QUIM MONZÓ (II)

L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim MOnzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Vos en deixe el fragment:

«Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continuïtat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:

1.    El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes.

2.    La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.

3.    L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.

4.    L’individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.

5.    L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.

6.    La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que porma part de la pròpia ficció.

7.    La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.

8.    El sentit novel·lesc: la capcitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línia, Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.

9.    El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes.

10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel·ligència i la dignitat humana.»

Julià Guillamon

(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)




Vos deixe ara un vídeo del programa Persones humanes, el programa de Miquimoto de fa uns quants anys i on col·laborava MOnzó.