dissabte, 18 d’octubre del 2008

Verbs. Tot preparant l'examen

Dimarts que ve hi ha examen de verbs. Els he donat un examen semblant, la resolució del qual està ací. També podeu practicar amb aquest exercici i amb tots els recursos que hi ha al bloc, al Jugallengua, winverbs... Però sobretot cal estudiar.
I per a repassar verbs amb música una cançó de l'imprescindible Ovidi Montllor, acompanyat de Toti Soler a la guitarra, en un recital a l'Olympia de París. Perquè vull.

ACTIVITAT: Toti soler, que també canta, acaba d'editar un nou CD. Esbrina quin n'és el títol.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Jugallengua

Hui hem estat treballant amb el Jugallengua (amb nova versió) l'apartat de verbs sobretot ja que dimarts que ve n'hi ha examen. Un dels participis demanats (romput) ens ha suggerit una activitat complementària de els que realitzem al wiki. Com sabeu el Jugallengua és un programa amb exercicis de llengua molt variats que realitza la Conselleria d'Educació. Treballa el lèxic, l'ortografia i la morfosintaxi en diferents apartats i nivells de dificultat.


ACTIVITAT: Ompli (en el wiki) de contingut i referències de la nostra cultura l'expressió "Coral romput".

divendres, 10 d’octubre del 2008

Tan alta com va la lluna

Ahir 9 d'octubre l'Ajuntament de Gandia va programar l'estrena del disc de Carles Dénia, Tan alta com va la lluna. Carles Dénia, de família artística gandiana, és guitarrista de jazz i cantaor de flamenc i, ara, també de cant(s) valencia(ns). L'espectacle (amb dos alemanys, dos barcelonins i cinc valencians) a l'escenari va resultar d'una qualitat destacable, una riproposta de la nostra manera de cantar perquè ens escolten qui vullguen escoltar-nos, com escriu l'autor. Eva Dénia l'acompanyà amb la seua veu redona i enxisadora, acompanyats de músics ben professionals, barrejant la rondalla amb el contrabaix i el violí.
Carles Dénia, professional de la música, representa eixe exemple d'ampliació del mercat de què escrivia en el post anterior. L'excel·lent producció musical necessita una retroalimentació (que supere la minorització) amb el seu públic pròxim sense oblidar que el món (també) és nostre i més ara que sembla que es solcix.

"Si vols vore la mar blava / i del romer la verdor/ Puja un matí a la Vall d'Ebo/ i arrima't al mirador".

ACTIVITAT: Esmenta el nom i alguna obra de la novel·lista progenitora de Carles i Eva Dénia.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Música, llengua i mercat

En àmbits d'ús molt condicionats per les regles del mercat la producció en llengües amb nombre reduït d'usuaris explicaria algunes dificultats de desenvolupament. És un factor estructural que pot vore's compensat per d'altres que minimitzen eixe handicap. En les societats d'economia capitalista no cal dir que l'absència de diners per comprar en un mercat determinat en seria molt més decisiu.
La nova cançó fou un moviment musical que eixamplà l'ús de la llengua en àmbits d'ús formals fins aleshores vedats. Els Setze Jutges (amb la saforenca Maria del Carme Girau) i el xativí Raimon encetaren una eclosió que cristal·litzà al País Valencià en els darrers anys de la dictadura i durant la transició en tot un seguit de cantants i grups que omlien sales i places i construïren el mercat de la música en valencià. L'arribada de la democràcia als Ajuntaments no propicià (al contrari) la continuïtat d'eixe moviment. La cançó seguia absent dels mitjans de comunicació i eixe mercat anà esvaint-se tot impedint la professionalització de la majoria dels seus nombrosos components.
Ara vivim en molts aspectes una eclosió semblant però amb pràcticament les mateixes deficiències estructurals. Només els que han aconseguit eixamplar el mercat (Miquel Gil, L'Ham de Foc...via la world Music, per exemple) s'han pogut professionalitzar amb resultats excel·lents.
La polèmica gandiana sobre la qualitat de la música en valencià sembla que només s'oblida en dates compensatòries com ara un 9 d'octubre ben ple d'actuacions. Si volem que no torne a passar amb aquest moviment el que va passar amb el de la transició, caldrà reduir els condicionaments implacables del mercat com es fa en tants i tants altres àmbits. Potser, però, només és políticament correcte compensar el mercat en els casos de la banca i les grans constructores... Per a compensar l'opacitat dels canals de difusió un bloc imprescindible La caseta del plater i per a escoltar alguna d'aquelles cançons d'"abans" i d'ara podeu enllaçar-vos a De dalt a baix.
Mentrestant gaudim d'eixa variada i digna cançó feta en la nostra llengua.






ACTIVITAT: Digues algun cantant o grup de música en valencià existent en la dècada dels 70 i dels 80)
ACTIVITAT: Esmenta algun cantant o grup de música en valencià d'ara mateix.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

De la minorització

Comprendre els mecanismes de la minorització és un pas fonamental per avançar en la consciència lingüística dels valencians i avançar en l'ús social de la llengua. En el wiki he proposat un exercici arran de la normalització terminològica de "pírcing" i que consisteix a trobar exemples que mostren minorització i, també, exemples que mostren la no-minorització. En els processos de canvi sociolingüístic hi ha graus de minorització en la mesura que hi ha intervencions en la realitat de signe contrari (afavoridores i desafavoridores de l'augment funcional de la llengua de referència)

ACTIVITAT: Justifica si el que expressa aquesta notícia manifesta minoritzacíó o no-minorització
ACTIVITAT: Tria un poema de Joan Margarit i justifica l'elecció.
ACTIVITAT: Escriu un exordi de Joan Margarit i publica-ho al wiki.