Joan Solà

Ho recordava dissabte passat quan Abelard Saragossà el nomenava. No sé si el meu amic Francesc Calafat i jo féiem el paronet abans o després d'encarar-nos amb aquell tema, feixuc i dens, que teníem sobre l'adverbi en el temari que ens servia de guia per a preparar les oposicions allà per l'any 84. Joan Solà destil·lava en les 50 pàgines de què constava tota la seua saviesa lingüística que nosaltres amb prou feines podíem assimilar. El coneixíem ja dels seus Estudis de sintaxi catalana, que ens havien mostrat un nivell que ens esforçàvem per albirar. Després, els seus articles d'investigació i divulgatius ens van mostrar una sensibilitat perifèrica i fonamentada, ben allunyada de solucions reduccionistes i fàcils, dogmàtiques i empobridores, que massa sovint hem de llegir i escoltar pel que fa a qüestions lingüístiques relacionades amb la normativa.
En el bloc l'havíem treballat a propòsit d'un text proposat en selectivitat, Els indis. 
La seua prematura mort ens ha deixat, als que estimem la llengua compartida per catalans, mallorquins i valencians, un poc més òrfens de sensatesa, rigor i sensibilitat.
L'incansable Víctor Pàmies ens està recollint, al seu bloc Raons que rimen, tots els textos que van escampant-se per la xarxa en Homenatge no convocat: escrits de condol per la mort de Joan Solà.
Vos adjunte dos articles característics del seu pensament lingüístic aplicat a la nostra riquesa lingüística,  Cosinet i Hi han raons.
Aprofitant la pàgina de Víctor Pàmies sobre el Top Ten dels refranys hem confeccionat una llista amb els deu primers refranys que s'han citat.


EXERCICI: Llig tres textos dels arreplegats per Víctor Pàmies al seu bloc i tria el que trobes més interessant amb la justificació pertinent de l'elecció feta.
Vegeu-ne les propostes