dissabte, 31 de gener del 2009

Examen de pronoms febles

Ací teniu la solució a l'examen de pronoms febles. Recordeu que teniu una pàgina, que aniré actualitzant, amb tot de recursos per a preparar la pregunta que sol eixir-ne en selectivitat. I en el wiki hi ha una pàgina preparada perquè hi poseu textos amb pronoms i els substituïu (i que jo corregiré).
Pau Alabajos i Òscar Briz han tingut guardons en els premis Enderrock. Vos deixe un videoclip d'Òscar Briz.

dijous, 22 de gener del 2009

Com augmentar la nota de l'examen de pronoms

En l'enunciat de la primera pregunta de l'examen podeu llegir "Quan es puga posar una combinació secundària i estiga bé s’afegirà 1 dècima. Si estigués malament i la principal estigués bé es comptarà la pregunta amb la meitat de puntuació."
No és obligatori, per tant. Però en els casos de les combinacions binàries següents podeu posar entre claudàtors [...] les combinacions equivalents, que són les més usades en els textos escrits a Catalunya.
li'l [l'hi]
li la [la hi]
li'ls [els hi]
li les [les hi]
li'n [n'hi]

Sort i consulteu els recursos que hi ha al wiki i al bloc!





divendres, 16 de gener del 2009

Tot preparant l'examen de pronoms febles

Hui hem continuat fent exercicis com els que eixiran en l'examen de divendres que ve. En el wiki teniu un altre examen de pronoms corregit. I, a més, els textos amb pronoms febles que els companys del curs passat van resoldre voluntàriament. Si algú vol buscar textos i fer-hi el mateix, cal que ho dispose en aquesta pàgina i li seran corregits. És una manera de preparar-se per si teniu encara dubtes. I recordeu la pàgina on he desat informació i més exercicis sobre la pronominalització.

dijous, 15 de gener del 2009

La grip ha arribat

La grip ha arribat al grup i ací teniu la correcció de la primera part dels exercicis de pronoms que hem fet hui en classe. Salut!

dimarts, 13 de gener del 2009

De pronoms febles

Hui hem dedicat la classe a un repàs condensat de la pronominalització. Hem quedat de fer l'examen el pròxim divendres 23 de gener. I ací vos deixe la classe de hui i un recull d'informació i exercicis resolts i per resoldre.

dissabte, 10 de gener del 2009

D'estàndard i prejudicis lingüístics

Divendres vam dedicar la classe a continuar corregint els exercicis per a nadal. Corregint corregint van eixir uns quants temes interessants:
a) Diferència entre llengua i dialecte
b) Cristal·lització de les llengües romàniques
c) Prejudicis lingüístics difosos
d) Estàndards únics per a cada llengua o paraestàndards. Estàndards orals i escrits
e) El nom de la llengua veïna a Sud-amèrica

a) vaig intentar aclarir la confusió [difosa per polítiques lingüístiques que els interessa(va)] d'identificar una varietat diatòpica (dialecte geogràfic) o diastràtica (dialecte social) amb 'la' llengua. Es va comentar una aproximació al concepte de llengua [versió casolana: sumatori de totes les realitzacions, actes de parla, utilitzats en el passat, present i les potencialitats que es manifestaran en el futur], concepte abstracte, la realització concreta del qual són totes i cadascuna dels actes de par(au)la que fem. Aproximació basada en la distinció saussureana de langue/parole.
Una llengua, per tant, no es parla en un territori sinó per tots els membres d'una/es comunitats lingüística/es que reconeixen un model lingüístic com a comú.

b) Parlant de models, en la construcció i compartició d'un model lingüístic determinat rau el fet de la cristal·lització de les llengües romàniques (i tutti quanti). Hem explicat la major quantitat de models que cristal·litzen al nord de la Península Ibèrica en comparació als que cristal·lizen a la resta de la Romània (territoris on cristal·litzen llengües romàniques). I hem explicat algun perquè del xicotet abast territorial en eixe moment de les llengües romàniques peninsulars en comparació a l'occità i el francés, sobretot.
Hem escorcollat la resposta fins a trobar entre tots la importància del fet fronterer i els espais comunicatius existents. L'abast de cada espai comunicatiu (comercial, econòmic...) delimita la identificació d'un model escrit per a un conjunt de multituds de manifestacions fonètiques diferents. ôbviament, prèviament, eixos espais comunicatius havien acostat/distanciat el pseudosabir romànic existent en l'Antic Imperi Romà d'Occident no incorporat a la civilització islàmica i on va acabar sent substitut abans de cristal·litzar en cap model.
Això ens ha portat a una de les divises de la classe d'ahir: No hi ha cap llengua que realitzen fonèticament exactament igual tots els seus usuaris. És una premissa de tots els models escrits de totes les llengües. Els models escrits neutralitzen eixes diferències concretes a l'hora de parlar.

d) Una conseqüència de la minorització és quan els usuaris d'una llengua minoritzada només assumeixen com a propi, l'accent més pròxim. (exemple d'Irlanda, per distanciar-nos). És un prejudici lingüístic com el d'estigmatitzar una manera de pronunciar una llengua, que és el que es va fer en el castellà a Espanya amb tots els accents que no s'aproximaven als del model central que era l'únic que se sentia en els mitjans de comunicació.

c) Això ens ha portat a allò d'un estàndard únic per llengua. hem conclòs que és més fàcil que hi ha estàndards orals diversos que escrits. En qualsevol cas depén de diversos factors, entre els quals estaria el dels espais comunicatius existents en cadascuna.

i e) I parlant de discursos difosos. Un dels més abassegadors des de finals del XIX ençà ha sigut l'intent de generalitzar el nom d'espanyol per a designar la llengua castellana. Una de les raons és el fet que a Sud-amèrica es deia així. Porte molts anys fent la pregunta als alumnes i el 95% diuen castellà en casa (procedisquen d'on procedisquen). Amb dues excepcions: alguns alumnes d'ací i sud-americans d'Uruguai i Argentina. N'he esbossat una hipòtesi per a aquest darrer cas: la immigració italiana provocaria el canvi en eixos països per 'competir' en igualtat de condicions: llengua amb nom d'estat.

dijous, 8 de gener del 2009

Posts pendents. Josep Maria Ferrairó

La construcció del País Valencià modern sol reflectir-se massa focalitzada en aquells que s'han dedicat a les lletres. És una visió, no cal dir-ho, simplista tot i que motivada per la minorització de la llengua. Això ha provocat la hiperbolització dels estudis que s'hi referien o tot allò pertanyent a l'àmbit d'ús de la literatura. Però el nostre esdevenir no s'entendria sense l'aportació de totes aquelles persones que, des d'altres àmbits, han aconseguit transmetre l'estima a les nostres característiques com a poble. Josep Maria Ferrairó, professor i catedràtic de Ciències Naturals del nostre institut, és una d'eixes persones essencials per a entendre'ns. Combina el seu entusiasme amb una rigor exquisida per a tots els assumptes referits a l'estudi del nostre entorn natural. A més, la seua passió per la pilota, l'ha portat a recórrer tots els trinquets valencians amb la fruïció que només tenen els amants verdaders del nostre esport nacional. I tot això ho fa des d'una posició humil que evita l'afalac merescut. El passat mes de desembre, la Plataforma dels pobles de la Safor li va concedir (a ell li agradaria afegir 'com a membre del GEMAS' -Grup d'Estudis Medioambientals de la Safor) el primer premi Circ de la Safor per la seua trajectòria en defensa del territori (i les persones que hi vivim). Vos deixe el vídeo que s'hi va projectar aquella nit.




ACTIVITAT: Esmenta alguna publicació escrita per Josep Maria Ferrairó

...I feliç Any Nou! (dos mil nou)

Corren els dies segons el temps intern de cadascú, de pressa, lentament. La societat moderna ens aboca a l'augment de les necessitats d'objectes, d'oportunitats, d'interaccions (directes i/o indirectes) per la qual cosa a alguns se'ns esmuny el temps. El curs acadèmic en segon de batxillerat segueix amb un ritme que va accelerant-se gradualment fins arribar a maig. Hui hem començat a corregir els exercicis d'Analfabetisme predigital que teníem per a festes. Subtítol, lector model i pronominalització han estat objecte d'aquesta primera classe de dos mil nou, a més del repartiment de l'examen de derivació i composició (que quasi tots havien aprovat).
Vos deixe una cançó que pot ser un poc isomòrfica amb allò del temps de què parlava adés i tres exercicis de connectors, basats en el text anterior de Salvador Giner.





ACTIVITAT: D'ací menys de dos mesos es compleix el cinc-cents cinquanté aniversari de la mort d'un escriptor cabdal i fonamental de la nostra literatura. Digues qui és l'autor i en quina data va morir.