tag:blogger.com,1999:blog-8797291436424307812.post3943435127540394405..comments2023-06-25T16:25:43.690+02:00Comments on CRUÏLLA: De poesiaJosep Alandetehttp://www.blogger.com/profile/12597413460657569278noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-8797291436424307812.post-70314936381983425912008-05-15T08:41:00.000+02:002008-05-15T08:41:00.000+02:00adrian maceda:A MARU BENEDITOIn memoriamAdormia am...adrian maceda:<BR/>A MARU BENEDITO<BR/>In memoriam<BR/><BR/>Adormia amb el meu el teu dolor<BR/>i amb una veu que no sé d’on em treia,<BR/>recordava per tu tots els viatges<BR/>-aquella mar de sofre, el sol, el vent...<BR/>Et parlava sense poder parlar<BR/>i de la mà a la que tu t’agarraves,<BR/>et guiava sense poder els somnis.<BR/>Eren quasi les dotze de la nit.<BR/>Al corredor de l’hospital, la pena<BR/><BR/><BR/>aquest poema exemplifica una despedidaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8797291436424307812.post-9620840211501857212008-05-06T19:07:00.000+02:002008-05-06T19:07:00.000+02:00Teresa Pascual (la nostra professora de Filosofia)...Teresa Pascual (la nostra professora de Filosofia)<BR/><BR/>Teoria de les idees<BR/><BR/>Allò que hi ha de soledat als hòmens,<BR/>l’única i la mateixa soledat<BR/>que hem sabut repetir com una Forma<BR/>definitiva, plena, previsible,<BR/>l’única, la mateixa i immutable<BR/>que ha entès com habitar-nos entre l’ordre<BR/>més piadós, més inquiet, més inequívoc,<BR/>tan absurd com la mateixa i única<BR/>Forma de persistir entre les coses.<BR/>allò que s’ha obstinat a fer que el vespre<BR/>tinga el color del desconsol més íntim,<BR/>l’única, la mateixa que acompanya,<BR/>amb la mort de la llum, la llum del dia.<BR/> <BR/>Terra que acull i que crida a la terra,<BR/>impune finalment la voluntat,<BR/>absoltos bruscament els sentiments;<BR/>saba de sang que segueix a l’arrel,<BR/>travessat el capvespre dels camins,<BR/>definit el llindar de les ciutats.<BR/>Terra de vida que la vida obri i tanca<BR/>entre la llum i la cambra del dia,<BR/>vent afligit que s’escampa en la terra,<BR/>cedit al temps la nostra realitat.<BR/> <BR/>A l’altra part, aquella part callada<BR/>de tu mateix, a la vora en què ignores,<BR/>estimes, agraeixes..., en aquella <BR/>que et guarda, temorosa, els temors, <BR/>desvalguda, la pena, compartits <BR/>els records, les passions, la confiança..., <BR/>els dictes tu el final a les preguntes <BR/>des dels motius que la terra exigeix, <BR/>terra que acull el sentiment de vida <BR/>-de quin alè han nascut les seues hores?- <BR/>terra vençuda dins els propis límits, <BR/>memòria del cos que en ella acaba.<BR/><BR/><BR/><BR/>He escollit aquest poema perquè té com a títol "teoria de les idees". Concepte que hem estat treballant al llarg de tot el curs, al estudiar la filosofia de Hume i Plató.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8797291436424307812.post-22587973774840451532008-05-06T11:51:00.000+02:002008-05-06T11:51:00.000+02:00Hem escollit aquest poema de la nostra professora ...Hem escollit aquest poema de la nostra professora Teresa Pascual: <BR/><BR/>Aquell silenci nou i antic alhora<BR/>ha trucat a la porta i et reclama<BR/>injustament o just quan passes comptes,<BR/>i la vida es remou inquieta i sola<BR/>davant de tu, present i contra tu,<BR/>amb un record irrevocable encès<BR/>que ha tornat com era o com et penses.<BR/>Obris els ulls i és la tarda qui ocupa<BR/>atentament el lloc d’aquella pausa<BR/>que tu reprens com una cosa teua<BR/>també sobre la tarda que conspira.<BR/><BR/><BR/>Jessica i MariaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8797291436424307812.post-32821170546135963782008-03-01T13:19:00.000+01:002008-03-01T13:19:00.000+01:00Doncs Enhorabona! No la vaig tindre d'alumna però ...Doncs Enhorabona! No la vaig tindre d'alumna però em satisfà que, com a membre de l'ies, hi haja gent que escriga i guanye premisDE TOT UN POQUEThttps://www.blogger.com/profile/09536659184600684751noreply@blogger.com