QUIM MONZÓ. UNA PROPOSTA PER AL TEMA 5

Tema 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat

contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. 

o 

                                                QUIM MONZÓ

‘Uf, va dir ell’ és el primer recull de contes de Quim Monzó amb el qual s’instal·larà en el panorama narratiu com un dels autors imprescindibles de la literatura contemporània. Aquest dissenyador i periodista havia començat la seua carrera d’escriptor amb novel·les experimentals però amb els seus contes trobarà la manera d’expressar la seua visió crítica d’un món descrit en clau de distanciada ironia i humor a la manera de Trabal o Calders seguint una tradició allunyada de les limitacions noucentistes. La soledat, les relacions de parella, l’absurd de la societat en la qual vivim, són dibuixats en reculls com ‘Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury’, ‘L’illa de Maians’, ‘El perquè de tot plegat’ o ‘Guadalajara’.

La llengua que utilitza és plena de col·loquialismes amb diàlegs que reflecteixen  la parla real i apostant per les solucions lingüístiques més pròximes als lectors actuals,  amb els quals ha mantingut també una constant relació a través dels seus articles en diaris com ‘Avui’ o ‘La Vanguardia’ i en el seu treball en ràdio i televisió. També ha publicat les novel·les ‘Benzina’ i ‘La magnitud de la tragèdia’  i, darrerament,  el recull ‘Mil cretins’ on la relació amb la cura dels pares malalts i vells esdevé matèria literària. Com afirma Julià Guillamon ens trobem davant d’un escriptor que, sota una aparença divertida i moderna, és un gran autor tràgic i contemporani.

QUIM MONZÓ (II)

L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim MOnzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Vos en deixe el fragment:

«Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continuïtat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:

1.    El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes.

2.    La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.

3.    L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.

4.    L’individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.

5.    L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.

6.    La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que porma part de la pròpia ficció.

7.    La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.

8.    El sentit novel·lesc: la capcitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línia, Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.

9.    El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes.

10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel·ligència i la dignitat humana.»

Julià Guillamon

(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)




Vos deixe ara un vídeo del programa Persones humanes, el programa de Miquimoto de fa uns quants anys i on col·laborava MOnzó.

QUIM MONZÓ (I)

L'any 78 avançava delerós mentre la Transició maldestra ens reservava frustracions a tots aquells que havíem cregut que un altre País Valencià era possible. Havia decidit abandonar definitivament els estudis d'Econòmiques, descoberta la trampa que suposava acceptar uns marcs teòrics que ara, al cap de més de trenta anys, han donat el seu fruit amb la crisi econòmica provocada pels especuladors decidits a desmantellar l'Estat de Benestar, consensuat a l'Europa de la postguerra mundial. M'hi vaig concentrar en la Filologia. Aquell any també va començar un grup de línia en algunes assignatures. L'any anterior ja n'havia tingut en Econòmiques, amb Vicent Soler explicant Estructura econòmica i posant-nos en l'examen com a pregunta 'El cost de l'aire', que em va servir per aprovar-la encara que no coneguera el concepte popularitzat més tard d'externalitats. Aquell curs a Filologia fou molt especial. Les classes de llatí, amb unes traduccions pulcríssimes i belles de Jordi Pérez (i amb una companya, Rosario, que les acabava de seguida i ens deixava a tots bocabadats, sobretot als que veníem de ciències). Però on vaig disfrutar va ser en l'assignatura de Crítica Literària on un jove Joan Oleza ens acomboià en una viatge per l'anàlisi i el gaudi de la literatura més actual. Va començar amb  Isa Tròlec, el narrador trencador de la nova narrativa valenciana amb Ramona Rosbif, i després continuà Quim Monzó amb el seu primer recull de contes, Uf, va dir ell. Amb el primer conte, Història d'un amor, vam engegar un seguit d'aproximacions que ens féiem veure els mecanismes que ens fascinaven ja des de la primera lectura d'aquella història que narrava un coit interminable. I així, guiats de la sàvia mà del bon professor, vam assaborir aquella literatura fresca, trencadora i que connectava amb una sensibilitat que fugia dels tòpics i els encarcaraments.
 Érem un grup nombrós però més reduït que els que se n'anaren a l'altre grup. Al marge de l'alumne 'major', Ricardo, ja periodista en Las Provincias, tot un seguit de jóvens amb inquietuds semblants ens férem ben amics al redós de les energies que la nostra joventut compromesa i il·lusionada abocava sense parar. Teresa, Carme, Josep Lluís, Josep, Laura, Imma, Josep Manuel, Paco... vam fer rogle aquell any en què també la lluita contra un Decret de Bilingüisme marginador del valencià ens portà a manifestacions, esglais, corredisses davant de grisos, i mogudes que en bona part començaren a partir d'aquell 2n curs de la facultat de Filologia i que s'escamparen per tota la Universitat valenciana... i més enllà, com ens adonàrem quan un entusiasta Sal·lus ens envià l'adhesió de la Facultat de Teologia a la vaga contra el Decret ... un miratge en l'església valenciana que ell mateixa ens acaba d'explicar en un aclaridor article.
En eixe context especial, Quim Monzó aparegué en les nostres lectures i esdevingué, d'aleshores ençà, imprescindible tant en la seua vessant de narrador, com en les aparicions televisives o els articles periodístics, que configuren una obra fonamental i imprescindible.


Uf, he dit jo.

Presentació de llibre de Rafa Gomar

Aquesta vesprada, a les 20 h, es presenta Andròmines, de Rafa Gomar, obra guanyadora del darrer Premi Octubre en l'apartat de narrativa. L'acte tindrà lloc a les 20 h a la Casa de Cultura Marqués González de Quirós. En farà la presentació Elvira Cambrils, narradora també i catedràtica de Filosofia durant molts anys al nostre institut.







ACTIVITAT:  Escriu una ressenya de l'acte i penja-la al wiki.
ACTIVITAT: Esmenta alguna altra obra de Rafa Gomar o d'Elvira Cambrils. 


L'amoga Oreto Doménech, de la xarxa Un entreTants, ens ha proposat aquest vídeo  en què Monzó parla sobre el fet literari.

A Frankfurt no hi ha només salsitxes

El discurs de Quim Monzó que encetava la Fira del llibre de Frankfurt d'enguany ha causat sensació. Ací el pots veure i escoltar i ací el tens reproduït per escrit. Per cert, Quim Monzó el vam tindre a Gandia en l'Any del Tirant (any 1990) i vam aprofitar perquè una alumna li fera una entrevista per al programa Calaix de sastre que féiem des de la ràdio existent a l'Institut. Vam aprofitar sinèrgicament l'avinentesa per a llegir prèviament un recull de contes seus, Olivetti, moulinex, Chaffoteaux et Maury, si no recorde malament.



EXERCICI: A Frankfurt s'ha presentat la traducció d'una novel·la a l'alemany per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. De quina novel·la es tracta?



EXERCICI: Busqueu en l'hemeroteca virtual notícies dels diferents mitjans de comunicació del dia 10 i 11 d'octubre i en què es parle del discurs de Monzó. Llig-les i ompli la graella adjunta. Ací tens un llistat de mitjans de comunicació en la seua edició digital. Podeu repartir-vos els mitjans i presentar el treball col·lectivament.