dimarts, 30 de novembre del 2010

Examen de la primera avaluació

Hui hem fet l'examen de la primera avaluació, ja amb el model que s'utilitza en Selectivitat. Confiem que els resultats siguen bons.
Mentrestant, podem escoltar Clara Andrés (que acaba de traure el seu nou disc, Huiten el videoclip Perfils. Per cert, escorcollant per la xarxa he trobat un escrit des d'un bloc de l'Alguer arran d'una actuació que hi va fer l'any passat.



divendres, 26 de novembre del 2010

QUIM MONZÓ (II)

L'any passat es va fer una exposició sobre la vida i obra de Quim MOnzó, arran de la qual Julià Guillamon va preparar un llibre/àlbum Com triomfar a la vida. En la introducció analitza l'obra de Monzó i acaba sintetitzant-la en 10 punts. Vos en deixe el fragment:


«Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la contintat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podríem sintetitzar en deu punts les característiques del seu art:

1.    El desengany i la perspectiva postutòpica, la consciència de la fluïdesa dels fenòmens culturals, els gustos i les modes.
2.    La recerca d'equivalents i models en l'actualitat i en la història de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referència per als seus lectors.
3.    L'ús d'informacions del món del periodisme, de la política, de l'art, de la música, de la televisió o de la gastronomia per oferir una imatge coral del món contemporani.
4.    L’individualisme: la necessitat d’anticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris.
5.    L’esperit del passavolant: la creació com a resultat d’un itinerari pel món físic que permet integrar elements de la realitat en l’itinerari del discurs. L’escriptor com un observador que es manté a distància dels fenòmens que retrata.
6.    La invenció d’un personatge públic que encarna el seu tarannà descregut i provocador i que porma part de la pròpia ficció.
7.    La burla dels discursos salvadors i l’ús de la paròdia com a antídot contra les idees mastegades, els estereotips periodístics i narratius.
8.    El sentit novel·lesc: la capcitat de crear històries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa línia, Monzó rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura.
9.    El sentit plàstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sèries fàcilment visualitzables i crear imatges simbòliques que expressen pensaments i idees abstractes.
10. El rigor i la precisió lingüística: la llengua com a mitjà de creació i comunicació, espai de conflicte on es posa en joc la raó, la intel·ligència i la dignitat humana.»
Julià Guillamon
(Com triomfar a la vida, Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2009)




Vos deixe ara un vídeo del programa Persones humanes, el programa de Miquimoto de fa uns quants anys i on col·laborava MOnzó.

dijous, 25 de novembre del 2010

CENTENARI DEL NAIXEMENT D'ENRIC VALOR

Enguany se celebra els cent anys del naixement d'Enric Valor. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha encetat el seguit d'actes amb una exposició, "Enric Valor, el valor de les paraules".
Ací teniu el que en diu L'informatiu i un article de Rafael Ventura Melià en forma d'exercici buscador de les paraules que falten.

dimecres, 24 de novembre del 2010

QUIM MONZÓ (I)

L'any 78 avançava delerós mentre la Transició maldestra ens reservava frustracions a tots aquells que havíem cregut que un altre País Valencià era possible. Havia decidit abandonar definitivament els estudis d'Econòmiques, descoberta la trampa que suposava acceptar uns marcs teòrics que ara, al cap de més de trenta anys, han donat el seu fruit amb la crisi econòmica provocada pels especuladors decidits a desmantellar l'Estat de Benestar, consensuat a l'Europa de la postguerra mundial. M'hi vaig concentrar en la Filologia. Aquell any també va començar un grup de línia en algunes assignatures. L'any anterior ja n'havia tingut en Econòmiques, amb Vicent Soler explicant Estructura econòmica i posant-nos en l'examen com a pregunta 'El cost de l'aire', que em va servir per aprovar-la encara que no coneguera el concepte popularitzat més tard d'externalitats. Aquell curs a Filologia fou molt especial. Les classes de llatí, amb unes traduccions pulcríssimes i belles de Jordi Pérez (i amb una companya, Rosario, que les acabava de seguida i ens deixava a tots bocabadats, sobretot als que veníem de ciències). Però on vaig disfrutar va ser en l'assignatura de Crítica Literària on un jove Joan Oleza ens acomboià en una viatge per l'anàlisi i el gaudi de la literatura més actual. Va començar amb  Isa Tròlec, el narrador trencador de la nova narrativa valenciana amb Ramona Rosbif, i després continuà Quim Monzó amb el seu primer recull de contes, Uf, va dir ell. Amb el primer conte, Història d'un amor, vam engegar un seguit d'aproximacions que ens féiem veure els mecanismes que ens fascinaven ja des de la primera lectura d'aquella història que narrava un coit interminable. I així, guiats de la sàvia mà del bon professor, vam assaborir aquella literatura fresca, trencadora i que connectava amb una sensibilitat que fugia dels tòpics i els encarcaraments.
 Érem un grup nombrós però més reduït que els que se n'anaren a l'altre grup. Al marge de l'alumne 'major', Ricardo, ja periodista en Las Provincias, tot un seguit de jóvens amb inquietuds semblants ens férem ben amics al redós de les energies que la nostra joventut compromesa i il·lusionada abocava sense parar. Teresa, Carme, Josep Lluís, Josep, Laura, Imma, Josep Manuel, Paco... vam fer rogle aquell any en què també la lluita contra un Decret de Bilingüisme marginador del valencià ens portà a manifestacions, esglais, corredisses davant de grisos, i mogudes que en bona part començaren a partir d'aquell 2n curs de la facultat de Filologia i que s'escamparen per tota la Universitat valenciana... i més enllà, com ens adonàrem quan un entusiasta Sal·lus ens envià l'adhesió de la Facultat de Teologia a la vaga contra el Decret ... un miratge en l'església valenciana que ell mateixa ens acaba d'explicar en un aclaridor article.
En eixe context especial, Quim Monzó aparegué en les nostres lectures i esdevingué, d'aleshores ençà, imprescindible tant en la seua vessant de narrador, com en les aparicions televisives o els articles periodístics, que configuren una obra fonamental i imprescindible.


Uf, he dit jo.





Després de la Setmana Literària de Gandia

Encara tenim el  bon gust de la Setmana Literària que acabem de celebrar a Gandia, amb tot un seguit d'actes que s'han clos amb un extraordinari XIV Homenatge a la Paraula (Formosa canta Formosa) en una sala A del Teatre Serrano de gom a gom i l'espectacle Torneu-me a posar les ulleres, sobre Estellés. Els tradicionals premis Ausiàs March i Joanot Martorell han recaigut en Isabel-Clara Simó i Anna Montero, respectivament. A més, Josep Piera ha estat nomenat fill predilecte de la ciutat en un acte ben emotiu i participatiu. Al llarg de la setmana, s'ha efectuat també la lectura del Tirant lo Blanc, que la Federació de Falles gandiana impulsa des de fa uns anys.
Tot plegat una setmana digna d'una ciutat culta.


Miquel Gil era un dels protagonistes del muntatge sobre Vicent Andrés Estellés. Vos deixe amb el videoclip gravat a Otos, Romanç de la Cileta.





divendres, 19 de novembre del 2010

Identificant trets diatòpics

He buscat una selecció de textos escrits per acabar d'aclarir la pregunta dels trets diatòpics. M'ha costat prou en alguns casos, la qual cosa pot ser interpretable com un bon senyal. Amb tot, n'he arreplegat uns quants en què podem detectar alguna característica peculiarde sis varietats.


 La Sibil·la i la "nostra" cultura  (Diari de Balears), Guillem Frontera


Una festa pels millors videoclips en valencià (L'informatiu)


Joan-Daniel Bezsonoff, De Tolstoi


Quico, el Cèlio i lo mut de Ferreries


Cada 12 segons mor un infant (Diari d'Andorra), Antoni Morell


800.000 menors pateixen la violència de gènere a Espanya (El Periódico)


I recordeu que l'important de tots els textos és què diuen. Ahir no pensava precisament en la variació diatòpica tot veient l'estupend programa de TV3 No me la puc treure del cap, dedicat a la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol.








ACTIVITAT: Quin edifici de Gandia té escrit en la seua façana el títol d'aquesta cançó?

dijous, 18 de novembre del 2010

14é HOMENATGE A LA PARAULA

Dins la setmana atapeïda d'actes que tenim a Gandia, convé no quedar-nos sense assistir al catorzé HOMENATGE A LA PARAULA que enguany compta amb l'espectacle FORMOSA PER FORMOSA, en què la cantant Ester Formosa interpreta poemes de son pare, el poeta Feliu Formosa. Una bona experiència per gaudir de la literatura amb espectacle.
Lloc Teatre Serrano (sala A)
Dia: Dissabte 20 de novembre
Hora: 20 h
Entrada: lliure


Invitació


Als assistents se'ls regalarà el llibret commemoratiu de l'acte.







ACTIVITAT: Escriviu una breu crònica (150 paraules) del XIV Homenatge a la paraula
ACTIVITAT: Busqueu poemes de Feliu Formosa i trieu-ne un justificant la tria.

dijous, 11 de novembre del 2010

Tot preparant l'examen

Demà farem una prova que contindrà ja una  part important del que conté la prova de Selectivitat. Farem un resum (1 punt), una expressió escrita (2 punts), i dues preguntes relatives al tema i les parts del text (1 punt) i la variació diatòpica (0,5 punts). El text serà d'una de les autores que hem treballat (Mercè Rodoreda) i que va eixir a les proves de juny.
Acaba de començar el circuit de música en valencià So de sons, pega-li una ullada i coneixeràs alguna de les darreres propostes musicals d'alguns grups valencians.


EXERCICI: Tria alguna cançó dels grups i cantants que actuen enguany al circuit So de sons.



dimarts, 9 de novembre del 2010

RODAMOTS

L'esplèndid web Rodamots (que teniu enllaçat en la columna esquerra del bloc) tracta hui la preposició barata, molt usada entre nosaltres i que no havíemllegit molt per la seua no inclusió en els diccionaris normatius. Fa poc s'ha incorporat i per això vos adjunte l'entrada de hui de la plana que ha ideat i coordina Jordi Polou, amb exemples d'un dels autors que hem de preparar: Enric Valor.

barata  prep


DEFINICIÓ+EXEMPLES:
A canvi de; en compensació de; com a paga de.
   Barata arreglar-me el vestit, la vaig convidar a vore la processó des del balcó de ma casa.

Aquesta preposició s'ha originat a partir de la locució prepositiva a barata de, que té el mateix significat: Li he donat nou melons a barata de netejar-me el jardí. Encara és d'ús bastant generalitzat l'expressió barata cançons, que significa 'a canvi de res' o 'a canvi de quasi res': Aprofitant-se que me'n vaig a viure a l'Argentina, volia que li donara els mobles barata cançons.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d'extinció, 2a ed., 2005
ETIMOLOGIA:
De baratar, 'donar (una cosa) per rebre'n una altra', d'un preromà, probablement cèltic, mrath-, 'frau, sedició' (el nom barat també té el sentit d''engany, frau'; barater -a vol dir 'enganyós, trampós'; barateria, 'engany, falsia').
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
Don Pere va llegir el pergamí, que contenia les clàusules habituals: ell es feia càrrec de la bossa de monedes que el farien ric, i, barata això, signava el document i es comprometia a donar l'ànima al dimoni a partir del terme de deu anys.
  
Us semblen prou deu anys? preguntà Capralenc.
  
Bé.
  
Teniu temps de ser feliç. Us podreu casar amb una rica hereva; podreu tenir fills i assegurar la dinastia. A més, jo no vindré per la vostra ànima sinó durant l'any onzé, i potser en tardaríem encara alguns més si teníem aleshores bona collita d'ànimes. Nosaltres solem fer-nos-en càrrec de les comprades, només quan en necessitem.

• Enric Valor, «El jugador de Petrer», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

ENLLAÇOS:
Parlament d'Enric Valor el desembre de 1999
Joan Solà: «Barata»
Miquel Boronat: «barata» o «barat a»?
LA FRASE DEL DIA:
Llegir és descobrir mons desconeguts i haver de consultar el diccionari tantes vegades com calgui.
—Jaume Vallcorba Plana (Tarragona 1949)

Una iniciativa de la Xarxa de Mots ·· Idea i coordinació: Jordi Palou
A la xarxa des del 1999 ·· Enviat a 19.020 subscriptors

ACTIVITAT: Entreu a Rodamots, trieu una paraula  i expliqueu les raons de la tria.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Mercè Rodoreda (II)

Hui hem continuat treballant Mercè Rodoreda mitjançant el dossier entregat, basat en uns escrits meus de fa anys i que encara no he escanejat. Vos adjunte un enllaç del que Francesc Gascon està fent a l'IES La Melva i que completa el que estem treballant de manera magnífica.
Afegisc dos vídeos sobre Mercè Rodoreda i vos en propose una activitat.


ACTIVITAT: Selecciona tres fragments (indica vídeo i temps) que il·lustren trets que trobes importants per a conéixer l'obra  de Rodoreda i les circumstàncies en què es va escriure.



dilluns, 1 de novembre del 2010

Mercè Rodoreda

Hui hem continuat amb una panoràmica dels grans autors de la narrativa, covats en la República, i que tenen en la postguerra i l'exili els eixos en què conformen la seua obra. És el torn de Mercè Rodoreda, de qui hem fet un tast de la seua obra amb el conte En el tren, del qual hem plantejat algunes qüestions per a captar la narrativa rodorediana i que podeu ampliar en aquest treball de la màxima especialista, Carme Arnau, intitulat Mercè Rodoreda, contista, i que podem trobar en la xarxa pràcticament complet.
Aprofitant el text, hem fet una aproximació a la variació diatòpica (pregunta possible de selectivitat) i, fent èmfasi en els trets bàsics de la llengua escrita que ens poden identificar la varietat diatòpica i respondre a eixa qüestió. Podeu consultar la graella bàsica o els escrits que sobre el tema i la relació amb la minorització he deixat en cursos precedents.
A les acaballes hem plantejat un exercici voluntari basat en l'àlbum que acaba de publicar Escola Valenciana, El disc de la música en valencià, vol.V, i que s'acaba de penjar a la xarxa.





ACTIVITAT: Tria una de les cançons de l'àlbum i fes-ne una breu ressenya.