dilluns, 5 de setembre del 2011

QUIM MONZÓ. UNA PROPOSTA PER AL TEMA 5




Tema 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat
contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. 


                                                QUIM MONZÓ


‘Uf, va dir ell’ és el primer recull de contes de Quim Monzó amb el qual s’instal·larà en el panorama narratiu com un dels autors imprescindibles de la literatura contemporània. Aquest dissenyador i periodista havia començat la seua carrera d’escriptor amb novel·les experimentals però amb els seus contes trobarà la manera d’expressar la seua visió crítica d’un món descrit en clau de distanciada ironia i humor a la manera de Trabal o Calders seguint una tradició allunyada de les limitacions noucentistes. La soledat, les relacions de parella, l’absurd de la societat en la qual vivim, són dibuixats en reculls com ‘Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury’, ‘L’illa de Maians’, ‘El perquè de tot plegat’ o ‘Guadalajara’.
La llengua que utilitza és plena de col·loquialismes amb diàlegs que reflecteixen  la parla real i apostant per les solucions lingüístiques més pròximes als lectors actuals,  amb els quals ha mantingut també una constant relació a través dels seus articles en diaris com ‘Avui’ o ‘La Vanguardia’ i en el seu treball en ràdio i televisió. També ha publicat les novel·les ‘Benzina’ i ‘La magnitud de la tragèdia’  i, darrerament,  el recull ‘Mil cretins’ on la relació amb la cura dels pares malalts i vells esdevé matèria literària. Com afirma Julià Guillamon ens trobem davant d’un escriptor que, sota una aparença divertida i moderna, és un gran autor tràgic i contemporani.