dilluns, 24 de desembre del 2007

Bon Nadal

Bon Nadal a tot@s. Gràcies a Vilaweb, acabe de trobar un conte de Pere Calders relatiu al Nadal. Ja en Cròniques de la veritat oculta en va escriure un (Quieta nit), que li servia per a parlar de la tolerància, la intolerància i la pluralitat cultural avant la lettre. L'humor i la ironia caldersiana podrien ser un bon acompanyant, no només en la nit de Nadal sinó en el nostre devenir.
I per acompanyar-nos musicalment, podeu escoltar aquest fragment de Pastorets i pastoretes, nadalenca interpretada per Al Tall.

diumenge, 23 de desembre del 2007

TV3

Vegeu què en diu l'escriptor saforenc Josep Piera al Levante-Emv de hui.

divendres, 21 de desembre del 2007

Text per a comentar en festes

Per a "festes" he triat un text de Maria Josep Picó, Taronges al 4000%, publicat al Levante-EMV. L'altre dia estava l'autora, periodista mediambiental, en la presentació de la revista Nexe a l'Escola Politècnica de Gandia.
M'agradaria que en la introducció alguns triaren escriure de l'autora, altres del mitjà amb l'ús del valencià que fa, i altres d'aspectes relacionats amb idees del text.

dijous, 20 de desembre del 2007

Tot preparant les festes

Hui hem treballat també en xarxa tot completant el wiki col·laboratiu referit al comentari de l'examen. En finalitzar els he donat un text, Analfabetisme predigital de Salvador Giner, amb quaranta exercicis perquè no es rovelle l'eina comentaril durant les vacances. Demà els passaré un text per a comentar.

dimecres, 19 de desembre del 2007

Després de l'examen

Ahir dimarts, vaig repartir els exàmens corregits (ja sabien tots la nota tant de l'examen com de l'avaluació). Aprofitant les correccions, vaig proposar que cadascú identificara i esmenara 5 errors de contingut i 5 errors lingüístics. També vaig proposar un comentari col·lectiu del text que va començar a fer-se en el wiki de la classe. A més a més, els alumnes han de passar l'examen propi, sense errors, tot utilitzant l'ordinador i els correctors corresponents.
Com recordeu es va celebrar a Gandia el III Aplec de Muixerangues. Ací podeu vore el reportatge que el programa casteller Quarts de Nou en va fer.




EXERCICI: Com a tast de l'aproximació sociolingüística que farem en la pròxima avaluació, a quin procés de canvi sociolingüístic contribueix la clausura dels repetidors de TV3 al País Valencià , a un procés d'ampliació funcional del valencià/català o a un procés de disminució funcional (substitució)?

dilluns, 17 de desembre del 2007

Actes per a demà

Com a mínim, dos actes ben interessants per a demà a les 8 de la nit.
El primer, la presentació de la revista Nexe de reflexió plural en valencià, editada per l'associació cívica Tirant lo blanc. Tindrà lloc a la sala de conferències del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica. L'edita l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, amb implantació al nostre campus. La presentació anirà a càrrec d'Elies Seguí (secretari de redacció) Maria Josep Picó (periodista mediambiental i autora del llibre El canvi climàtic a casa nostra) i Vicent Meseguer (delegat del Col·legi d'Arquitectes de València a la Safor).

El segon, commemoració de l'aniversari de les Normes de Castelló, a càrrec de Vicent Pitarch, al casal Jaume I de Gandia.

EXERCICI: Explica (amb 50 mots com a màxim) què són les Normes de Castelló.

Resultats de l'examen

M'agrada fer l'examen de selectivitat complet des de la primera avaluació. És una manera de saber on s'està de cara a l'objectiu més important per als estudiants (la prova de selectivitat). És clar que tots els apartats no han pogut ser desenvolupats de la mateixa manera però la nota de l'examen tampoc no és la nota d'avaluació i el treball diari es puntua molt. A tot això, jo puntue (si fa no fa) com si puntuara en selectivitat. Bé, després de corregir els exàmens (amb comentari de text i qüestions lexicogramaticals) la síntesi és la següent:
Aprovats: 10 alumnes
De 4 a 5: 3 alumnes
Menys de 4: 6 alumnes

La caracterització i l'organització textual són els apartats que han resultat més reeixits. Caldrà aprofundir en els aspectes que menys s'han treballat (algun quasi gens) relatius a la valoració crítica i el judici personal.
Pel que fa a les qüestions, la que millor ha eixit ha sigut la de sinonímia (que és la que han fet més alumnes -15), seguida de la de connectors (11). Caldrà fer exàmens específics de les 2 que han fet menys alumnes (categories gramaticals i procés de formació de mots). Cal assegurar molt més aquest apartat fins aconseguir la màxima puntuació.

EXERCICI: Digues un sinònim de l'expressió "si fa no fa " que apareix en aquest text.
EXERCICI: Identifica les perífrasis d'obligació que hi ha en aquest post i substitueix-les per unes perífrasis equivalents.

divendres, 14 de desembre del 2007

Examen de comentari de la primera avaluació

Ací teniu l'examen que s'ha fet aquest matí. I també les solucions. Ara només em queda corregir-lo.

dijous, 13 de desembre del 2007

En xarxa

Hem dedicat la classe de hui a connectar-nos lliurement a la xarxa. La majoria han entrat al bloc per tal de veure els models corregits, comprovar les pistes de l'examen o fer-ne algun comentari pendent. Han buscat informació de l'autor del text que eixirà en l'examen; d'altres han entrat al wiki i hi han afegit algunes informacions i d'altres han entrat al PELC per tal de fer-ne alguns exercicis. També he resolt alguns dubtes directament (tot no és virtual).
Per cert, enllaçant amb el que déiem de la vergonyant apagada de TV3 podeu llegir un aclaridor article d'opinió de Joan Garí (que acaba de guanyar a Gandia el premi Joan Martorell de novel·la) a l'edició valenciana de El País.

EXERCICI: Els hipervincles als pronoms febles que hi ha al text són exercicis de referència i funció (dos per cada pronom feble).

dimarts, 11 de desembre del 2007

Quimera de l'or i TIC

Hui hem acabat de treballar La quimera de l'or tot utilitzant el nou projector mòbil que tenim al primer pis. Hi he afegit alguns comentaris al text ja comentat aprofitant les correccions i matisacions que he fet a les propostes que m'han enviat darrerament els alumnes.

També he intentat aclarir els dubtes davant l'examen de divendres. Algú que havia mirat les pistes al bloc no ha trobat massa coses de l'autor. Ho he relacionat amb la invisibilitat de les minoritzacions. Invisibilitat que acaba d'augmentar amb la vergonyant apagada televisiva dels canals de TVC al sud del país.

EXERCICI: Quines paraules de l'últim paràgraf d'aquest post manifestarien el punt de vista de l'autor i emmarcarien el tipus de modalització existent?

dissabte, 8 de desembre del 2007

Comentaris corregits a La quimera d'or

Ací teniu enllaços a alguns dels comentaris corregits (l'ordre no significa res). Estan també puntuats i, òbviament, no apareixen signats. Hi ha de tot, és a dir, de diferents moments del procés d'aprenentatge de la tècnica del comentari de text i amb les diverses maneres personals d'aplicar el que s'ha assimilat. No voreu "un" comentari model encara perquè mai no en voreu només "un". Cada alumne, a l'hora d'escriure el seu comentari, ha d'actualitzar allò que sap, la qual cosa no depén només d'unes tècniques sinó també dels coneixements enciclopèdics. Hi he fet 60 anotacions (algunes prou semblants) que ens poden guiar un poc més. Amb tot, al final de curs sí que podrem observar si hem millorat (cosa que espere) o no.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Pistes per a l'examen de divendres 14

Per tal d'augmentar els coneixements enciclopèdics i estar més orientats en les preguntes lexicogramaticals ací teniu algunes pistes. Recordeu que podeu consultar exàmens fets per companys d'altres cursos que vos poden servir de model.

La revolta permanent

El documental La revolta permanent acaba de rebre el premi Barcelona a la millor música i el millor guió en el seu apartat.
Vaig vore per primera volta aquest bon documental (del qual no tenia notícia llavors) en un viatge familiar al complet per Euskal Herria, concretament en un cine comercial de Pamplona. Vam vore un cartell amb el títol i ens vam poder informar que era un documental sobre les morts de Vitòria que van inspirar la cantata Campanades a morts de Lluís Llach. De passada fa un repàs a la biografia del cantant de Verges. Fans com som, vam assistir en versió original (és a dir en la llengua que parlem, sobretot, castellà i francés) i vam gaudir d'una bona pel·lícula amb l'emoció que alguns vos podeu imaginar. Després vam buscar i trobar a Vitòria l'indret (plaça i església) on s'esdevingueren els tràgics fets.Allò era el març i esperàvem tornar a vore-la a Gandia. Fou al maig. No fou en un cine comercial. Fou en la sala B del teatre Serrano on feia poc havia omplit el mateix Lluís Llach la sala A en el seu recital de comiat, televisat per Gandia Televisió. Només la projectaren una sessió en una sala on caben poc més de cent persones. Això sí, fora hi havia una animadíssima campanya electoral.


Per cert, la vaig recomanar als alumnes de diversificació i alguns van anar i els va agradar. Si podeu, vegeu-la.




EXERCICI: Si coneixeu alguna cançó de Llach trieu-ne una i digueu el perquè de la tria.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Premi per a Raça Borda

El conjunt de què escrivíem fa uns quants posts (Raça Borda) ha estat premiat en un concurs de nous grups de la productora independent Tercera via. Enhorabona!

Comentari del text La quimera de l'or

Alguns alumnes proposaran el comentari al text La quimera de l'or. En seleccionaré alguns ja corregits en un post posterior. Cal tindre present que el que més s'ha treballat ha sigut la coherència. En l'apartat de la caracterització del text hi ha alguns aspectes (finalitat del text, funcions lingüístiques, referències lexicosemàntiques, referències gramaticals, modalitat oracionals) a penes esbossats. Amb tot, ja es poden defendre. Hui he insistit en el fet que tot això de les referències tot i que done seguretat descriptiva s'ha d'enllaçar per a anar bé amb el sentit del text. Un bon corrector, pense, és això el que hauria de valorar (precisament perquè és el menys superficial, el més profund). El comentari de text hauria de tindre la finalitat de fer COMPRENDRE el que l'autor ha volgut dir mitjançant el desembullament de la trama. Els apartats de la cohesió textual han de ser orientats cap a eixe objectiu.

divendres, 30 de novembre del 2007

Criteris de correcció del comentari

En aquest enllaç teniu els criteris de correcció del comentari de text establerts per les universitats valencianes.

dijous, 29 de novembre del 2007

Seqüències textuals

Ací teniu alguns textos amb una proposta de seqüenciació textual.

La quimera de l'or

Hui hem comentat un poc els controls de lectura i els textos a relacionar amb Patrimoni Natural. Hem iniciat una aproximació al text per a comentar per dimarts que ve, La quimera de l'or de Manel Rodríguez-Castelló. Hi he afegit al text alguns comentaris orientadors.
Ací teniu el començament de la pel·lícula del mateix nom de Charles Chaplin.



EXERCICI: Esbrineu el significat dels colors que apareixen en algunes paraules del text enriquit de Manel Rodríguez-Castelló. Indiqueu què pot significar cada color.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Propostes del control de lectura de Patrimoni Natural

Cal tindre en compte que aquests comentaris sobre els dos textos estan escrits en una prova tipus examen, amb temps limitat (uns escassos quaranta-cinc minuts a tot estirar) i amb les circumstàncies adverses prototípiques (més dificultat de concentració, pressió del temps, la qualificació...)

Control de lectura de Patrimoni Natural

Dimarts vam fer el control de lectura del llibre que han llegit aquesta avaluació, Patrimoni Natural. La prova consistia a comparar dos articles d'opinió amb el llibre. S'havia de dir quin dels dos punts de vista coincidia més amb Jesús Tuson i justificar-ho amb intertextualitats dels textos corresponents. Cal dir que la majoria dels alumnes han superat la prova (7 alumnes ja n'havien fet un treball voluntari). De tota manera, caldrà treballar (tota la vida?) allò de la relació entre el que es diu i el que es fa (i el que es pensa). Allò tan manit de la mentida i l'engany perquè algun dels discursos diu just el contrari del que defensa. Quan ho llegireu ho comprovareu.
Per cert, ara acabe de trobar tres audiovisuals sobre Jesús Tuson en un lloc web ben interessant www.edu3.cat

dimarts, 27 de novembre del 2007

Jugallengua

En el nou lloc web de la Conselleria d'Educació podeu trobar material força interessant com el Jugallengua i el Pràctic, tant per a classes de llengua com per a preparar les proves de la Junta Qualificadora. També hi ha material per a alumnes nouvinguts.

diumenge, 25 de novembre del 2007

Premis literaris, dolçaina i transmissió generacional

La transmissió generacional és un factor decisiu per al manteniment de les característiques identitàries d'un grup social. És clar que no és l'únic factor decisiu. En els processos de canvi radical de les condicions estructurals de socialització (com, per exemple, els coneguts com processos de modernització), el bandejament d'allò heretat és sovintejat, sobretot d'aquells trets que queden associats a "propis d'èpoques passades".
Quan la transmissió es perd, és més difícil (tot i que no impossible) la recuperació d'un tret degudament actualitzat. La recuperació, a Catalunya, les Illes i amb menys intensitat el País Valencià, de l'ús literari de la llengua en la segona meitat del XIX en seria un exemple. Però, com costa recuperar l'ús d'una llengua després d'haver-se deixat d'usar familiarment! En els processos de renormativització (en el sentit de valors, actituds i normes socials) social els canvis són més possibles...
Aquesta setmana han estat premiats quatre escriptors de tres generacions diferents. La transmissió generacional entre el subgrup dels literats sembla garantida. Un altra qüestió a debatre seria el grau de recepció social de la seua obra... Ignasi Mora (Premi Mallorca amb Ulisses II), Joan Garí (Premi Joanot Martorell amb La balena blanca), Maria Josep Escrivà (Jocs Florals de Barcelona amb Flors a casa) i Maria Àngels Gregori (Premi Ausiàs March amb Llibre de les brandàlies) representen eixa transmissió de l'ús literari del valencià entre nosaltres. Per cert, tres saforencs i un (si no m'equivoque) borrianenc amb vincles familiars a Gandia. A quants usuaris (quasiusuaris i exusuaris) els arribarà, els importarà o els afectarà? Més o menys que als usuaris d'altres llengües no minoritzades? La pregunta deu ser retòrica. La literatura no és, malauradament, objecte de consum de masses a casa nostra. I així ens va.
De la mateixa manera que la literatura en valencià brolla de bell nou, després d'una pluja fina però intensa, a partir dels 70 i 80 del segle XX (encara que de vegades com l'oasi en el desert), la dolçaina havia caigut prou en desús i s'havia associat a allò propi del passat. Quan s'han perdut les baules de la cadena, cal fer-ne de noves. Frederic Santamaria en va construir de noves perquè el so de la dolçaina tornara a sonar en la nostra comarca amb més força que mai. Per això, acaba de rebre un merescut homenatge hui mateix arran dels 20 anys del Grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor (UPG) en un teatre Serrano de Gandia, ple de gom a gom.
Mantindre els trets identitaris no és repetir el que han fet els antics. És conservar per construir originalment noves maneres de mostrar-nos al món sense esdevenir simples còpies servils de ningú.
Enhorabona a tots quatre i al Grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor.

EXERCICI: Algun dels escriptors esmentats ha recuperat l'ús del valencià que ja no se li va trasmetre familiarment com a conseqüència del procés de substitució. En coneixes algun cas semblant, de recuperació de la baula perduda? Descriu-lo el més detalladament possible sense esmentar els detalls personals.

divendres, 23 de novembre del 2007

Aplec de Muixerangues i Semenéska

Demà dissabte III Aplec de Muixerangues del País Valencià. Podeu trobar tota la informació en l'edició de Gandia de Vilaweb. A les 18.30 en la plaça del Prado. I després de sopar actuació del grup Semenéska, també amb alguns exalumnes de l'institut (de fa més promocions) però al qual se li pot aplicar allò de què parlàvem en el post de Raça borda. Per cert, en el seu lloc web podeu descarregar-vos un CD seu.

De la derivació, perífrasis d'obligació i variants diatòpiques

Dijous un grup va estar treballant en la wiki i els altres van estar començant a resoldre un exercici de derivació i la composició.
Divendres hem estat resolent diferents exercicis que teníem pendents del text La quimera de l'or i hem començat a resoldre els de derivació i composició. He aprofitat la visita al text de Manel Rodríguez-Castelló per a plantejar un exercici sobre la intertextualitat del títol. Ja vorem què ix perquè s'hi apunten vies interessants.
Hem vist també un exercici que teníem pendent sobre les variants diatòpiques en el text Esperit crític. Hem detectat els morfemes de subjuntiu /i/ i /in/ (propis de la varietat oriental, i parlars nord-occidentals) i la labialització del possessiu "seva" (pròpia de la varietat central). Han sorgit dues propostes més referides a lèxic. I hem vist la dificultat d'atribuir trets diatòpics en aquest apartat pel fet que moltes paraules que podien ser en principi més usades en algunes varietats han esdevingut lèxic comú de l'estàndard: qui dels presents no ha utilitzat en algun escrit "avui" i "tothom" que s'hi apuntaven? Un altre cas seria "hui" que sí que ens indicaria varietats valencianes de la llengua. I "tot lo món" ens indicaria més aviat una varietat diafàsica més col·loquial, més popular. Després ha sorgit un altre exemple de morfologia verbal més complicat ara per ara "desenvolupés". Per diverses raons sociolingüístiques les formes de l'imperfet de subjuntiu en -és han estat considerades més apropiades pels usuaris de l'estàndard, al marge de la varietat diatòpica. En aquest text podríem considerar-la variant diatòpica (pròpia del català central, septentrional i nord-occidental) perquè apareix al costat de les formes en /i/ del present de subjuntiu. Altrament, jo no la consideraria variant diatòpica.
Un dels exercicis era sobre perífrasis d'obligació. He explicat les formes admeses normativament que ací podeu consultar. Alhora podeu practicar-les en aquest exercici.

PROBLEMES AMB EL SERVIDOR: hi ha alguns hipervincles que no aniran mentre hi haja problemes de connexió amb el servidor. Espere que se solucionen prompte.

dimecres, 21 de novembre del 2007

Dos i dos són quatre (o no)

Ahir vaig repartir fulls de teoria sobre la Derivació i la Composició i un text de Manel Rodríguez-Castelló, La quimera de l'or, del qual vaig posar de moment els exercicis lexicogramaticals.
Vam tindre una interessant discussió sobre l'abast de la noció d'intertextualitat i quan parlarem de pressuposicions i quan d'intertextualitat. La discussió ens va portar al concepte de lector model. El lector model hauria d'arribar a captar totes les pressuposicions i intertextualitats que conformen el marc de referència del text. A major distància del lector model menys es comprendrà el text tal i com voldria l'autor. De vegades el lector es distancia per "excés", i hi veu aspectes que l'autor no havia previst, almenys conscientment. La informació implícita dóna molt de si en els textos escrits per autors amb un bagatge de coneixements, amb uns coneixements enciclòpèdics abundants i complexos.
Tot això ens portà a parlar de l'exactitud inexistent en molts aspectes del comentari, si més no. Ho vaig exemplificar amb aquell que pretenia que la "seua" solució al tema d'un text era l'única vàlida possible. Jo li vaig dir que unes altres opcions també serien vàlides perquè el tema que vegem en un text depén de la distància que tinga el lector respecte al lector model. I, evidentment, no podem pretendre que tots els lectors ho siguen. On posar el límit de la validesa del tema d'un text seria l'assumpte a plantejar. Jo, òbviament, tenia també "un altre tema" respecte al mateix text que pensava més adient però sempre no únic.
Com alguns haureu deduït, la vida també és això: sense UNA solució única als diversos esdeveniments sobre els quals hem de prendre opció. I, tal com ha avançat la medicina, si l'encertes l'endevines (i t'ho apuntes per a l'altra).

EXERCICI: Escriu 15 línies (amb fonts bibliogràfiques) sobre Manuel Rodríguez-Castelló.

Ací teniu un fragment del seu poema Fil de vint, musicat per Miquel Gil de qui podeu vore un videoclip d'una altra cançó (Tinc una pena) del seu darrer disc Eixos





dilluns, 19 de novembre del 2007

Estellés, Ovidi i València

Per il·lustrar l'obra de Vicent Andrés Estellés i, de passada, escoltar el malaguanyat Ovidi Montllor podeu vore un fragment del Vídeo realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València. Ens fa una passejada per València a través dels temes cabdals de la poesia estellesiana: la mort, l'amor, la postguerra, València...



I, per si no en teniu prou, ací podeu escoltar Els amants, amb la veu d'Ovidi Montllor i la música de Toti Soler.

EXERCICI: En quin llibre d'Estellés està inclòs Els amants?

dissabte, 17 de novembre del 2007

De la caracterització del text. Intertextualitat

El proppassat divendres vaig introduir el concepte (o la noció) d'intertextualitat.
El text Esperit crític en contenia alguna. Vaig parlar de la diversitat terminològica al respecte i vaig intentar una definició. Són aquelles referències textuals que aporten un plus de densitat informativa al text en què s'insereixen. El lector model hauria de conéixer-les i aplicar-les a la lectura del text.
També vaig introduir el concepte de seqüència textual. Bàsicament distingirem en el textos quatre tipus de seqüència (descriptiva, narrativa, expositiva i argumentativa). Vaig emfasitzar dues paraules SEQÜÈNCIA i PREDOMINA. En els textos que no siguen purs (és a dir, els mixtos) predominarà un tipus de seqüència sobre les altres i caldrà distingir-les.
Vam llegir alguns resums, idees principals i secundàries i l'aplicació de les regles de coherència de Charolles. Vam identificar també variants diatòpiques del text. I vaig posar uns quants exercicis del llibre de text (notícia).

EXERCICI: Escriu 15 línies sobre Descartes i la seua obra.

dijous, 15 de novembre del 2007

PELC, DERIVACIÓ I LECTOR MODEL

Hui hem treballat en la biblioteca-aula d'informàtica. Hem resolt dubtes relacionats amb el bloc i el wiki i hem aprofitat per treballar la derivació amb el PELC tot seguint la ruta Nivell intermedi/Lèxic/La creació del lèxic / Derivació. La derivació i la composició són dos aspectes que solen aparéixer sovint en les preguntes lexicogramaticals de selectivitat. És per això que ho treballarem més intensament i en farem un examen específic.
De passada ens hem acostat a un altre punt de la caracterització del text: el lector model. El lector model és el lector que l'autor espera que llija el seu text perquè entenga tot el que ell hi ha escrit, és a dir, que tinga els coneixements enciclopèdics necessaris per entendre'l. Podeu llegir un extracte del que en diu Vicent Salvador en el clàssic llibre El gest poètic.
He formulat una qüestió al respecte: quina activitat de les que estem realitzant té a veure amb el concepte de lector model? Una alumna ha respost: el wiki del discurs de Monzó. Efectivament, perquè estem ampliant-lo per obtenir els coneixements enciclopèdics que l'autor podria esperar del lector o oïdor.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Propostes de resum, idees principals i regles de coherència del text Esperit crític

Propostes de resum, idees principals i regles de coherència del text Esperit crític.

XI Homenatge a la paraula

El CEIC Alfons el Vell organitza l'XI Homenatge a la paraula que es concreta en aquests dos actes:
Dilluns, 19 de novembre, 20 h, Casa de Cultura: Presentació del llibre 77 mirades a un mateix paisatge, de Joan M. Monjo, amb estudi introductori d'Enric Ferrer Solivares.
Dimarts, 20 de novembre, 20 h, Casa de Cultura: Versos invictes, XI Homenatge a la paraula, dedicat a Vicent Andrés Estellés. Recital de Tomàs Llopis et alii.

EXERCICI: Text d'unes 30 línies sobre Joan M. Monjo
EXERCICI: Text d'unes 30 línies sobre Vicent Andrés Estellés
EXERCICI: Per què penseu que l'Homenatge a la paraula se celebra el 20 de novembre?

dimarts, 13 de novembre del 2007

Els nous grups en valencià. A propòsit de Raça Borda

D'uns pocs anys ençà ha esclatat un fenomen que encara no ix en els estudis d'ús de la llengua: l'esclat pertot de grups musicals, formats per jóvens, que utilitzen el valencià com a llengua d'expressió. Caldria analitzar per què no ixen en eixos estudis. Amb tot, és un símptoma de diversos factors definidors de l'estat actual de la nostra comunitat lingüística. Intentaré d'esbossar-ne una anàlisi.
Cap a finals dels 80 i principis del 90 sorgeix un nou moviment musical, l'anomenat "roc català". Grups com Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n Busto esdevenen grups de referència per tota una generació de joves catalans. Al País Valencià arriben recialles del moviment. La reducció de les poques xarxes comunicatives existents a mesura que avança l'anomenat estat de les autonomies fa que només els iniciats consumisquen els mitjans de comunicació de Catalunya. Amb tot, Sau pot omplir amb 3.000 persones pagant, l'any 93 al camp de futbol del Verger. Però quan torna a Oliva no arriba al miler de persones. I això que ja és un grup consagrat que arrasa a Catalunya. La invisibilitat d'aquest moviment en les Fm convencionals en castellà n'impedeix el coneixement i la difusió del fenomen que havia triomfat dalt del Sénia. No hi ha tampoc grups emuladors a les terres valencianes ni hi sorgeix un fenomen paral·lel. Aplecs militants són les úniques ocasions en què aquests grups amaneixen pel País, és a dir, sense normalitat i amb una difusió restringida i connotada ideològicament.
El fenomen sorgit ja ben començat el segle XXI està tenint repercussions ben diferents. Quines diferències hi ha amb els finals del 80? Per un costat les xarxes comunicatives entre Catalunya i el País Valencià segueixen mínimes (potser més i tot). Les emissores musicals convencionals segueixen igual de reàcies. La invisibilitat d'aquest moviment en els mitjans de comunicació és tan notòria com abans, amb algunes excepcions (InfoTV, emissores locals municipals...). L'únic canvi apreciable és que la difusió ha funcionat de manera més informal. I això ha pogut esdevindre per un factor tecnològic (internet) i, sobretot, perquè les actuacions han proliferat per tot el País per una simple raó: la proximitat i el bon nivell d'alguns grups. Seguint l'estel d'Obrint Pas han eixit d'altres com La Gossa Sorda... i han propiciat també l'ocupació de la llengua en diferents estils musicals. Les actuacions són seguides i alguns grups són programats fins i tot per a recaptar diners pels festers dels pobles (aquest estiu a Benifairó de la Valldigna, per exemple). La consolidació d'aquests grups iniciadors ha permés eixe nou moviment (encara per retolar) amb multitud de grups, sorgit des del País Valencià i amb consum sobretot per al jovent valencià però amb capacitat d'exportació del grup primigeni, Obrint Pas.Un dels molts exemples és el grup Raça Borda amb exalumnes del nostre centre.



EXERCICI: Busca informació sobre algun grup en valencià que no haja aparegut en aquest post i que integraries en aquest moviment musical.

Més de la coherència. Les regles de Charolles.

Hui hem corregit l'exercici sobre les variants diatòpiques detectables als textos Una duresa fràgil i Una solució habitacional. Tot seguit, he proposat un exercici per a millorar el resum. Es tractaria de fer de bell antuvi les idees principals i secundàries de cada paràgraf del text Esperit crític, de Josep Maria Terricabras. En tindre-les caldrà fer un resum (100-135 mots) i després aplicar-hi les regles de coherència de Charolles. És un apartat de la coherència per afegir als ja treballats anteriorment.

EXERCICI: Escriu 15 línies sobre Josep Maria Terricabras. Especifica les fonts bibliogràfiques.

divendres, 9 de novembre del 2007

Patrimoni Natural. Prova Prèvia

Abans de fer l'examen podeu fer una prova en casa, realitzada fa uns cursos. És un exercici voluntari però si el presenteu abans de l'examen (fins divendres 23 teniu de temps) vos en pot apujar la nota fins a 4 punts.


PELC

Hui en la súper-aula d'informàtica del segon pis (sis ordinadors amb connexió a Internet de 14 "existents"), hem fet un intent d'aproximació al PELC, Programa d'Ensenyament de Llengua Catalana confeccionat per la Universitat de les Illes Balears en col·laboració de la Conselleria de Cultura d'aquell territori. Podeu fer-hi una ullada tot i que per a entrar-hi abans heu d'inscriure-us.

Té tres nivells de dificultat i va ampliant-se paulatinament amb exercicis molt diversos. Els resultats queden enregistrats.

Després d'explicar la graella de la variació diatòpica aprofitable per al comentari de text he proposat l'exercici 16.


EXERCICI: Enumera les variants diatòpiques existents en els textos Una duresa fràgil i Una solució habitacional.

dijous, 8 de novembre del 2007

De la caracterització del text. B.5. Variació diatòpica

De la caracterització del text. B.5. Variació diatòpica
L'apartat 5 de la caracterització del text parla de les varietats lingüístiques. En distingeix de tres tipus: dialecte geogràfic (variació diatòpica), el dialecte social (variació diastràtica) i el registre (variació diafàsica o funcional). Les recomanacions de la coordinació de les proves afegeix "sobretot, [cal] veure si es tracta d'un registre formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge és general o d'especialitat. Dimarts proppassat ens vam acostar a la noció de variació tot explicant que no parlem igual en els diferents àmbits d'ús. No parlem igual en casa que amb els amics, a l'institut. Podríem definir l'estàndard com la varietat utilitzada en els àmbits d'ús formals de màxima comunicació d'una comunitat lingüística , varietat que neutralitza els trets que manifesten les peculiaritats socials o geogràfiques. Tot i amb això, el caràcter polimòrfic del nostre model a causa de l'existència de diferents xarxes comunicatives de diferent intensitat (Barcelona, Mallorca, València...) ha incorporat alguns trets que ens poden guiar a l'hora d'assignar la pertinença a una varietat diatòpica o a una altra.La graella que he confeccionat es basa sobretot en aspectes de la morfologia verbal i els pronoms.

Pel que fa als aspectes lèxics, el lèxic molt local i exclusiu d'una zona no sol aparèixer en els textos que solen eixir en selectivitat per les mateixes característiques formals que tenen. I, a més, el lèxic és molt movedís. Ens podem trobar una paraula que tradicionalment s'ha utilitzat a Girona i a Pedreguer i a Gandia tradicionalment n'han utilitzat una altra (safareig i llavador, per exemple). Les isoglosses no són pas uniformes. D'això me'n vaig adonar per primer cop en llegir quan era ben jove La llengua dels valencians de l'admirat Manuel Sanchis Guarner. Afirmava que "aplegar" era propi de la varietat occidental del català i "arribar" de la varietat oriental. I jo, de Gandia, sempre havia sentit ambdues. (Pot ser per això, per tindre'n dues, va fer fortuna més tard entre alguns el castellanisme "llegar" que no és occidental ni oriental -bé un poc més occidental sí que ho és ...) Per això poques paraules ens poden aclarir la qüestió (no és el mateix cas amb les expressions i frases fetes que solen ser més exclusives).

Al capdavall, l'usuari d'una llengua pot (ha de, matisaria jo) poder utilitzar qualsevol paraula de la llengua perquè TOTES són seues. Per tant, malament podrem justificar la pertinença a una varietat dialectal determinada amb exemples exclusivament lèxics.



Per cert, deu haver-hi alguna raó per la qual en castellà no solen fixar-se en les variacions diatòpiques (que les hi ha i moltes) i en valencià sí? Deu ser també símptoma de minorització? Lluís Vicent Aracil en diu alguna cosa al respecte en Sobre la situació minoritària .

Parada tecnològica. Caracterització del text

Hui hem anat de bon matí a treballar amb les TIC i Internet. La connexió a Internet no funcionava (ai las!) i hem seguit avançant en l'aproximació al comentari de text encara que fóra introductòriament. Hem fet una ullada a les característiques dels textos argumentatius tot fent èmfasi en els connectors amb el PERÒ com a protagonista principal.
Per altra banda, hem distingit els articles d'opinió (columnes incloses) d'altres gèneres textuals que apareixen als mitjans de comunicació escrits. La distinció ha servit per a intercanviar opinions sobre els editorials i aclarir la qüestió de la subjectivitat. òbviament els editorials expressen una opinió (del consell editorial del diari, de l'empresa...) i manifesta, doncs, una subjectivitat tot i que no vagen firmats. A l'albir d'això hem parlat sobre forma objectiva (que tenen alguns gèneres textuals periodístics) i subjectivitat real però no manifestada. La mateixa selecció de notícies ja seria subjectiva (la línia editorial que en diuen per objectivar-la). Per cert, encara queda pendent un exercici sobre notícies al voltant de la Fira de Frankfurt que podria servir-nos d'exemple. A vore si alguna persona s'hi anima.

Clara Andrés. Una sorpresa interessant

És d'Oliva i la seua cançó Hui fa vent forma part de la banda sonora de la guardonada darrera pel·lícula de Marc Recha, Dies d'agost. Ací vos en deixe el videoclip.
Per cert si algú l'ha vista actuar o en sap alguna cosa podria comentar-nos-ho.
La manca de notícies al respecte no deixaria de ser tot un símptoma del grau de minorització, entre altres factors.


Proves de la Junta Qualificadora

Com que alguns estan preparant-se per a traure's els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià ací teniu tota la informació que proporciona la Conselleria d'Educació en el seu web. I recordeu-vos de preparar l'examen oral!

dimecres, 7 de novembre del 2007

Propostes de coherència al text La solució habitacional

Ací teniu algunes de les propostes de coherència elaborades a partir del text La solució habitacional, de Javier Castañeda.

divendres, 2 de novembre del 2007

De la caracterització del text. B.1. 1. Àmbit d'ús

Les llengües es manifesten en diferents situacions comunicatives (de manera oral, escrita, a casa, amb els amics, a l'escola, a l'escola amb els amics, a l'escola amb el professor, a l'escola amb el professor de Matemàtiques, a l'escola amb el professor de Valencià, a la ràdio...). Per a comprendre, hem de distingir la realitat. Per a comprendre la realitat sociolingüística, hem de distingir les situacions comunicatives i agrupar-les segons algunes característiques contextuals que compartisquen. Eixos tipus que distingim és el que s'anomena Àmbit d'ús.

Per tant, quants àmbits d'ús hi haurà? La resposta és òbvia (o no): DEPÉN.
De què depén? De dos factors:

1) La realitat observada i estudiada. No podrem distingir els mateixos tipus si observem la societat novaiorquesa del segle XXI que si observem la societat marroquina del segle XVIII. Seria inútil distingir l'àmbit d'ús de la TV si el que estem estudiant és l'ús de les llengües en una societat del XIX.

2) Els criteris de classificació de l'observador. És a dir, depén del grau de concreció que ens interesse aplicar. Imaginem-nos que estem estudiant una societat en què està produint-se un procés de substitució d'una llengua minoritzada; serà molt convenient que distingim les situacion comunicatives que hi ha entre els diferents membres de la família: com parlen els pares als fills i viceversa, com parlen els germans entre ells, com parlen els avis i els néts, com parlen els germans majors i els germans menuts... En una altra situació en què no s'albira canvi de llengua de transmissió intergeneracional, potser agruparíem totes les situacions comunicatives produïdes en la família en un mateix tipus (àmbit d'ús).

Quina profunditat de distinció ens interessa a fi del comentari de text? Els textos que apareixen en els exàmens de selectivitat solen ser pertanyents als àmbits d'ús periodístics, acadèmics (científic, tècnic i humanista), literaris. Amb tot, també en podrien aparéixer d'administratius, publicitaris, jurídics i polítics... i encetar una nova via que està contemplada, però, en les orientacions.

Què farem a l'hora de llegir? Intentar d'esbrinar a quin àmbit d'ús pertany i JUSTIFICAR-HO amb els exemples extrets del text que l'identifiquen com a pertanyent a eixe àmbit d'ús.

Cal tindre en compte, però, que el gènere textual (distinció que fem entre els textos pertanyents a un mateix àmbit d'ús) pot fer que textos d'un mateix àmbit d'ús tinguen algunes característiques força diferents. Com a error més manifest que he hagut de corregir, esmentaria la justificació de la pertanyença a l'àmbit d'ús periodístic d'un article d'opinió... que es basava en les característiques formals d'un altre gènere textual periodístic (la notícia).

EXERCICI (classe): Justifica a quin àmbit d'ús pertanyerien els textos següents (utilitza la guia): Una duresa fràgil, Pròleg a Les xiquets de l'entresuelo/Tres forasters de Madrid, Estandardització i manlleus.

dijous, 1 de novembre del 2007

Solució de la segona part de l'examen de verbs

Ací teniu la solució. Recordeu que les formes no personals no s'havien de posar (infinitiu, gerundi, participis) i que les repetides tampoc.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Test de l'examen de verbs

Ja podeu resoldre la primera part de l'examen de verbs d'aquest matí, Cal que tingueu en compte que les solucions que permeten més d'una forma (al·lomorfs) vénen indicades per diferents caselles a resoldre. En el pretèrit i plusquamperfet de subjuntiu l'ordre és: formes amb R, formes amb S, formes amb SI. Les formes verbals característiques de les varietats del valencià septentrional, lleidatà i català central ( morfema -o en la primera persona del present d'indicatiu i formes en -i en el subjuntiu) van les darreres.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Coherència. Propostes al text Una duresa fràgil.

Algunes propostes de resum, tema i introducció (exordi)

De l'exordi

M. Elvira Teruel Planas en el seu llibre Retòrica, Informació i metàfora, publicat per la UAB comenta al respecte de l'exordi:

"És el començament del discurs, igual com el pròleg en el poema dramàtic i com el preludi en una peça de flauta: totes aquestes coses, en efecte, són començaments, com també per exemple l'obertura del camí per a aquell qui l'emprèn (en paraules d'Aristòril). [...] Ha de contenir elements expressius, explícitament persuasius, destinats a intervenir en l'ànim del receptor, bé per seduir-lo, bé per establir-hi aquella complicitat essencial per reeixir en l'acte de comunicació. Això és molt important sobretot en textos de caràcter argumentatiu o instructiu (articles d'opinió, entrevistes, publicitat, etc.); i no tant, atesa l'explicitud de la subjectivitat que implica, en textos de caràcter narratiu o merament descriptiu (notícies, reportatges, cròniques o programes de divulgació científica)."



Tot açò ens pot aprofitar tant per a analitzar el text com per al nostre propi comentari que hauria d'intentar de bell antuvi establir eixa complicitat amb el lector de què parla M. Elvira Teruel.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Mostra de l'examen de verbs

Vos adjunte l'examen sencer del qual ja havíeu fet un exercici (la solució de la segona part està al final). També teniu un exercici sobre verbs de la segona (on se solen cometre moltes errades).

La pluja

Com que no para de ploure ací podeu llegir una visió més poètica del fenomen a càrrec de Carme Miquel.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Examen de verbs i presentació

Resoleu aquesta meitat d'examen de verbs i comproveu com esteu de preparats per a l'examen de divendres. L'examen consta d'una altra part on s'han d'identificar les formes verbals d'un text i dir-ne la persona, temps, mode i infinitiu.

Per cert, aquest divendres es fa la presentació del darrer Premi Carles Rahola d'assaig que ve de guanyar Ferran Garcia-Oliver amb El vaixell de Genseric. Dietari 2004-2005. En faran la presentació Gabriel Garcia Frasquet i Víctor Gómez Labrado. Serà a la Casa de Cultura de Gandia a les 20 h, organitzat pel CEIC Alfons el Vell i Ed. Proa.

EXERCICI: Sabríeu esmentar altres obres del benioper Ferran Garcia-Oliver?

EL SALC

El SALC és el Servei d'Autoaprenentatge de Llengua Catalana de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Si hi voleu entrar coprovareu que hi ha un munt d'exercicis (molts manllevats del cèlebre manual de Ruaix) i que són aprofitables tot i que de vegades només accepten com a solució exclusiva variants diatòpiques orientals. Ací teniu uns quants exercicis de pronoms febles amb què podeu exercitar-vos.
Fes aquests exercicis de pronoms febles

1) Identifica la funció sintàctica

2) Distingeix Hem i Em

3) Substitueix pel pronom feble HI

dimarts, 23 d’octubre del 2007

De la introducció del comentari II

Hem escoltat algunes de les introduccions que s'han fet. La majoria han vingut a fer allò que en les comunicacions científiques s'anomena un abstract. He suggerit quatre possibles opcions per a eixe apartat:
a) Parlar de l'autor i la seua obra (Ramon Folch)
b) Parlar del mitjà de comunicació on es publica (sostenible.es o El Temps
c) Parlar d'algun fet d'actualitat que hi tinga alguna relació amb el tema (La riuada de principis d'octubre a la Marina Alta)
d) Parlar d'algun tema global en què s'hi englobe la problemàtica que s'hi exposa (sostenibilitat, medi ambient...)

Com que és més fàcil en l'examen de selectivitat relacionar el text amb un tema d'actualitat, he proposat que la introducció es basara en l'apartat c).

2n A. Criteris de puntuació de la Primera Avaluació

Després de debatre les propostes presentades, s'han acordat els criteris de puntuació de la primera avaluació, que són els següents:
50% Examen de comentari i preguntes lexicogramatical.
15% Control de lectura de Patrimoni Natural.
15% Examen de verbs
20% notes de classe i llibreta.

A més, com a treball voluntari, s'apujarà fins a un 20% la participació en les diferents activitats i exercicis proposats en el bloc i les wikis.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Paraula

Ací teniu un interessant article d'opinió que Josep Piera escriu en la columna setmanal que publica al diari Levante-EMV i que podrem aprofitar per al wiki de Frankfurt.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

D'estils del discurs

Divendres proppassat vam llegir el text Una duresa fràgil, de Ramon Folch, que ens va servir per a explicar allò del començament del comentari o exordi. A més, el vaig poder aprofitar també per a explicar(-me) pel que fa als dos estils del discurs bàsics, caracteritzats per la presència o l'absència de verbs modalitzadors en les oracions que construïm. Hi ha persones que solem utilitzar-ne més que no pas altres sense que això tinga a vore amb el grau de veracitat o competència que es tinga. Aquest text de Ramon Folch, reconegut especialista en temes mediambientals, m'ha vingut molt bé per a explicar-ho, atés que és abundant en eixos verbs modalitzadors sense que això supose dubte, incompetència, desconeixement ni tot allò que una anàlisi (simplista, és clar) en podria deduir.
Exemple: Ixes al carrer i comproves que plou, els dos estils esmentats suara podrien construir oracions d'aquest tipus: a) està plovent; b) (sembla que) està plovent. Totes dues expressarien amb el mateix grau d'exactitud la realitat a descriure.
La qüestió es complica si els dos estils es concreten així per a descriure la mateixa realitat: a) no plou; b) sembla que plou. En aquest cas, a qui creurà el destinatari?
I es complica més si el destinatari que ha de valorar el grau d'acostament a la realitat dels dos textos no té mitjans per a accedir directament o no en té prou coneixements per a valorar-ho.

Per a copsar eixe estil performatiu he proposat l'exercici 9 (B): Busqueu els verbs modalitzadors del text Una duresa fràgil, de Ramon Folch.
Per a seguir treballant el text anterior, he proposat l'exercici 10 (B): Identifiqueu els pronoms febles, digueu a quin element fan referència i quina funció sintàctica tenen.
També hem començat a introduir el concepte d'àmbit d'ús i hem parlat de tipologies textuals tot remarcant la dificultat de la puresa dels textos, En aquest text hem vist seqüències narratives i argumentatives. Ens hem fixat en els verbs (perfets simples) de la primera i els verbs performatius de la segona. Però açò ha sigut a tall de primer tast d'un aspecte que desenvoluparem molt més al llarg del curs.





EXERCICI: De quin grup valencià és la cançó que inclou aquesta tornada



Darrer diumenge d'Octubre (bis)

el camí ja és ben sabut

eixiu a la carretera

que cal aplegar-se al Puig

CURS 2n B

És el primer escrit que penge en aquest bloc com a professor de l'assignatura en el grup 2n B de batxillerat. I ho faig per deixar constància dels acords presos a classe per part de l'alumnat del grup.
La qualificació d'aquesta primera avaluació eixirà de la suma dels percentatges següents:
PROVA ESCRITA: 40%
LLIBRETA DE L'ASSIGNATURA: 35%
i PARTICIPACIÓ EN CLASSE: 25%

Aquests percentatges podran ser variats en la segona i tercera avaluacions.

Pel que fa a la resta d'aspectes de l'assignatura, us tindré al dia conforme vagen sorgint.

Àngel Canet Català

PD: Si apareix el meu nom com a valldalbaidí, és perquè aquest és el meu nick en el blogger.

divendres, 19 d’octubre del 2007

Propostes d'oracions amb complement del Nom

EXERCICI: Oracions amb complement del Nom i posterior substitució pronominal pel pronom feble EN

dijous, 18 d’octubre del 2007

El començament del comentari

Com començar el comentari de text? Solc recomanar fer-ho amb unes quantes línies (de 3 a 6) en què es parle d'algun tema relacionat amb el text on es demostre eixos coneixements enciclopèdics que no són estrictament acadèmics. Pot ser parlant del que se sàpia de l'autor, del mitjà on apareix l'escrit, d'assumptes que tinguen a vore amb el tema i que el relacionen amb l'actualitat...Podem després aprofitar eixes referències per a arredonir el comentari en la part final del comentari, la de la valoració personal. D'eixa manera, el comentari guanyarà en cohesió textual.

EXERCICI: (8B) Redacteu un començament per a un comentari del text Una duresa fràgil, de Ramon Folch

Propostes de mots-clau

Propostes de mots-clau del text La intel·ligent no es casa

Propostes d'isotopia

Propostes d'isotopia del text La intel·ligent no es casa

dimecres, 17 d’octubre del 2007

De conferències

Divendres 19 Literatura i Llengua, després del 1707, a càrrec de Vicent Escartí al Casal Jaume I, 20.00 h. Per cert, a la fi, i per culpa de Josep Roig, president del Casal, en vaig fer la presentació.
Dilluns 22 Una aproximació a les Normes de Castelló, a càrrec de Germà Colon a la Sala de Corones del Palau Ducal, 20.00 h.

EXERCICI: En quina universitat sobretot ha exercit com a professor universitari Germà Colon?

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Després de la riuada: natura, acció de l'home i atzar

Encara amerats per la humitat i la desgràcia del llarg cap de setmana, hem aclarit alguns aspectes sobre el mapa conceptual (bàsicament un esquema) i, en base al que havia fet Clara, hem arribat al següent resultat que ha redactat Belén Bataller.

De passada, hem introduït la noció d'isotopia (sobretot la semàntica) i els tipus de progressió temàtica (de tema constant, lineal i de temes derivats) amb el concepte de rema (informació nova que s'afegeix a la informació primera, anomenada 'tema' segons aquesta teoria). L'aclariment de 'rema' ha estat visual: els apartats que distingíem amb diferents colors en el resum progressiu de La intel·ligent no es casa.
Per a casa caldrà buscar la isotopia i mots clau d'eixe text.

Prèviament, havia explicat el concepte d'interposició i minorització arran dels discursos difosos pels mitjans de comunicació en relació a la presència de la nostra literatura a Francfurt. He llançat la hipòtesi de treball de la graella proposada com a treball voluntari: importància donada a la no presència d'autors en castellà/ importància donada a la presència de la literatura catalana en un pla d'igualtat en l'esfera internacional. Per a aprofundir en el tema que explicaré a poc a poc en classe podeu llegir Sobre la situació minoritària , treball fonamental de Lluís V. Aracil.

EXERCICI: En quina comarca (i en quins pobles) s'ha patit la desgràcia el cap de setmana proppassat? Vull que m'escriviu LA COMARCA més afectada (1) i els quatre o cinc pobles més afectats.

divendres, 12 d’octubre del 2007

De les parts del text I

Cal distingir entre l'estructura externa i la interna. L'estructura externa es refereix a la disposició formal del text (paràgrafs, línies...) i la interna a les parts relatives al contingut. Si el text és complet (un article, un capítol, una notícia..) podem distingir-hi parts. És el que s'anomena estructura interna. Els dos textos que hem treballat fins ara són principalment argumentatius tot i que poden tindre seqüències expositives (distinció que explicaré més endavant). El que ara ens ocupa és concretar què hem de distingir quant a l'apartat que ens queda de la coherència, el de les parts constitutives del text:

1. Estructura externa. Macroestructura (mapa conceptual).

2. Estructura interna. En els textos argumentatius se sol distingir introducció, exposició i conclusió. Cal especificar les línies que abraça cada part i fer-ne una breu síntesi explicativa.

3. Tesi/Idea principal; Arguments/Idees secundàries/; Remes.

4. Progressió temàtica.

5. Isotopia, mots clau.

6. Altres tipologies (inductiva/deductiva; deductiva/inductiva; circular; paral·lela...).

Aquest apartat de la coherència val 1'5 punts sobre 7.

SOLUCIÓ EXERCICI DE PRONOMS: ací la teniu.

EXERCICIS PROPOSATS A CLASSE (per al dimarts 16 d'octubre): mapa conceptual del text La intel·ligent no es casa .

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Propostes de títols no temàtics per a La intel·ligent no es cansa

Propostes de títols no temàtics a Setge, escola i família

A Frankfurt no hi ha només salsitxes

El discurs de Quim Monzó que encetava la Fira del llibre de Frankfurt d'enguany ha causat sensació. Ací el pots veure i escoltar i ací el tens reproduït per escrit. Per cert, Quim Monzó el vam tindre a Gandia en l'Any del Tirant (any 1990) i vam aprofitar perquè una alumna li fera una entrevista per al programa Calaix de sastre que féiem des de la ràdio existent a l'Institut. Vam aprofitar sinèrgicament l'avinentesa per a llegir prèviament un recull de contes seus, Olivetti, moulinex, Chaffoteaux et Maury, si no recorde malament.



EXERCICI: A Frankfurt s'ha presentat la traducció d'una novel·la a l'alemany per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. De quina novel·la es tracta?



EXERCICI: Busqueu en l'hemeroteca virtual notícies dels diferents mitjans de comunicació del dia 10 i 11 d'octubre i en què es parle del discurs de Monzó. Llig-les i ompli la graella adjunta. Ací tens un llistat de mitjans de comunicació en la seua edició digital. Podeu repartir-vos els mitjans i presentar el treball col·lectivament.

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Patrimoni Natural

Ressenyes de l'obra i declaracions de Tuson



Bloc de Llorenç Valverde

Ressenya- Lloança a la diversitat lingüística de la Humanitat

Ressenya a El Mundo

Ressenya a El País

Declaracions de Tuson arran del Fòrum

Declaracions de Tuson a Diari de Balears



EXERCICI: Després de llegir les ressenyes i declaracions tria les tres frases que més reflexen el pensament de Tuson

divendres, 5 d’octubre del 2007

Pronominalització i títol temàtic

Aquest matí hem llegit un parell de resums fets per alumnes del text La intel·ligent no es casa qTot seguit, hem explicat el quadre de pronoms febles i els he proposat un exercici semblant als que ixen en selectivitat per al pròxim dia.
Incidentalment els he parlat d'un tema que em remet al treball final de curs que vaig escriure per al títol de professor de Llengua Catalana pel Centre Carles Salvador de València, allà per l'any 80. Es tracta de la vocal de recolzament que s'utilitza en certes combinacions binàries de pronoms febles per facilitar-ne la pronúncia quan coincideixen fonemes consonàntics com /s/ i /n/ o /l/. Ex.: Els farem la truita/ els (e) la farem. Ens n'arrepleguen/ ens (e) n'arrepleguen (el col·loquial mos (e) n'arrepleguen).

Resums de La intel·ligent no es casa

Resums vostres del text La intel·ligent no es casa

Tema de Setge, escola i família

Temes proposats del text Setge, escola i família

Resums de Setge, escola i família

Propostes vostres de resum del text Setge, escola i família

dijous, 4 d’octubre del 2007

Del resum III i la coherència

Hem visitat hui l'assaig progressiu de resum referit al text La intel·ligent no es casa. Amb certes dificultats per les condicions del local (l'aula d'usos múltiples a mi no m'agrada per la poca sonoritat i la disposició massa allunyada entre professor i alumnes) vam il·lustrar alguns mecanismes de condensació informativa que convenen a un resum:

a) eliminació de lítotes, és a dir, posar en positiu allò que està expressat en negatiu.
b) utilització de sinònims.
c) nominalització.

També hem llegit els temes que cadascú havia inferit del text Setge, escola i família tot corregint aquells massa llargs, els que utilitzaven litotes o els que començaven amb un connector (sinistralocalitzats, per tant).


Com que en el resum "final" apareixia la tesi del text en primer lloc, he començat a introduir un altre aspecte de la coherència, com és l'estratègia argumentativa utilitzada. El primer que distingirem és on està la tesi (idea principal). Si està al principi del text, aquest serà analític o deductiu. Si estigués a la fi, el text serà sintetitzant o inductiu. En aquest cas, el text és deductiu.


Els textos també tenen (o no) una tensió que podem identificar. És l'aspecte a què ens referim quan afirmem que un text és climàtic (o anticlimàtic). Se sol associar (al meu entendre erròniament) amb inductiu o deductiu però no sempre van aparellats. Parlarem de text climàtic quan al final del text hi ha un element (paraula, sintagma, oració...) que ens copsa, que no ens deixa indiferents. Parlarem d'anticlimàtic quan el final del text no es caracteritza per contindre res que ens impressione en relació a la resta del text. En La intel·ligent no es casa podríem parlar d'un text deductiu però climàtic, no anticlimàtic perquè hi ha una frase que no ens deixa indiferents Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles. Interessants, saben ser, mascles... aporten un grau de tensió que faria que el text fos climàtic i matisa, sense contradir-la, la tesi inicial.


I el 9 d'octubre Pep Gimeno el Botifarra torna a Gandia. Després de la seua actuació a les proppassades festes del Centre Històric actuarà el 9 d'octubre de vesprada als jardins de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós. Paco Muñoz en va parlar en un article que vam comentar el curs passat.

EXERCICI DEL DIA: Com es diu el CD que acaba de publicar Pep Gimeno?

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Del resum II

Després de la fira reprenem, per fi, la seguida. Per a hui, dijous, havíeu de fer un resum de La intel·ligent no es casa i, si la tecnologia del centre ens és propícia, vos mostraré prèviament un assaig progressiu de resum que n'he fet. Ja vorem com resulta. També havíeu de sintetitzar en una línia (una i mitja, a tot estirar) el tema del text Setge, escola i família tot utilitzant la nominalització.

Si hi ha temps vorem, tot seguit, un lloc web que conté, entre altres assumptes, comentaris sencers fets per companys d'altres cursos.

Per cert, un enllaç a una de les darreres cançons que Serrat ha fet en català Cremant núvols (del disc ).

I divendres al Correllengua, actuació d'un grup ben conegut per quasi tots, Obrint Pas. Serà cap a la mitjanit en la plaça del Prado. Mentrestant, ací teniu un videoclip de la seua cançó Esperant.


EXERCICI: Què vol dir Mô?

Del resum I

A partir d'un full explicatiu sobre els requisits que ha d'acomplir un resum, hem iniciat la primera tasca que ha consistit a fer* un resum del text que acabava d'eixir en la prova de setembre de la selectivitat, intitulat Setge, escola i família, de Rosa Cañadell.
Hi hem detectat algunes paraules dificultoses per a alguns com setge, assetjament, redreçar, adients, aturar..., el significat de les quals podem esbrinar en algun dels diccionaris existents a la xarxa, com ara la darrera edició del Diccionari de la Llengua de l'IEC.
En la classe següent hem llegit alguns resums analitzant-ne els encerts i els errors. Els podreu llegir en els comentaris del bloc quan els hi afegim.


*Vegeu què diu sobre el canvi i caiguda de preposicions la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació

En aquest bloc aniré deixant els materials que us puguen aprofitar per al comentari de text de selectivitat (si més no). Hi podreu afegir els vostres comentaris en forma de models a seguir pels companys o qualsevol suggeriment relacionat amb l'assignatura. Espere que siga una manera d'aprofundir en el coneixement i de compartir-lo el més possible.