Una de les possibles preguntes és l'ús dels recursos tipogràfics. Acabe de trobar una pàgina de la UPF on s'expliquen molt bé els usos i funcions de les cometes. També vos afig un apunt interessant sobre Raimon i Fuster,  que Enric Balaguer ha publicat al seu blog A tall d'invocació.
Vos deixe amb el videoclip A mans besades del grup VerdCel, que ha guanyat el premi del públic en el darrer festival Inquiet.  


ACTIVITAT: Escriu en cinc línies en què consisteix el festival Inquiet.

Tot preparant l'examen

Ja sabeu que anem a fer un examen 'complet', amb el temps i les parts de què constarà el de Selectivitat. Un dels autors que hem seleccionat de la part de Literatura és Joan Fuster. Vos adjunte alguns recursos que es troben  en el portal LLETRA que la UOC dedica a la literatura catalana. La secció dedicada a Fuster consta d'un article de Vicent Salvador, Joan Fuster: l'escriptura assagística,  un tast de textos, un àudio amb Enric Sòria llegint Fuster, bibibliografia, comentaris sobre l'autor i referències actualitzades a Fuster en la blogosfera. Davall teniu un dibuix de Manolo Boix sobre Joan Fuster.

Exercicis variats de verbs

He fet una prova al voltant d'uns exercicis que tinc en una base de dades existent en una intranet. No sé si funcionarà. Per si de cas ací teniu l'enllaç de l'exercici de verbs que he confeccionat.[algunes indicacions de la plantilla no vos eixiran en valencià perquè quasi sempre ix en castellà 'per defecte' sense que de moment puga canviar-ho].
Per cert, Toni Mollà i Juli Capilla acaben de guanyar els Premis Ciutat de València en les modalitats de narrativa i poesia.
Per cert, gràcies a LLIMA, el bloc de l'amic Francesc López i els seus alumnes de Llengua i Imatge, m'assabente d'un nou periòdic digital L'informatiu on podeu llegir una entrevista amb el pilotari saforenc Waldo. Per cert, algú de vosaltres ha vist alguna partida en directe de pilota? Què espereu?



ACTIVITAT: Busca el nom de les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de València i fes un enllaç a on hages trobat la notícia.

De Premis

La setmana passada es concedien els Premis Ciutat d'Alzira i ahir mateixa els Premis Literaris Ciutat de Gandia. Vos propose un exercici de recerca en la xarxa per a valorar en quins mitjans de comunicació digital se n'han fet ressò i de quina manera. 

ACTIVITAT: Digues quins han sigut els autors guanyadors dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira.

ACTIVITAT: Escriu quins han sigut els autors guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Gandia.

20 de novembre. Tirant lo Blanc

La classe d'ahir la vam dedicar a llegir un fragment llegívol de la novel·la Tirant lo Blanc que, estos dies de celebració, està llegint-se públicament en la Biblioteca Central. Com sempre, ha funcionat la lectura i durant quaranta minuts hem assaborit la frescor incaducable de Joanot Martorell. Fa uns anys, alumnes del Camp de Tarragona van posar el text complet en la xarxa i, a partir d'eixe treball, he passat el fragment seleccionat (capítol 230 i posteriors).

Setmana Literària Ciutat de Gandia 2009

Com cada any i coincidint amb el lliurament dels Premis Literaris es celebra la Setmana Literària a Gandia. Els actes programats per a enguany són:

Divendres 13 de novembre: Presentació del llibre Ausiàs Marc, de Ferran Garcia-Oliver, a la Casa de la Marquesa. 20 h.

Dilluns 16: Presentació del llibre Els escriptors valencians i la llengua literària, d’Emili Casanova i Gabriel Garcia Frasquet, a la Casa de la Marquesa. 20 h.

Dilluns 16: Inauguració de l'exposició sobre l'obra de Joan Fuster al Claustre de la Biblioteca Central de Gandia. 19 h.

Dimarts 17: Presentació del  CD   El cavaller Ausiàs Marc,.editat per Escola Valenciana.20 h.

Dimecres 18: Festa a Teresa Pasqual, al Casal Jaume I. 20 h.
Dimarts 17 i dimecres 18: Lectura dramatizada del Tirant lo Blanc per part de la Federació de Falles. Saló d'actes de la Biblioteca Central. 19 a 21 h.

Dijous 19 de novembre: Homenatge a la paraula, amb l'espectacle  Escolta’m amb les teues mans. Enguany es commemora el 50é aniversari del Premi Ausiàs March de poesia. Sala Espai d'Art. Casa de la Marquesa. 20 h.   
Divendres 20: Lliurament dels Premis Literaris. Actuació del grup de música renaixentista Coral Gaudium, de les Illes Balears. 20 h. (acte retrasmés per GTV).
Dissabte 21:  Recital de Raimon amb Els clàssics. Teatre Serrano. 20 h.


ACTIVITAT: Digues per què se celebren aquests premis literaris al voltant del 20 de novembre.
ACTIVITAT: Repartiu-vos els diferents actes i escriviu-ne una crònica en el wiki.

Els premis Octubre saforencs

Resposta a l'activitat proposada:

Cristina Benavent ha deixat un comentari nou :

Els premis Octubre són un certàmens literaris convocats des del 1972 a València per Edicions Tres i Quatre. Aquests són els autors saforencs que han rebut un premi Octubre:

En poesia:
1973, Joan Navarro (Oliva), per Grills esmolen ganivets a trenc de por
1984, Joan Vicent Clar Camarena (Tavernes de la Valldigna), per Le sucrier velous
1988, Teresa Pascual Soler (Gandia), per Les hores
2008, Josep LluÃís Roig (Oliva), per Peixos d'un mar sec

En narrativa:
1977, Josep Piera Rubio (Beniopa), per Rondalla del retorn
1982, Joan M. Monjo (Gandia), per Ducat d'ombres
2009, Rafael Gomar (Gandia), per Andròmines

En teatre:
2005, Ignasi Moreno Gutiérrez (Gandia), per Jeff. Els colors de la bogeria

ACTIVITAT: Si algú vol completar el treball podria seleccionar algun fragment d'alguna d'eixes obres i incloure'l en el wiki.

L'escola de Ribera

Ovidi Montllor va escriure una cançó, L'escola de Ribera que il·lustra l'escola del franquisme: 'el Crist era de fusta, els cristians de cartó'. 
El vídeo adjunt vos pot ajudar a  preparar la ressenya de l'exposició.

Escoles d'ahir

El CEIC Alfons el Vell acaba d'inaugurar l'exposició Escoles d'ahir, als salons de Foment. La segona ressenya l'he proposada sobre eixa exposició.

De la variació diatòpica

En un apunt d'un curs anterior vaig deixar escrit més o menys el que vinc repetint. La morfologia verbal (1a persona del present d'indicatiu i subjuntiu sobretot) i les combinacions binàries de pronoms febles amb li és el que més clarament ens pot ajudar a identificar una varietat diatòpica com una altra. El lèxic és mòbil i per això és difícil d'assegurar que un mot molt utilitzat en estàndard caracteritza diatòpicament un text. Si no ets usuari habitual de textos formals les pífies poden ser considerables. He posat l'exemple tristament famós de gairebé, que encara que en principi era característic d'una varietat diatòpica l'ús que se n'ha fet (al costat de quasi) en els àmbits d'ús formals l'invalida per a qualsevol reconeixement geodialectal.
Un exemple d'això ens l'ha donat un dels textos que hem analitzat, a l'atzar, tret de Vilaweb on Vicent Partal escrivia un text amb pocs trets diatòpis: dos lèxics (eixir i aigüera) i un subjuntiu (hi haja). L'adscripció diatòpica dels dos mots ens demostraria la dificultat de basar-nos exclusivament i principal en el lèxic.
He proposat com a exercici la recerca de notícies i articles d'opinió de mitjans digitals perquè s'analitzen diatòpicament (si cal) i de passada servisca com a zàping del quiosc digital en valencià.
Tot en el benentés que pense que la mateixa inclusió d'aquesta qüestió en selectivitat és una prova més de la minorització que patim (en castellà no ho pregunten mai).

Enhorabona a Rafa Gomar

I a tots aquells que han guanyat els Premis Octubred'enguany: Manolo Molins, en teatre, Lluís Calvo, en poesia, Vicent Sanchis, en assaig. El gandià Rafa Gomar l'ha guanyat en narrativa amb la novel·la Andròmines.  
Vaig conéixer Rafa Gomar el primer any d'estudiar a València (el curs 76-77 del segle passat) quan tots dos féiem el curs superior de Valencià de l'ICE. Després el vaig retrobar, quan ell ja treballava de mestre a Altea, quan em va visitar a casa perquè li fera una ressenya per a Ullal del seu primer llibre de narracions I nosaltres, com la pols, dormíem dins del calaix. La ressenya, per cert, va tardar a publicar-se perquè, després d'escrita,  va patir diverses giragonses fins arribar al destí. D'aquella conversa vaig traure la conclusió que Rafa Gomar estava decidit a seguir la carrera literària (cosa que ha fet) com a opció vital.
Revisitar els anys d'infantesa i de formació és un dels motius que pocs escriptors es deixen per expressar. Vaig posar com a llibre de lectura durant uns cursos En blanc i negre, lectura de la qual fruïen (i m'ho deien com va fer la família Hontanilla) sobretot els pares gandians dels meus alumnes d'aleshores, nascuts als anys 50, com el mateix Rafa Gomar.
Que el nostre país i la nostra cultura permeta l'existència de vocacions literàries tan consistents i envejables com la de Rafa Gomar ens ha de congratular a tots els que desitgem viure al món sense renunciar a la llengua transmesa, que hem cultivat i, per això, hem transmés.


ACTIVITAT: Feu un llistat de tots els autors saforencs que han rebut algun Premi Octubre.

Premi de microrelats tirant@net

Si vos afanyeu encara podeu participar en la 2a edició del premi de microrelats tirant@net que organitza l'Associació Tirantianes de l'IES Tirant lo Blanc de Gandia. El termini finalitza a les 24 h de l'1 de novembre.
Resum de les bases:


Textos en valencià de 101 caràcters (espais inclosos i sense comptar el títol). De temàtica referida a la igualtat de sexes. Se'n poden presentar dos relats, que han de ser inèdits.
Premis de xec-regal de 100 € per cada categoria.
Les obres s'enviaran a tirantianes@gmail.com amb les dades personals de l'autor@ (nom i cognoms, adreça, data de naixement, centre on estudia, curs i telèfon de contacte).


Animeu-vos a participar!

De ressenyes

Hem posat en el wiki les ressenyes crítiques amb les correccions pertinents. He donat algunes indiciacions al respecte tenint en compte que el text a composar en les proves de selectivitat ha de tenir una llargària aproximada de 150 paraules. Sense pretensió d'exhaustivitat podríem tindre en compte alguns dels punts següents:

a) Comenceu amb una frase que siga suggerent per captar l'atenció del lector.
b) No feu un resum exhaustiu de l'argument (de la pel·lícula en aquest cas)
c) No escriviu tòpics del tipus 'm'agrada moltíssim'.
d) Ressalteu allò més destacable positivament del film.

e) Subratlleu allò que podria millorar del film.
f) Acabeu amb una breu conclusió que aporte al lector algun aspecte interessant.

Més després de les reunions de coordinació

Escorcollant la xarxa m'he topat (una volta més) amb el bloc ben interessant Aprendre llengües, que fa Enric Serra. L'apunt de hui, Centre i perifèria,  il·lustra molt bé alguns aspectes de la reunió d'ahir.

ACTIVITAT: Com que estem a punt de començar amb l'apartat referit al tema, anem per faena i intenteu dir el tema de l'apunt Centre i perifèria, d'Enric Serra. Si pot ser començant per un sintagma nominal i sense que ocupe (molt) més d'una línia.

Després dels verbs i les festes

Després dels exàmens de verbs i de les festes continuades (locals i pont del 9 d'octubre) hem pogut fer una classe amb certa seguida. Aprofitant que hi havia exercicis per a corregir sobre la variació lingüística he desplegat una hipòtesi sobre  les raons de la menor acceptació de la variació diafàsica per part dels valencianoparlants. No sé què s'haurà entés però ho podeu (i ho puc) anar comprovant en aquesta pàgina del wiki de segon de batxillerat.

Reunions de coordinació

Ahir es van celebrar les reunions de coordinació per a la Selectivitat de les assignatures del Departament de Valencià. En l'assignatura comuna de Llengua i Literatura es va confirmar el que ja teníem clar des de l'estiu i que teniu ací resumit . Pel que fa a l'assignatura de Literatura Universal es va aclarir sobretot que està en construcció. Ja sabeu que una eina molt útil per al treball col·laboratiu és el wiki com el que estem fent per tal de desenvolupar part del programa tant en l'assignatura de Literatura Universal com en la de Llengua i Literatura.

Més d'Ovidi

Els amics de Perifèric Edicions m'acaben de passar un enllaç del periòdic digital Pica'm sobre un projecte televisiu sobre la vida de l'Ovidi.

ACTIVITAT: En les actuals proves de selectivitat, hi ha una part d'expressió escrita que pot er una ressenya. ¿Algú s'atreveix a fer una ressenya del vídeo sobre el projecte televisiu sobre la vida d'Ovidi?. Ací en teniu l'explicació del que és una ressenya que fa el Gabinet Linguístic de la UAB. Escriviu els intents en el wiki i així podré corregir-los abans de donar-ne una versió definitiva.

Solució a l'examen de verbs de hui

En aquest exercici podeu comprovar si n'heu encertat moltes en la primera part de l'examen. També podeu vore la solució de la segona part.

D'Estellés i Ovidi

Aprofitant els comentaris de Cristina i Rafael a una activitat anterior sobre Vicent Andrés Estellés, vos adjunte una pàgina on podeu trobar quasi tota la discografia d'Ovidi Montllor (excepte el doble elepé sobre Coral romput). Per cert, Joan Ollé és el director i a més actor (no cantant) de l'obra teatral basada en aquests poemes de Vicent Andrés Estellés i que l'any passat vam veure alguns al Teatre Serrano de Gandia (per cert, amb molt de fred, com si fos la postguerra que il·lustra l'obra).

ACTIVITAT: Trieu una cançó d'Ovidi (no un disc) el text de la qual siga de Vicent Andrés Estellés i digueu el perquè de la vostra tria (Ajudeu-vos de la pàgina d'Ovidi). Jo vos en deixe una, M'aclame a tu en un vídeo amb Ovidi i Toti Soler, el seu inseparable acompanyant.

Tot preparant l'examen de verbs

En aquest enllaç teniu tot el que hi ha publicat en el bloc sobre els verbs. I també podeu baixar-vos la flexió verbal si encara no la teniu a l'abast.

Del resum (V)

Hem acabat de fer el resum del text Els indis, de Joan Solà. Després hem estat practicant l'examen de dimecres amb el Winverbs.

Del resum (IV)

Hui hem començat a redactar col·laborativament el resum del text Els indis, de Joan Solà. Primer he advertit la inconveniència d'utilitzar estructures com "l'autor diu", "El text tracta...". Hem d'escriure el text com si fórem l'autor, seguint les idees bàsiques i sense reproduir literalment. Com que hem d'adoptar el punt de vista de l'autor hem de tindre cura de no incórrer en errors que contradiguen la manera de pensar que té. Ací vos deixe el resultat dels dos primers paràgrafs.
Més informació teniu en la pàgina en què tracta del resum el Gabinet de Normalització Lingüística de la UAB.

Començant pel resum

L'apartat del resum té el mateix valor quantitatiu que fins ara però en haver-se reduït tot allò que estava inclòs en els 7 punts del comentari, el seu valor qualitatiu ha augmentat. Hui hem fet una ullada primera al que n'hi havia al bloc de cursos anteriors així com hem explicat les característiques bàsiques que ha de tindre un bon resum. La dificultat tècnica dels textos dialogats que poden ser més sovintejats en el tipus de prova actual, la resoldrem més endavant. Ací teniu les característiques del resum i el resum progressiu de La intel·ligent no es casa.
Per al pròxim dia caldrà dur el resum del text Els indis, de Joan Solà, el qual apareix com a exemple de l'opció B del model 1 de la pròxima prova de selectivitat.

L'examen de verbs l'hem posat dimecres 30, el dia que ve El Tio de la Porra. Podeu repassar la flexió verbal en aquest document.

ACTIVITAT: Joan Solà acaba de publicar un llibre que està entre els més venuts en valencià. Digues el títol i escriu-ne una breu síntesi.

Proposta de puntuació per a la primera avaluació

Després d'explicar les diverses possibilitats de puntuació s'ha acordat qualificar la primera avaluació de la manera següent:

Examen: 40%
Resta d'activitats: 60% (control de lectura 20%, exercicis i notes de classe 20%, verbs 20%)
Exercicis voluntaris (digitals (del bloc i del wiki) i predigitals): 20%

La qualificació del curs serà la mitjana de les tres avaluacions.

La nota final de curs podrà ser augmentada fins a un màxim d'un punt amb el desenvolupament en el wiki d'un dels 16 ítems de literatura.



Exercici: Busca cantants que hagen musicat poemes de Vicent Andrés Estellés i proposa'n una cançó.

Prèvia a la primera classe

Com que dimecres vaig estar posant les notes de Selectivitat divendres serà el primer dia de classe d'aquest curs 2009-2010. He fet un resum de les característiques de la prova de Selectivitat i així ens posarem en marxa. La novetat principal al meu entendre és que abandonem l'obsessió pels díctics (ja ens ho déiem de menuts: està malament assenyalar) i la literatura ocupa una parcel·la important que provocarà una major dedicació per part de tots. També hi ha més precisió quantificadora quant a la correcció lingüística. Bé, ja veurem com resulta tot.

Vos deixe el resum dels criteris de la prova. Els criteris complets els teniu en l'enllaç a la pàgina del Departament de Filologia Catalana que teniu a l'esquerra.

La (meua) cançó de l'estiu ha estat el CD de Manel, que acaba de ser guardonat amb el premi de la Crítica musical al Mercat de la Música Viva.


Ací teniu el videoclip de Dona estrangera.






Manel "Dona estrangera" from Manel on Vimeo.

Nova prova de Selectivitat

Ja està publicat el model del nou examen de Valencià per a la Selectivitat del curs que ve, els criteris que tindrà i tres models proposats (model 1, m0del 2, model 3). Hi ha hagut alguns canvis respecte a la darrera reunió (literatura limitada a la postguerra ençà, descompte de 0,05 per error no repetit...).
Bé, ara sí, bon estiu als que llegiu aquest bloc i descanseu que hi ha faena per al pròxim curs.

Enhorabona a tots pels resultats de la Selectivitat

Un curs més tots els alumnes del nostre institut han aprovat la Selectivitat. Enhorabona a tots pel vostre esforç durant tot l'any. Pel que fa als resultats de Valencià, cal felicitar-nos atés que que s'han aconseguit molt bons resultats, amb una mitjana de 7,38 i una nota mínima de 5,8 i una màxima de 9,8. Vull donar l'enhorabona especialment a la professora de 2n B, Empar Pellicer, qui en el seu primer any de docència vos ha ajudat eficaçment i entusiasta per aconseguir el que tots desitjàvem tot demostrant la seua vàlua com a docent.
Ara, només vos queda triar carrera i disfrutar de l'estiu!

Vos deixe una cançó d'Antònia Font, Alegria, arreplegant el suggeriment dels companys de l'IES Clara de Campoamor al seu bloc.

La dependència dels joves del "messenger"

Ací teniu l'original en què s'ha basat l'adaptació utilitzada en la prova de selectivitat. Podeu comprovar, per curiositat, les diferències entre tots dos textos però el que val és el que s'ha posat en la prova.

Valencià. Examen de selectivitat de juny del 2009

L'examen ha estat molt assequible. En el tema de les TIC teníeu moltes referències per emplenar el judici personal que tant costa de vegades. Pel que fa a les qüestions en l'apartat de sinònims apareixia fins i tot llavors que us havia eixit en el darrer examen del curs. En qualsevol cas, espere que hi haja sort en tota la prova. I ací teniu la solució a les qüestions de l'examen.

Bon estiu!

Examen de la tercera avaluació

Al capdavall, el text triat va ser la columna El vent de Joan Francesc Mira, publicada dijous passat en el suplement Quadern d'El País. L'examen complet el teniu ací.
A la fi he trobat en la secció de Vídeos a la carta de RTVV, el vídeo sobre Ausiàs March, emés el 2 de març.




ACTIVITAT: Què es commemora enguany d'Ausiàs March?
ACTIVITAT: Tria una intervenció del vídeo i justifica'n l'elecció.

Tot preparant l'examen. Coneixements enciclopèdics

Dilluns és l'examen de comentari. En aquests arxius teniu algun material que vos pot sert útil i que ha aparegut hui al Quadern, suplement d'El País. Són textos de Joan Francesc Mira, Enric Sòria, Xavier Aliaga i Albert Garcia.

50 anys de la cançó Al Vent

Ara es compleixen cinquanta anys de la cançó Al vent, de Raimon. La nova cançó que havia començat amb els Setze Jutges a Barcelona va tindre una altra branca amb el cantant xativí. Així ho recorda l'edició de hui del Levante-EMV. La importància de la cançó en el manteniment del valencià va ser importantíssima just quan el procés de substitució s'estenia imparable en les ciutats mitjanes del país durant els 60 i 70.




ACTIVITAT: Esmenta alguna cançó de Raimon i escriu-ne el tema.
ACTIVITAT: Els Setze Jutges van tindre una component saforenca. Digues qui va ser i on havia nascut.
ACTIVITAT: Destaca la frase més rellevant de l'article de Ferran Archilés.

Enhorabona a Teresa Pascual

Precisament, escorcollant per la xarxa, m'he assabentat dels premis de la Crítica 2009 als millors premis publicats en el 2008. Pel que fa als llibres en llengua catalana, els crítics de tot l'Estat han premiat Rebel·lió de la sal, de l'amiga i companya Teresa Pascual, a qui donem la nostra enhorabona per aquest reconeixement, fruit d'una trajectòria constant i valuosa. Llegiu-ne alguna cosa del que se'n diu a la blogosfera: Castell de cartes, A tall d'invocació.
L'autor premiat en l'apartat de narrativa ha sigut Joan Francesc Mira per El professor d'història, darrera novel·la de la trilogia que té com a eix central Purgatori.






ACTIVITAT: Trieu un poema de Teresa Pascual i justifiqueu-ne la tria.

Comentaris proposats

El darrer comentari que vaig proposar va ser Ídols, cultura, article de Joan Francesc Mira, publicat a El País en el suplement setmanal en valencià Quadern (que ix els dijous).
Per a aquesta setmana vos propose Una altra forma d'estar en la vida, article magnífic publicat a Crònica, periòdic d'Ontinyent, per l'amic Àngel Canet.

Minimàlia

Minimàlia és un altre recurs de la xarxa de mots (com el Rodamots), amb frases breus, per llegir, pensar, gaudir i endur-se. Podeu subscriure-vos-hi i rebreu la frase diària cada dia en el vostre correu. L'incansable Jordi Palou n'és el faedor.
Ací pots llegir la frase del dia en què lliges aquest apunt.

clipped from www.minimalia.net

ACTIVITAT: Tria una frase de Minimàlia i justifica'n la tria.

Acabant d'aclarir l'examen de gramàtica

Hui hem estrenat pantalla (amb dificultats enlluernadores, però, i ben atapeïts) en l'aula d'informàtica de la biblioteca (sic!). Hem resolt en comú un examen com el de dimarts que ve i per parelles (o trios) s'han fet els exercicis proposats en l'apunt anterior. Per cert, el TERMCAT acaba de proposar el terme apunt com a forma equivalent al terme post. Llegiu-ne les consideracions que n'ha fet.
Mentre escric aquest apunt, estic escoltant (i gaudint-ne) l'últim programa emés de Línia Folk, programa d'Icat Fm per a amants d'aquest gènere musical.

ACTIVITAT: Què significa sic! en l'apunt que acabe d'escriure?

Relatius, perífrasis i preposicions. Encreuat March

Hui hem fet un repàs concentradíssim de la gramàtica de la tercera avaluació, l'examen de la qual serà la setmana que ve. Ací teniu el del curs passat.
Vos adjunte un videoclip de Clara Andrés que actuarà al Poefesta del divendres.




ACTIVITAT: Intenteu resoldre aquest encreuat sobre Ausiàs March

Primavera i Poefesta

Amb les falles ha arribat la primavera. I també el V Poefesta que Maria Àngels Gregori organitza a Oliva. Enguany compta amb un programa atapeït d'actes ben diversos i on la sensibilitat ordix una teranyina de complicitats fonamentals. No hi falteu!
L'última volta que vaig anar al teatre Olimpia d'Oliva hi actuava Maria del Mar Bonet de la qual podeu escoltar aquesta Dansa de la primavera.




ACTIVITAT: ¿Algú s'atrevirà a fer una ressenya d'algun acte del Poefesta? Per si de cas, ací en teniu un exemple.

Lectures de la tercera avaluació

Com a lectures voluntàries per a augmentar la nota he proposat lectures dels autors següents: Pere Calders, Josep Piera, Mercè Rodoreda, Joan Francesc Mira, Quim Monzó, Ignasi Mora i Maria Àngels Moreno.
Els criteris de puntuació per a la tercera avaluació seran:
6 punts: prova de comentari de text.
1 punt: prova d'història de la llengua.
1 punt: prova de gramàtica (relatius, perífrasis i preposicions)
1 punt: notes de classe.
1 punt: llibreta
2 punts: llibres voluntaris, activitats wiki i bloc.

Preguntes de l'examen de sociolingüística

A la fi hem deixat la prova d'història de la llengua per a la tercera avaluació i demà farem un examen (1 punt de l'avaluació) de sociolingüística. Els enunciats de les preguntes (com ja he dit en classe) seran els següents:

1a) Escriu una frase amb sentit sociolingüístic en què apareguen, almenys aquests cinc conceptes: (2 punts)

2a) Raona si aquestes quatre frases són vertaderes o falses: (0,5 punts cadascuna)

3a) Ordena aquestes paraules perquè resulte una frase amb sentit sociolingüístic. (1 punt)

4a) Ompli els buits d'aquest text amb els conceptes sociolingüístics adequats, que es poden repetir. (2 punts)

5a) Escriu una aproximació sociolingüística dels textos adjunts. Es valorarà la utilització correcta dels màxims conceptes sociolingüístics. (3 punts)

Sort!

Sociolingüística (ampliació). Solució de les qüestions de l'examen.

Ací teniu la solució de les qüestions de l'examen de la segona avaluació. També vos he penjat alguns textos per tal d'ampliar la teoria sociolingüística. Només cal que els miren aquells que tinguen ja clars els conceptes estudiats perquè es tracta d'una ampliació. Hi he adjuntat un resum d'Ernest Querol sobre els processos de substitució (7, 8, 9, 10) incloent-hi el concepte d'interposició (11). Després hi ha un text de Lluís V. Aracil sobre el concepte d'interlingua (12 i part del 13) i tot seguit un resum del concepte d'autoodi de Rafael L. Ninyoles (13, 14, 15).
Pica'm és un nou portal web d'opinió que s'ha implantat en la xarxa. Vos recomane l'article de Vicent Xavier Contrí El facebook del rock en valencià. i este portal també té una secció musical de la qual vos he seleccionat la versió que Miquel Gil ha fet de La casa que vull , la cançó de Lluís Llach sobre el poema de Joan Salvat-Papasseit. Per cert, els companys del PDC acaben de començar un wiki sobre el Poema de la Rosa als llavis d'aquest poeta.

Examen de comentari. 2a avaluació

Dijous es va fer l'examen de comentari de text. Atés que s'acaba de celebrar l'homenatge a Josep Piera pels seus 40 anys de vida literària, he triat un article d'opinió de l'escriptor saforenc publicat al periòdic Levante-Emv. Ací el teniu.
Davall un moment d'un dels actes de l'homenatge a Piera amb Christelle Enguix recitant-ne un poema.

Carnestoltes... moltes voltes!

Divendres a la una és la classe que teníem dedicada a acudir a la biblioteca (la sala més gran amb ordinadors, 15). Ja sabeu que en tot l'any el funcionament d'internet en eixa sala és ciència-ficció. Optimistes com som, hem entrat en l'aula; havien desaparegut les cadires i taules de l'altra meitat de l'aula. Els quinze alumnes que hi avancen feina ja no ho han pogut fer. Els altres s'han assegut davant les pantalles i, sorpresa!, tampoc no anava internet. Com que tots han sabut acabar la dita que encapçala aquest escrit, hem anat a acabar la classe al pati on hi havia taller de màscares i una actuació de roc dur. Ací teniu els exercicis que havíem de fer. Recordeu també que cal fer-ne un resum del dictamen de l'AVL i la idea dels nou punts que conté.

Rematant garbes sociolingüístiques

Durant aquests dies he recuperat un qüestionari sobre conceptes sociolingüístics que utilitzava durant la dècada dels 90 (del segle passat). És una manera d'acabar d'entendre uns conceptes que ens ajuden a distanciar-nos (temporalment) de la realitat per tal de comprendre-la i actuar-hi, si convé. Vos deixe també algun material resumit d'algun text d'Aracil i del Curs de Sociolingüística I, de Toni Mollà i Carles Palanca que he hagut d'escanejar perquè estavenintrobables o incompatibles.
Material teòric: 1, 2, 3, 4, 5, 6.
Gandia Televisió també emet per internet. Podeu seguir-ne la programació ací.

ACTIVITAT: Quina característica del sistema escolar finés sol estar poc destacada en els mitjans de comunicació quan es parla de l'Informe Pisa? Justifica breument la resposta.

Presentació acomplida

Gràcies a tots els que em vau acompanyar (en presència i virtual) en la presentació de divendres. A la fi, el presentador Toni Mollà no va poder assistir-hi per malaltia. En el seu lloc, Gabriel Garcia Frasquet va complir amb escreix tot fent una presentació digna de millor llibre (i això que la va haver de preparar en menys d'un dia). L'acte va acabar amb una desena d'intervencions ben interessants dels amics que omplien la sala de la Casa de Cultura.

El CEIC Alfons el Vell ha encetat un canal d'àudio on depositarà les intervencions als diferents actes que organitza. He tingut la sort que s'encete amb la presentació de Processos de canvi sociolingüístic a Gandia i la Safor per la qual cosa puc deixar-vos l'àudio de la presentació sencera.

Processos de canvi sociolingüístic a Gandia i la Safor

Per als que em llegiu el bloc vos convide (encara que siga virtualment) a la presentació d'un llibre(t) que el CEIC Alfons el Vell de Gandia m'ha publicat, Processos de canvi sociolingüístic a Gandia i la Safor.

Sense temps. Trobada a València

Com diu el meu fill Lluís, el dia havia de tindre més hores per poder fer tot el que desitgem. Dissabte vaig assistir a una trobada ben interessant de blocs educatius al centre Octubre de València a causa de l'incansable Isidre Crespo que em va embolicar. El matí, ben intens, ens va servir per conéixer-nos alguns professors que ens visitem en els respectius blocs educatius i per retrobar velles amistats. Alícia Martí ens n'escriu al seu esplèndid bloc i ens connecta amb el que han dit Queti en el bloc de Segon de Bat de l'IES Joan Martorell i l'amic Francesc Gascón (a qui li 'furte' la foto de l'acte en el seu bloc mariner de l'interior. El precursor Toni de la Torre també en va escriure prèviament en el seu bloc La paraula vola. Si teniu interés aprofiteu la xarxa per escorcollar i aprendre de tots aquests blocs.

Del resum. Acetilcisteïna

Hem tornat a explicar les característiques que ha de tenir un bon resum tot fent èmfasi en els errors més freqüents:
a) Reproduir literalment les paraules que apareixen tenint en compte que totes no es poden evitar ni s'han d'evitar.
b) No incorporar totes les idees principals i en l'ordre que apareixen.
c) No captar el to de l'autor.

Per tal d'evitar-ho cal subratllar primer les idees principals, condensar la informació i parafrasejar el text conservant els punts anteriors.

He fet una proposta de resum del text Acelticisteïna, de Ramon Folch, text que estava proposat per a comentari.

Examen de pronoms febles

Ací teniu la solució a l'examen de pronoms febles. Recordeu que teniu una pàgina, que aniré actualitzant, amb tot de recursos per a preparar la pregunta que sol eixir-ne en selectivitat. I en el wiki hi ha una pàgina preparada perquè hi poseu textos amb pronoms i els substituïu (i que jo corregiré).
Pau Alabajos i Òscar Briz han tingut guardons en els premis Enderrock. Vos deixe un videoclip d'Òscar Briz.

Com augmentar la nota de l'examen de pronoms

En l'enunciat de la primera pregunta de l'examen podeu llegir "Quan es puga posar una combinació secundària i estiga bé s’afegirà 1 dècima. Si estigués malament i la principal estigués bé es comptarà la pregunta amb la meitat de puntuació."
No és obligatori, per tant. Però en els casos de les combinacions binàries següents podeu posar entre claudàtors [...] les combinacions equivalents, que són les més usades en els textos escrits a Catalunya.
li'l [l'hi]
li la [la hi]
li'ls [els hi]
li les [les hi]
li'n [n'hi]

Sort i consulteu els recursos que hi ha al wiki i al bloc!

Tot preparant l'examen de pronoms febles

Hui hem continuat fent exercicis com els que eixiran en l'examen de divendres que ve. En el wiki teniu un altre examen de pronoms corregit. I, a més, els textos amb pronoms febles que els companys del curs passat van resoldre voluntàriament. Si algú vol buscar textos i fer-hi el mateix, cal que ho dispose en aquesta pàgina i li seran corregits. És una manera de preparar-se per si teniu encara dubtes. I recordeu la pàgina on he desat informació i més exercicis sobre la pronominalització.

La grip ha arribat

La grip ha arribat al grup i ací teniu la correcció de la primera part dels exercicis de pronoms que hem fet hui en classe. Salut!

Discover Maria Del Mar Bonet!

De pronoms febles

Hui hem dedicat la classe a un repàs condensat de la pronominalització. Hem quedat de fer l'examen el pròxim divendres 23 de gener. I ací vos deixe la classe de hui i un recull d'informació i exercicis resolts i per resoldre.

D'estàndard i prejudicis lingüístics

Divendres vam dedicar la classe a continuar corregint els exercicis per a nadal. Corregint corregint van eixir uns quants temes interessants:
a) Diferència entre llengua i dialecte
b) Cristal·lització de les llengües romàniques
c) Prejudicis lingüístics difosos
d) Estàndards únics per a cada llengua o paraestàndards. Estàndards orals i escrits
e) El nom de la llengua veïna a Sud-amèrica

a) vaig intentar aclarir la confusió [difosa per polítiques lingüístiques que els interessa(va)] d'identificar una varietat diatòpica (dialecte geogràfic) o diastràtica (dialecte social) amb 'la' llengua. Es va comentar una aproximació al concepte de llengua [versió casolana: sumatori de totes les realitzacions, actes de parla, utilitzats en el passat, present i les potencialitats que es manifestaran en el futur], concepte abstracte, la realització concreta del qual són totes i cadascuna dels actes de par(au)la que fem. Aproximació basada en la distinció saussureana de langue/parole.
Una llengua, per tant, no es parla en un territori sinó per tots els membres d'una/es comunitats lingüística/es que reconeixen un model lingüístic com a comú.

b) Parlant de models, en la construcció i compartició d'un model lingüístic determinat rau el fet de la cristal·lització de les llengües romàniques (i tutti quanti). Hem explicat la major quantitat de models que cristal·litzen al nord de la Península Ibèrica en comparació als que cristal·lizen a la resta de la Romània (territoris on cristal·litzen llengües romàniques). I hem explicat algun perquè del xicotet abast territorial en eixe moment de les llengües romàniques peninsulars en comparació a l'occità i el francés, sobretot.
Hem escorcollat la resposta fins a trobar entre tots la importància del fet fronterer i els espais comunicatius existents. L'abast de cada espai comunicatiu (comercial, econòmic...) delimita la identificació d'un model escrit per a un conjunt de multituds de manifestacions fonètiques diferents. ôbviament, prèviament, eixos espais comunicatius havien acostat/distanciat el pseudosabir romànic existent en l'Antic Imperi Romà d'Occident no incorporat a la civilització islàmica i on va acabar sent substitut abans de cristal·litzar en cap model.
Això ens ha portat a una de les divises de la classe d'ahir: No hi ha cap llengua que realitzen fonèticament exactament igual tots els seus usuaris. És una premissa de tots els models escrits de totes les llengües. Els models escrits neutralitzen eixes diferències concretes a l'hora de parlar.

d) Una conseqüència de la minorització és quan els usuaris d'una llengua minoritzada només assumeixen com a propi, l'accent més pròxim. (exemple d'Irlanda, per distanciar-nos). És un prejudici lingüístic com el d'estigmatitzar una manera de pronunciar una llengua, que és el que es va fer en el castellà a Espanya amb tots els accents que no s'aproximaven als del model central que era l'únic que se sentia en els mitjans de comunicació.

c) Això ens ha portat a allò d'un estàndard únic per llengua. hem conclòs que és més fàcil que hi ha estàndards orals diversos que escrits. En qualsevol cas depén de diversos factors, entre els quals estaria el dels espais comunicatius existents en cadascuna.

i e) I parlant de discursos difosos. Un dels més abassegadors des de finals del XIX ençà ha sigut l'intent de generalitzar el nom d'espanyol per a designar la llengua castellana. Una de les raons és el fet que a Sud-amèrica es deia així. Porte molts anys fent la pregunta als alumnes i el 95% diuen castellà en casa (procedisquen d'on procedisquen). Amb dues excepcions: alguns alumnes d'ací i sud-americans d'Uruguai i Argentina. N'he esbossat una hipòtesi per a aquest darrer cas: la immigració italiana provocaria el canvi en eixos països per 'competir' en igualtat de condicions: llengua amb nom d'estat.

Posts pendents. Josep Maria Ferrairó

La construcció del País Valencià modern sol reflectir-se massa focalitzada en aquells que s'han dedicat a les lletres. És una visió, no cal dir-ho, simplista tot i que motivada per la minorització de la llengua. Això ha provocat la hiperbolització dels estudis que s'hi referien o tot allò pertanyent a l'àmbit d'ús de la literatura. Però el nostre esdevenir no s'entendria sense l'aportació de totes aquelles persones que, des d'altres àmbits, han aconseguit transmetre l'estima a les nostres característiques com a poble. Josep Maria Ferrairó, professor i catedràtic de Ciències Naturals del nostre institut, és una d'eixes persones essencials per a entendre'ns. Combina el seu entusiasme amb una rigor exquisida per a tots els assumptes referits a l'estudi del nostre entorn natural. A més, la seua passió per la pilota, l'ha portat a recórrer tots els trinquets valencians amb la fruïció que només tenen els amants verdaders del nostre esport nacional. I tot això ho fa des d'una posició humil que evita l'afalac merescut. El passat mes de desembre, la Plataforma dels pobles de la Safor li va concedir (a ell li agradaria afegir 'com a membre del GEMAS' -Grup d'Estudis Medioambientals de la Safor) el primer premi Circ de la Safor per la seua trajectòria en defensa del territori (i les persones que hi vivim). Vos deixe el vídeo que s'hi va projectar aquella nit.




ACTIVITAT: Esmenta alguna publicació escrita per Josep Maria Ferrairó

...I feliç Any Nou! (dos mil nou)

Corren els dies segons el temps intern de cadascú, de pressa, lentament. La societat moderna ens aboca a l'augment de les necessitats d'objectes, d'oportunitats, d'interaccions (directes i/o indirectes) per la qual cosa a alguns se'ns esmuny el temps. El curs acadèmic en segon de batxillerat segueix amb un ritme que va accelerant-se gradualment fins arribar a maig. Hui hem començat a corregir els exercicis d'Analfabetisme predigital que teníem per a festes. Subtítol, lector model i pronominalització han estat objecte d'aquesta primera classe de dos mil nou, a més del repartiment de l'examen de derivació i composició (que quasi tots havien aprovat).
Vos deixe una cançó que pot ser un poc isomòrfica amb allò del temps de què parlava adés i tres exercicis de connectors, basats en el text anterior de Salvador Giner.





ACTIVITAT: D'ací menys de dos mesos es compleix el cinc-cents cinquanté aniversari de la mort d'un escriptor cabdal i fonamental de la nostra literatura. Digues qui és l'autor i en quina data va morir.