divendres, 29 d’octubre del 2010

Joan Solà

Ho recordava dissabte passat quan Abelard Saragossà el nomenava. No sé si el meu amic Francesc Calafat i jo féiem el paronet abans o després d'encarar-nos amb aquell tema, feixuc i dens, que teníem sobre l'adverbi en el temari que ens servia de guia per a preparar les oposicions allà per l'any 84. Joan Solà destil·lava en les 50 pàgines de què constava tota la seua saviesa lingüística que nosaltres amb prou feines podíem assimilar. El coneixíem ja dels seus Estudis de sintaxi catalana, que ens havien mostrat un nivell que ens esforçàvem per albirar. Després, els seus articles d'investigació i divulgatius ens van mostrar una sensibilitat perifèrica i fonamentada, ben allunyada de solucions reduccionistes i fàcils, dogmàtiques i empobridores, que massa sovint hem de llegir i escoltar pel que fa a qüestions lingüístiques relacionades amb la normativa.
En el bloc l'havíem treballat a propòsit d'un text proposat en selectivitat, Els indis. 
La seua prematura mort ens ha deixat, als que estimem la llengua compartida per catalans, mallorquins i valencians, un poc més òrfens de sensatesa, rigor i sensibilitat.
L'incansable Víctor Pàmies ens està recollint, al seu bloc Raons que rimen, tots els textos que van escampant-se per la xarxa en Homenatge no convocat: escrits de condol per la mort de Joan Solà.
Vos adjunte dos articles característics del seu pensament lingüístic aplicat a la nostra riquesa lingüística,  Cosinet i Hi han raons.
Aprofitant la pàgina de Víctor Pàmies sobre el Top Ten dels refranys hem confeccionat una llista amb els deu primers refranys que s'han citat.


EXERCICI: Llig tres textos dels arreplegats per Víctor Pàmies al seu bloc i tria el que trobes més interessant amb la justificació pertinent de l'elecció feta.
Vegeu-ne les propostes



dilluns, 25 d’octubre del 2010

Fet d'armes i fonètica

Hui hem entregat l'expressió escrita basada en un altre conte de Pere Calders, L'esperit guia, i hem mirat algunes propostes dels exercicis plantejats sobre el conte Fet d'armes. També hem fet una aproximació a la pregunta de fonètica. Repasseu les alveolars fricatives en aquest apunt, on també està la pàgina SAÓ, de la Universitat d'Alacant, que ens indica la ortoèpia (vaja parauleta!) de les paraules que escrius.
Practiqueu i intenteu no parlar pitjor que Empar, l'avatar que la companyia VoxMe ha llançat al mercat. Proveu-ne el demo amb un text i digueu quins sons es poden millorar.
Eixa i moltes altres eines podeu trobar en l'esplèndid lloc web d'Immaculada Cerdà, i que ens va presentar dissabte en les II Jornades de l'associació Taula de Filologia Valenciana que van tindre lloc a Alzira dissabte.


ACTIVITAT: Espigoleu pel lloc web proposat, trieu una eina i expliqueu-ne el perquè.










dimarts, 19 d’octubre del 2010

Introducció a la postguerra

Hem començat llegint i comentant aquest poema de Màrius Torres, La ciutat llunyana. Prèviament, vaig explicar enigmísticament com una part dels vençuts formaven part dels que intentaven capgirar la situació de minorització que per a alguns començava al segle XVI i per a altres al XVIII. Un capgirament que (amb diferent intensitat) s'havia encetat a Catalunya, València i les Illes durant el XIX i que a Catalunya havia arribat a aconseguir una àmplia extensió de l'ús durant la República. Després d'uns intercanvis vam arribar a la conclusió que al XVI havia esdevingut l'inici de la construcció de l'Estat nació amb la unió dinàstica de Castella i Aragó (i la tendència a la uniformització i la minorització del valencià) mentre que al XVIII s'esdevé la Guerra de Successió amb els Decrets de Nova Planta, que decreten la pèrdua de lleis pròpies i la marginació legal de la llengua. La Renaixença era el moviment que engega el procés de dignificació de  la llengua al XIX. Amb la victòria franquista, ve l'exili i la mort de molts que s'uneixen als que la guerra va produir en persones de totes les ideologies. La ideologia que triomfarà arrasa amb els ideals republicans i de llibertat, així com amb els de dignificació del valencià, atés que es basava en els plantejaments uniformitzadors i autoritaris de l'estat, que uneixen el feixisme amb la tendència uniformitzadora encetada amb la construcció d'Espanya com a estat-nació a partir del XVI i  que els escassos intents de períodes respectuosos amb la diversitat.
Hem llegit el poema i he proposat com a exercici que hi identificaren  els aspectes que il·lustren el sentiment dels exilats i els vençuts.
Després, hem començat amb Pere Calders, de qui ja havíem parlat, i que ens ha servit per a il·lustrar algun aspecte dels escriptors de la diàspora amb el conte 'Fet d'armes'.


LA CIUTAT LLUNYANA

Aux captifs, aux vaincus, à bien d'autres, encor...
Baudelaire
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
   1939


Vos adjunte un vídeo sobre Calders

Edu3.cat

divendres, 15 d’octubre del 2010

I Festa Estellés a Gandia

Fa uns mesos Josep Lozano, l'autor de la mítica Crim de Germania, va fer un pensament i va escampar per Internet la idea de celebrar al voltant d'un dia determinat la Festa Estellés, commemorable de distintes maneres: en la xarxa, amb actes presencials, apunts en blocs... A Gandia ens toca hui divendres, gràcies a la iniciativa dels poetes Maria Josep Escrivà, Josep Lluís Roig i Christelle Enguix. És a les 20.30 h als jardins del restaurant Santanjordi, en el passeig renovat de la ciutat. L'entrada a l'acte és lliure i, a més,  cadascú podrà llegir el poema de Vicent Andrés Estellés que haja triat. Encara que en aquest trimestre hem començat per la narrativa, l'avinentesa es val l'excepció. Vos deixe amb una mescla explosiva: l'Ovidi Montllor i l'Estellés.
La classe al final ha resultat mig TIC (no hi havia altaveus) i hem posat la nostra veu llegint alguns poemes amb la descoberta de molt bons i bones declamadores (i sense preparar-s'ho).



ACTIVITAT: Tria un poema de Vicent Andrés Estellés (després podràs recitar-lo).

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Exercici de verbs

Només una persona ha fet l'exercici nou de verbs que vos he posat. Comproveu el vostre nivell abans del primer examen.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

TOT DE VERBS

Estic recopilant en una pàgina els exercicis i exàmens que he anat escampant per la xarxa. Podeu consultar-los-hi,
Ja hi ha un llistat orientatiu dels llibres de lectura de la primera avaluació. Consulteu-lo (també estan al lloc web de l'assignatura)

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Del resum 2010



RESUM


Exemples:

Resum progressiu La intel·ligent no es casa, de Pilar Rahola
Resum progressiu Acetilcisteïna, de Ramon Folch
Resums curs anterior

Com vos vam dir en el missatge anterior, dijous tocaven tres grups que tenien com integrants exalumnes del centre. Podeu sentir ací algunes cançons de Carles Pastor.