Una bona notícia respecte a l'examen de derivació i composició. Tots els exàmens estan aprovats excepte el d'una persona. Caldrà fixar-se en les paraules on s'han comés més errors per tal de fiançar aquesta pregunta gairebé segura de la prova de selectivitat. Per si algú dels que han fet millor alguns aspectes de l'examen de comentari de text vol escriure la seua proposta, he col·locat una nova pàgina en el wiki.
ACTIVITAT: Busqueu enllaços a nadalenques, que és el que s'escau. Ací teniu la meua proposta, un popurri d'Urbàlia Rurana.
Després d'un mes exhaust, arribem a la fi del primer trimestre. Ací vos deixe la solució a l'examen de derivació i composició (que és el primer de la segona avaluació) i un video casolà que he trobat en Youtube i amb el qual vos desitge bones festes.
En aquesta pàgina del wiki aniran escrivint-se (espere) aquelles parts del comentari del text La llengua està en primer pla, d'Antoni Bassas que hagen tingut una bona qualificació. Cal tenir en compte que és el segon comentari que es fa sencer i ha sigut escrit abans de l'examen. Per cert, espigolant per la xarxa he trobat un article de Joan Francesc Mira en una pàgina de xarxa de mots dedicada a aquest escriptor valencià, en què apareix Antoni Bassas. I ja que estem, ahir vaig vore per internet aquest programa de L'hora del lector que tractava (entre altres afers) de l'última novel·la de Mira. Encara no està penjat però el programa està comentat en el blog del senyor Boix.
ACTIVITAT (difícil): Per què creus que Joan Francesc Mira anomena Antoni Bassas en l'article esmentat? ACTIVITAT: Digues quina és l'última novel·la de Joan F. Mira
Ací teniu l'examen de la primera avaluació, que vam fer dijous. El text proposat és La carmanyola, de Lluís Meseguer, però no està a Pequín (com la del text de Selectivitat de setembre) sinó a Castelló (o pertot).
Has de triar dues qüestions. Cadascuna val 1’5 punts.
1. Digues quina categoria gramatical i, si escau, a quin element fan referència les formes següents:
2. Escriu l'infinitiu i la primera persona del present d'indicatiu d'un verb pertanyent a la família lèxica dels mots següents:
3. Escriu un sinònim de les paraules següents:
4. Digues a quin element fan referència, quina funció sintàctica realitzen i si són anafòrics o catafòrics, els pronoms febles en negreta que et presentem a continuació:
Hui hem anat a la biblioteca, mix d'aula amb ordinadors i aula "normal". Entre la falta de costum (portem més d'un mes i mig sense poder treballar-hi) i el fet que estic prou estroncat pense que no s'ha aprofitat tot el que hauria desitjat. Bé, s'han entregat els comentaris al text que havia proposat al text d'Antoni Bassas La llengua està en un primer pla i després els uns han estat resolent l'exercici proposat de derivació i de composició i els altres (només hi ha 15 ordinadors i hi ha 32 alumnes) han estat fent exercicis del Jugallengua, atés que la velocitat de la connexió a Internet era tendent a 0. Mentres escrivia aquest post he descobert una excel·lent i molt treballada presentació que ha fet la companya Alícia Martí i que vos pot servir per a aprofundir en el coneixement dels mecanismes utilitzats en els textos argumentatius.
P.S. Per cert, no he trobat el terme 'estroncat' en el sentit que solem utilitzar ací per referir-nos a estar alacaigut a conseqüència d'un constipat. Just esta setmana en venia la referència a l'interessant web Xarxa de mots.
ACTIVITAT: Tria un mot de la secció Rodamots de la Xarxa de mots i argumenta'n la tria.
Per tal de preparar l'examen per a demà s'ha de portar el comentari del text La llengua està en el primer pla, d'Antoni Bassas (El Periódico, 21-XI-2008) a fi de tindre'l corregit abans de l'examen de dijous que ve. Hui hem estat recapitulant tots els aspectes que han d'entrar en el comentari i aclarint algunes qüestions visitant alguns posts del curs passat. A més dins de les pistes per a l'examen he recordat que havíem proposat escriure els exordis dels columnistes del diari Levante-EMV, secció Panorama, atés que el text que he seleccionat hi està publicat.
ACTIVITAT: A quin element fa referència el pronom feble hi en negreta.
Ahir va fer vint-i-cinc anys de la Llei d'ús. A propòsit d'aquesta efemèride vos propose de fer un dossier en el wiki. Com a constància del que va fer la cançó en la difusió de la dignitat de la llengua en el tardofranquisme i la transició vos pose una cançó d'Al Tall que alguna cosa té a veure amb la Llei d'ús.
Rere els murs del renovellat Serrano han quedat amagats uns versos de l'Ovidi grafitats a la paret. Els veia cada vegada camí de casa des de l'institut: "em creureu mort/ jo no hauré mort/ faré vacances". Ahir l'Ovidi va retornar metonímicament en la persona del seu inseparable Toti Soler, de bell nou a Gandia des de l'última actuació que van fer, just al Saló de Corones on hui s'han entregat els Premis literaris Ciutat de Gandia. Coral romput, la producció del TNC ens ha emocionat en un escenari amb 10 actors i 2 músics que ens han representat amb una mestria indispensable aquest espectacle basat en versos de Vicent Andrés Estellés i que l'Ovidi havia enregistrat. En un post de fa un any ja en parlava i vos proposava un video sobre Coral romput.
ACTIVITAT: Entreu en l'arxiu Ovidi i trieu-ne una cançó basada en poemes de Vicent Andrés Estellés
Ací tenia una tria dels millors exercicis del control de lectura de Patrimoni Natural. Hui, en el teatre Serrano, representació de Coral romput dins dels actes programats per l'Ajuntament de Gandia al voltant de la Setmana Literària.
ACTIVITAT: Digues per què se celebra al voltant del 20 de novembre aquesta Setmana Literària.
Aquest matí hem "celebrat" el control de lectura de Patrimoni natural. El text proposat ha sigut, Un manifiesto contra España, d'Albert Branchadell. Calia identificar-hi arguments favorables i contraris a les tesis de Jesús Tuson. Com més citacions d'ambdós textos hi havia (i més ben raonades) millor haurà resultat la prova. Dels exàmens corregits la gran majoria aproven i alguns han captat molt bé els dos textos i s'han adaptat a aquest tipus d'examen prou novedós per a ells. Acabe de llegir a Vilaweb que ha eixit publicada la novel·la guanyadora del Premi Mallorca 2007, escrita pel gandià Ignasi Mora. I també comença la setmana al voltant dels Premis Literaris de Gandia. Llegiu-ne la notícia a Pàgina26.
ACTIVITAT: Esmenteu alguna obra d'Ignasi Mora. ACTIVITAT: Trieu algun fragment d'alguna obra d?ignasi Mora i justifiqueu-ne la tria.
Dimarts tenim el control de lectura de Patrimoni Natural, de Jesús Tuson. Podeu consultar les referències del curs passat. Acabe de trobar en el PELC un qüestionari sobre un fragment d'un altre llibre de Tuson, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics). El PELC és, com alguns sabreu, un programa amb exercicis d'autoaprenentatge de la llengua fet a les Illes Balears. L'examen de dimarts no consistirà en dos escrits diferents com en els cursos passats sinó que en el mateix text hi haurà fragments o citacions que reflectiran diverses postures, algunes d'acord amb les tesis de Tuson i algunes en desacord.
Hui hem continuat comentant el text d'Espinàs Frenar pensant enl'altre. Hem comentat també aspectes relatius a Babel i Pentescosta per tal d'aclarir les tesis que defensa Tuson a Patrimoni natural. He proposat també un comentari de text col·lectiu en el wiki. Hui, a les huit, actua Feliu Ventura a la Universitat Politècnica. Per si no el coneixeu vos deixe en deixe un videoclip.
Hui hem treballat alguns aspectes del text que s'ha de comentar per al dimarts, Frenar pensant en l'altre, i que hem anat incorporant al document que teniu ací. El que m'interessa és insistir en allò que la majoria dels comentaris no inclouen: la relació entre les manifestacions lingüístiques del text i les característiques textuals a analitzar. No cal dir que no és un buidat exhaustiu sinó el que s'ha pogut fer durant els quaranta-cinc minuts de la classe i un poc de la d'ahir. Hui s'inaugura l'exposició per a festejar els 40 anys de vida literària de Josep Piera. A les 20 h en l'Espai d'Art (darrere els Jardins de la Marquesa). La biblioteca virtual Miguel Cervantes li ha dedicat un web al qual he enllaçat aquesta Oda a Santorini, llegida per ell mateixa.
ACTIVITAT: Busqueu informació de Josep Piera i trieu algun fragment de la seua obra tot justificant-ne la tria.
Hui hem començat a aproximar-nos al text que s'haurà de comentar per a la setmana que. És un text que m'agrada i (quan se m'oblida) el torne a llegir. Ho hem fet amb l'aplicació avantguardística de les TIC que tenim a l'institut: carro, portàtil, garbera de fils, allargador, projector, apartament de cadires... Què més podem desitjar! Frenar pensant en l'altre és un text de Josep Maria Espinàs que ens fa reflexionar sobre si és millor viure xafant o acompanyat dels altres.
ACTIVITAT: Esmenta algun llibre de Josep Maria Espinàs i escriu unes línies sobre el tema de què tracta.
Hui hem fet una ullada als aspectes bàsics de la caracterització del text tot fent èmfasi en la importància de la connexió entre la descripció i l'explicació. Cal justificar sempre per què un text (o una seqüència textual) és d'un tipus o d'un altre i per això cal utilitzar els elements lingüístics que apareixen al text. A partir del dia 1 de novembre TV3 ha posat el seu catàleg de vídeos en xarxa de manera gratuïta. Podeu consultar-ne la notícia. Si en teniu curiositat podeu vore aquest vídeo d'un programa d'El Club per si de cas coneixeu algú (sobretot al principi i al final de la gravació).
Hui hem fet la recuperació de l'examen de verbs. Ací el teniu amb la solució de la segona part i amb un exercici amb Hot Potatoes de la primera. Cal dir que l'han aprovat quasi tots els alumnes, amb una dinàmica que no deixa de ser un molt bon auguri.
Hui hem fet una primera aproximació al resum del text "Pep el Botifarra", escrit per Paco Muñoz. Hem corregit alguns errors bàsics consistents a no fer el resum com si fores l'autor@. Cal eliminar, doncs, expressions com "l'autor diu", "Paco Muñoz afirma" (en aquest text)... També hem parlat de títol temàtic i títol no temàtic (que és la terminologia que utilitzem) atés que hi havia un exercici al respecte i hem escoltat les propostes tot corregint les que, al meu parer, eren més temàtiques que no temàtiques. Tot seguit, s'ha introduït el concepte d'isotopia fins arribar a la conclusió que ben bé podria ser "cançó", la isotopia del text. Hem diferenciat el tema de la isotopia fins arribar a la proposta de "Reviscolament del cant d'estil", com un possible tema del text encar que se n'han proposat d'altres que també eren ben vàlids. Davant el desconeixement del terme "cant d'estil", hem introduït el gènere de les albades per adonar-nos que la diferència és notable segons uns alumnes i altres, segons el grau de contacte amb els àmbits d'ús formals (però també informals) relacionats amb la llengua. Teníem des de tres persones a les quals se'ls ha cantat albades (igual fins i tot, i sense saber-ho, el Botifarra o Apa que també apareix a l'article d'opinió) fins a alguns que no sabien a què es referia eixe gènere del cant d'estil valencià. Hem repetit la indagació amb els cantants que apareixien: Pep el Botifarra era conegut per pocs i l'havia vist un (va omplir els jardins de la Marquesa només fa un any), Paco Muñoz no els sonava de res (encara que alguns de segur que l'han escoltat en la seua vessant de cantant per a públic infantil), Ovidi Montllor quasi ningú, com tampoc els cantaors de flamenc ni Apa i Josepa Blasco. Només Lluís Llach era conegut per la meitat de la classe i l'havien vist actuar per tres persones. La invisibilitat del fenomen de la cançó en els mitjans de comunicació emmarcaria una situació sociolingüística en què només el contacte individual, i poc compartit, (fruit ben sovint d'una lleialtat activa) permet el coneixement que en els casos d'altres cultures no minoritzades presents en la mateixa societat ve donat per "immersió acústica". Un dels objectius transversals que té l'assignatura és pal·liar eixes diferències amb el que anem proposant tant al bloc com al wiki. Per cert, una cançó de Paco Muñoz, "Què vos passa valencians?", la posaven fins i tot en les discoteques durant la transició.
ACTIVITAT: De quina cançó de Lluís Llach està extreta la citació que encapçala el text "Pep el Botifarra", escrit per Paco Muñoz. ACTIVITAT: De quin autor és la lletra de "Què vos passa valencians?"
Vos he fet un recull dels diferents comentaris de text que han fet alumnes de l'IES Ausiàs March durat els darrers cursos,
Cursos 2004-2205 i 2005-2006(Cal tindre en compte que les indicacions per a Selectivitat distingien alehores la caracterització entre adequació i cohesió. A més l'ordre de comentari era diferent: hom proposava començar per l'adequació, continuar amb la coherència i acabar amb la cohesió, a banda del judici personal. Curs 2007-2008
De dalt a baix va ser un programa de Radio Peninsular i RNE que conduïa l'enyorat Toni Mestre durant la Transició. Fou un programa imprescindible per escampar la consciència lingüística i la lleialtat activa de molts valencians envers la nostra llengua. Amb el mateix títol hi ha un web ben interessant tot de cançons d'abans, d'adés i d'ara mateix. Una manera humil de col·laborar a reduir els efectes de la minorització en la música (no) difosa pels mitjans més convencionals. Com que plou vos deixe l'hiperenllaç amb la Cançó de pluja de Lluís el Sifoner.
ACTIVITAT: Tria una cançó que t'agrade del bloc De dalt a baix (escriu-ne l'hipervincle) i posa-la a la pàgina que hem posat al wiki.
Acabe de corregir l'examen i han aprovat 16 alumnes de 30 presentats. Com sempre farem recuperació. Mentrestant, ací teniu un exercici que correspon a la primera part de la prova de hui.
Acabe de trobar un web interessant de Toni Teruel amb recursos de llengua. Vos enllace a la pàgina on està l'executable de winverbs per tal que el gasteu abans de l'examen (i després).
Dimarts que ve hi ha examen de verbs. Els he donat un examen semblant, la resolució del qual està ací. També podeu practicar amb aquest exercici i amb tots els recursos que hi ha al bloc, al Jugallengua, winverbs... Però sobretot cal estudiar. I per a repassar verbs amb música una cançó de l'imprescindible Ovidi Montllor, acompanyat de Toti Soler a la guitarra, en un recital a l'Olympia de París. Perquè vull.
ACTIVITAT: Toti soler, que també canta, acaba d'editar un nou CD. Esbrina quin n'és el títol.
Hui hem estat treballant amb el Jugallengua (amb nova versió) l'apartat de verbs sobretot ja que dimarts que ve n'hi ha examen. Un dels participis demanats (romput) ens ha suggerit una activitat complementària de els que realitzem al wiki. Com sabeu el Jugallengua és un programa amb exercicis de llengua molt variats que realitza la Conselleria d'Educació. Treballa el lèxic, l'ortografia i la morfosintaxi en diferents apartats i nivells de dificultat.
ACTIVITAT: Ompli (en el wiki) de contingut i referències de la nostra cultura l'expressió "Coral romput".
Ahir 9 d'octubre l'Ajuntament de Gandia va programar l'estrena del disc de Carles Dénia, Tan alta com va la lluna. Carles Dénia, de família artística gandiana, és guitarrista de jazz i cantaor de flamenc i, ara, també de cant(s) valencia(ns). L'espectacle (amb dos alemanys, dos barcelonins i cinc valencians) a l'escenari va resultar d'una qualitat destacable, una riproposta de la nostra manera de cantar perquè ens escolten qui vullguen escoltar-nos, com escriu l'autor. Eva Dénia l'acompanyà amb la seua veu redona i enxisadora, acompanyats de músics ben professionals, barrejant la rondalla amb el contrabaix i el violí. Carles Dénia, professional de la música, representa eixe exemple d'ampliació del mercat de què escrivia en el post anterior. L'excel·lent producció musical necessita una retroalimentació (que supere la minorització) amb el seu públic pròxim sense oblidar que el món (també) és nostre i més ara que sembla que es solcix.
"Si vols vore la mar blava / i del romer la verdor/ Puja un matí a la Vall d'Ebo/ i arrima't al mirador".
ACTIVITAT: Esmenta el nom i alguna obra de la novel·lista progenitora de Carles i Eva Dénia.
En àmbits d'ús molt condicionats per les regles del mercat la producció en llengües amb nombre reduït d'usuaris explicaria algunes dificultats de desenvolupament. És un factor estructural que pot vore's compensat per d'altres que minimitzen eixe handicap. En les societats d'economia capitalista no cal dir que l'absència de diners per comprar en un mercat determinat en seria molt més decisiu. La nova cançó fou un moviment musical que eixamplà l'ús de la llengua en àmbits d'ús formals fins aleshores vedats. Els Setze Jutges (amb la saforenca Maria del Carme Girau) i el xativí Raimon encetaren una eclosió que cristal·litzà al País Valencià en els darrers anys de la dictadura i durant la transició en tot un seguit de cantants i grups que omlien sales i places i construïren el mercat de la música en valencià. L'arribada de la democràcia als Ajuntaments no propicià (al contrari) la continuïtat d'eixe moviment. La cançó seguia absent dels mitjans de comunicació i eixe mercat anà esvaint-se tot impedint la professionalització de la majoria dels seus nombrosos components. Ara vivim en molts aspectes una eclosió semblant però amb pràcticament les mateixes deficiències estructurals. Només els que han aconseguit eixamplar el mercat (Miquel Gil, L'Ham de Foc...via la world Music, per exemple) s'han pogut professionalitzar amb resultats excel·lents. La polèmica gandiana sobre la qualitat de la música en valencià sembla que només s'oblida en dates compensatòries com ara un 9 d'octubre ben ple d'actuacions. Si volem que no torne a passar amb aquest moviment el que va passar amb el de la transició, caldrà reduir els condicionaments implacables del mercat com es fa en tants i tants altres àmbits. Potser, però, només és políticament correcte compensar el mercat en els casos de la banca i les grans constructores... Per a compensar l'opacitat dels canals de difusió un bloc imprescindible La caseta del plater i per a escoltar alguna d'aquelles cançons d'"abans" i d'ara podeu enllaçar-vos a De dalt a baix. Mentrestant gaudim d'eixa variada i digna cançó feta en la nostra llengua.
ACTIVITAT: Digues algun cantant o grup de música en valencià existent en la dècada dels 70 i dels 80) ACTIVITAT: Esmenta algun cantant o grup de música en valencià d'ara mateix.
Comprendre els mecanismes de la minorització és un pas fonamental per avançar en la consciència lingüística dels valencians i avançar en l'ús social de la llengua. En el wiki he proposat un exercici arran de la normalització terminològica de "pírcing" i que consisteix a trobar exemples que mostren minorització i, també, exemples que mostren la no-minorització. En els processos de canvi sociolingüístic hi ha graus de minorització en la mesura que hi ha intervencions en la realitat de signe contrari (afavoridores i desafavoridores de l'augment funcional de la llengua de referència)
ACTIVITAT: Justifica si el que expressa aquesta notícia manifesta minoritzacíó o no-minorització ACTIVITAT: Tria un poema de Joan Margarit i justifica l'elecció. ACTIVITAT: Escriu un exordi de Joan Margarit i publica-ho al wiki.
Teresa Pascual (companya i amiga) acaba de publicar el seu sisé llibre. No sé si eixirà en les enciclopèdies de què escrivia en el post anterior però la seua vàlua és indefugible. El llibre s'intitula Rebel·lió de la sal i pot servir-nos de pre-text per comentar la seua obra. Així que els voluntari@s ja podeu endinsar-vos en la seua obra i endegar un apartat en el wiki d'aquest curs tot seleccionant poemes i comentant-los sense haver de constrenyir-se a cap pauta acadèmica sinó escrivint el que us suggerisquen.
ACTIVITAT: Selecciona un poema de TEresa Pascual i justifica'n la tria.
Hui hem estat aclarint l'exordi. Una alumna ha indicat que no havia pogut aportar informació sobre Jesús Tuson perquè no apareixia en l'enciclopèdia que ha consultat. Això m'ha portat a parlar d'algunes conseqüències de la minorització: és més fàcil que apareguen autors (amb poca obra) en llengües no minoritzades que autors (amb abundant i valuosa producció) en llengua minoritzada. La minorització no és qüestió de quantitat ans de posició subordinada en el sistema sociolingüístic d'una societat determinada. I això fa que la tasca dels professors d'eixes llengües haja de suplir eixes carències per provocar que l'alumnat tinga un plus de curiositat intel·lectual per omplir les llacunes en els seus coneixements enciclopèdics com a conseqüència de l'ocultació de la producció en la llengua minoritzada per part dels canals habituals de difusió. Acabarem d'enllestir l'exordi i el mapa conceptual per al pròxim dia. També hem parlat d'impersonalització i modalització arran d'un dels exercicis que s'havien de fer i s'han intentat aclarir eixos aspectes.
ACTIVITAT: Quin autor valencià va encunyar el concepte de situació minoritària (minorització)?
Hui hem llegit els diferents temes (quasi trenta) proposats per al text La intel·ligent no es casa. El grup d'enguany és més nombrós i hauré d'aprofitar eixa característica. De moment hem comprovat com la majoria dels temes proposats estaven bé i que eren semplants però diferents. D'alguna manera es pretén això en el comentari: que cadascú, dins d'un esquema, aporte l'originalitat personal que el faça diferent. He introduït (de pressa i corrents per allò de la quantitat) la noció d'introducció o exordi tot remetent l'ampliació a posts del curs passat. Hem començat a aclarir el mapa conceptual del text i he proposat uns quants exercicis del llibre.
Acabe de llegir una notícia a Vilaweb sobre el pregó de les festes de la Mercè (a Barcelona) per part de Jaume Sisa. Jaume Sisa, cantant galàctic, té molts seguidors a Gandia des de finals del 70. alguns dels quals recordaran les seues actuacions a la sala Gesmil (actual Mercadona del Passeig) o al mateix cine Bulevar (al costat de l'Institut). Podeu escoltar la cançó que dóna títol al seu primer disc en solitari.
EXERCICI: Digues quin edifici de Gandia té escrit el títol de la cançó anterior, Qualsevol nit pot sortir el sol. EXERCICI: Digues com es diu el darrer disc editat per Jaume Sisa.
Recomencem el curs i també les aportacions més periòdiques en aquest bloc. El segon dia de classe ens hem endinsat en les tècniques aproximatives al resum tot aprofitant el full explicatiu amb les característiques que ha de tindre i les versions progressives fetes al text de Pilar Rahola La intel·ligent no es casa que ja vam treballar el curs passat.
Enguany distingirem els exercicis voluntaris. Posaré en blau els que coincidisquen amb algun de l'any passat i en roig els que siguen aportacions noves.
EXERCICI: Assenyala cinc mecanismes utilitzats per a fer els resums deltext La intel·ligent no es casa (i que desarem al wiki)
Ahir i despús-ahir he assistit (un poc volander, tot val a dir-ho) a les V jornades "Aula i TIC" que impulsa l'associació Novadors , dedicada a tot allò d'escampar les noves tecnologies en l'educació. Algunes reflexions esparses provisionals i estiuenques: 1. Allò important és tindre interés, motivació, entusiasme per la faena que fas, tant se val si ets professor o pastisser. 2. Del professorat. Allò que importa és voler ensenyar. Dins de casa tinc diferents nivells de coneixement de les TIC. Però el mateix grau d'interés hi ha per la professió en Maria Àngels (que les gasta poc) i en mi (que les gaste més). Els instruments són això, instruments per aconseguir un objectiu. Molts coneixem usos rutinaris de les TIC (propiciats pels eduburòcrates de torn) que poc milloraran l'educació del nostre entorn. 3. Cal tindre un sentit per seleccionar allò que t'aprofita o no, saber utilitzar les TIC per formar el nostre alumnat i nosaltres mateixa. 4. L'entorn virtual és ideal per compartir experiències quan els llocs físics són dominats per rutines prejubilars (al marge de l'edat que es tinga) emmarcades per una visió funcionarial de l'ensenyament. 5. Com molt bé apuntava, Jordi Adell no podem pensar que una relació jeràrquica (professor-alumne) puga funcionar igualitàriament (com ho fan les xarxes socials de la web 2.0), per la qual cosa sempre es tindrà eixe condicionament a l'hora de desplegar iniciatives en els centres educatius.
i 6. Conclusions provisionals d'aquest bloc durant aquest curs: a) m'ha resultat positiu com a motivació per a sistematitzar la retroalimentació que sempre fem a l'hora de la nostra tasca docent. Escriure els posts m'ha servit per reflexionar més sobre allò que estava fent atés que el destinatari no era jo mateixa (ni tampoc exclusivament els meus alumnes) per la qual cosa calia desimplicitar molt b) Pel que fa a l'alumnat no ho sé, els ho preguntaré ara que ha passat un temps i aniran atenuant-se els diferents rols. c) De segur que ha servit a moltes persones que no conec, tant per a aprofitar com a per a descartar les propostes que anava fent i el material que anàvem construint (sobretot en el wiki amb els alumnes , recurs a desenvolupar molt més).
En principi, i mentre no hi haja més dades interessants, tanque la temporada fins setembre. Que l'estiu vos siga propici!
Aquest matí ha continuat la prova de selectivitat (PAU) amb l'examen de Valencià. Es pot considerar assequible perquè les preguntes estaven prou treballades i, què podem dir de l'autor del text? Jesús Tuson ha estat molt treballat durant el curs amb la lectura de Patrimoni natural i altres referències en aquest mateix bloc. L'últim apunt sobre Tuson ha estat el referit a la seua darrera classe. Bé, que hi haja, a més, sort en les qualificacions! Ací teniu les solucions proposades des de la Universitat a les quatre qüestions.
Ja s'han lliurat les notes. Ara queda preparar-se selectivitat (un últim esforç) en el millor dels casos o preparar-se per a setembre en el pitjor. Pel que fa a l'assignatura de Valencià, cal dir que un alumne no ha aconseguit superar l'assignatura en maig, dels que han arribat a la fi del curs sans i estalvis. Sens dubte, ho aconseguirà en setembre. Ja comentaré, si de cas, la prova de selectivitat. L'amic Manel Rodríguez-Castelló també ha acabat les classes de segon de batxillerat. En reflexiona a la seua columna setmanal del diari Levante.
En aquesta pàgina del wiki teniu les solucions a les qüestions de l'examen de la tercera avaluació. Per a la primera qüestió he triat la pregunta resolta per Alba Juárez en l'examen. Minimàlia és una pàgina ben interessant, inclosa en la Xarxa de mots, "amb frases breus per llegir, pensar, gaudir i endur-se". Un altre exemple que a la xarxa pots també fugir de la banalitat.
EXERCICI (i ja s'acaben) : Tria una de les frases incloses a Minimàlia i justifica'n la tria.
Anava buscant un text d'Isabel-Clara Simó (per allò que els alumnes havien llegit algun llibre seu i havien anat a una xarrada seua) i en vaig trobar un que combinava autors treballats durant el curs (Manel Rodríguez-Castelló) amb músics també comentats en el bloc (Miquel Gil i Ovidi Montllor). Aquest és l'examen que n'ha resultat. Per cert, dels dèsset exàmens corregits, cal dir que l'han aprovat catorze alumnes i els altres tres no han tret menys de quatre. Enhorabona!
Per tal de desempallegar-vos un poc dels exàmens finals, podeu desconnectar-ne un poc si aneu aquest divendres al Casal Jaume I de Gandia. Hi podreu escoltar els poemes de Christelle Enguix (Beniarjó), Teresa Pascual (el Grau) i Josep Lluís Roig (Oliva), de la seua pròpia veu. El recital es farà a les 20.00 h.
L'amic (i també company) Josep Cortell m'ha esmentat de bon matí una notícia aprofitable per a segon de batxillerat, i que acaba d'aparéixer a El periódico. Es tracta del resum que es fa del llibre col·lectiu El plurilingüismo en España, acabat de publicar, a càrrec de l'editora del llibre, Maria Teresa Turell.
EXERCICI: Esmenta una idea principal de les que conformen el llibre tot basant-te en la ressenya de Maria Teresa Turell.
L'autor de llibres com Mal de llengües, Jesús Tuson, s'ha jubilat. Ací teniu la notícia de la seua última classe a la Universitat de Barcelona, on s'enumeren els temes principals la seua obra.
EXERCICI: Tria un dels arguments principals de l'obra de Tuson i justifica el perquè de la tria.
Ací teniu l'enunciat de les quatre qüestions (a triar-ne dues) de l'examen de dijous:
1. Al text apareixen, entre altres, els següents recursos tipogràfics: cometes, guió i parèntesis. Explica la funció realitzen dins el text.
2. Digues a quin element fan referència, quina funció sintàctica realitzen i si són anafòrics o catafòrics, els pronoms febles en negreta que et presentem a continuació:
3. Explica quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i per a cada mot escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida.
4. Digues a quina categoria gramatical pertanyen els mots en negreta següents i substitueix-los per un altre element equivalent.
Pel que fa al text, està escrit per un@ autor@ que parla d'altres persones que, com ell@, han aparegut en el bloc durant el present curs. Hi teniu tots els coneixements enciclopèdics necessaris.
Clara Peiró de qui heu pogut llegir alguns comentaris en aquest bloc ha obtingut un tercer lloc en la tercera edició del premi +Visión de Batxillerat. Segons ens ha comentat gran part de la prova consistia a fer un comentari de text que, no cal dir-ho, va fer en valencià. Enhorabona!
Si ets dels que creus que totes les paraules del valencià (no del castellà o de l'anglés) ja les saps, no t'interessa aquest lloc web. S'anomena Rodamots i ens ofereix una paraula nova cada dia, amb la seua etimologia i algun exemple d'ús. T'hi pots subscriure (ja en som més de deu mil). És una esplèndida idea de Jordi Palou.
EXERCICI: Trieu un mot del l'arxiu de mots de Rodamots i justifiqueu-ne la tria.
Hui han desaparegut els alumnes. Els uns a Segòbriga, tot remembrant els fonaments civilitzatoris. Els altres aprofitant el temps d'oci, allò tan característic de la nostra societat. Mentrestant, m'ha vingut un xicot de l'Ajuntament de Gandia amb entrades per a una sessió de teatre per a divendres. Afortunadament, perquè Mari Àngels i jo ens estalviarem de pagar (amb la sensació que tens a voltes de ser dels pocs que paguen). L'obra, "Viatge a Califòrnia", arrasaria si fóssem una comunitat lingüística cohesionada. Qui no coneixeria Àlex Casanovas, que és el protagonista? Com que no ho som i es fa en un súperpont ens ofereixen entrades, així que... EXERCICI: Digues l'escena que més t'haja agradat i justifica'n la resposta.
Un dels darrers textos per a comentar del present curs és un fragment del llibre de Salvador Cardús, El desconcert de l'educació. EXERCICI: Arreplega informaciósobre Salvador Cardús. Cinc línies (informació nova) per comentari.
Divendres vam fer l'examen de gramàtica de la tercera avaluació, i no han eixit malament. Ací el teniu. A la nit, vaig anar a Beniarjó on actuava el grup Trapig (amb l'incombustible Jaume Costa a la guitarra) i un grup eivissenc, que ens va mostrar el seu diferent ball. L'endemà s'hi va lliurar el Premi Senyoriu d'Ausiàs March (una exalumna de l'IES Ausiàs March n'ha resultat guanyadora) EXERCICI: Esmenta els poetes guanyadors de les diferents edicions del Premi Senyoriu d'Ausiàs March.
Hui hem treballat l'examen de relatius, perífrasis d'obligació i canvi i caiguda de preposicions, que realitzarem divendres. Hem acabat de corregir els exercicis que tenien per a casa i hem entrat al PELC, SALC, Jugallengua (amb dificultats pel nou sistema informàtic de la biblioteca del centre). Ací en teniu alguns més per a anar practicant. La Universitat Politècnica de València organitza una setmana per la llengua amb actes ben interessants. Consulteu-ne la programació, si voleu. Hui comencen les festes de Sant Jordi. Mireu la Cruïlla de cors, que la filà Alcodians ha preparat.
EXERCICI: Trieu un refrany o frase feta d'aquest web tan interessant de Víctor Pàmies.
Hui hem assistit a la xarrada que ha fet Isabel-Clara Simó en la Casa de la Marquesa. En la primera part ha explicat el perquè de la literatura des de tots els vessants. Després ha respost les preguntes que li han fet. Una citació: «La literatura (bona) és la que et fa emocionar i pensar alhora».
EXERCICI: Esmenta alguna altra frase destacable de les pronunciades per Isabel-Clara Simó
Per cert, ací podeu escoltar el primer capítol de El meu germà Pol, llegit per ella mateixa.
El pròxim text a comentar és una notícia, Les llengües més amenaçades del món, text publicat a Vilaweb. Cal parar esment en el fet que és una notícia, la qual cosa caldrà justificar adequadament. Farem èmfasi també en el judici personal tot utilitzant els nsotres coneixements enciclopèdics i relacionant-ho amb una defensa de la diversitat lingüística (la uniformització en tots els sentits sembla que no és massa isomòrfica amb la vida).
EXERCICI: Esmenteu llibres, idees, textos, pel·lícules, autors (que hàgeu llegit "encara que" siga en altres assignatures) que puguen utilitzar-se en l'apartat de judici personal d'aquest text. No cal que sigueu gaire circumscrits a l'aspecte lingüístic, ans relacioneu-ho també amb el tema de la diversitat en general.
Dimarts vam resseguir la condensada història sociolingüística d'Europa amb tres textos de Llull on s'aprecien l'ideal i la pràctica de l'escriptor mallorquí. També vam comentar un fragment de De vulgari eloquentia, de Dante Alighieri on s'hi aprecia el procés de construcció dels models ideals (l'estàndard) d'una llengua. Per acabar, vam comentar textos relacionats amb l'ús i el desús de l'àrab en terres valencianes i ho vam relacionar amb els descendents de la població prejaumina, expulsats el 1609.
EXERCICI: Mireu el video següent sobre Ramon Llull i destaqueu algun aspecte interessant relatiu a la seua obra.
Hui hem resseguit amb la història sociolingüística d'europa (i adjacents) i, a més, hem convingut en la puntuació per a la tercera avaluació, que ha quedat així:
Examen (com el de Selectivitat): 5 punts Prova de Gramàtica (Perífrasis, relatius, preposicions): 2 punts Notes de classe/llibreta: 2 punts Treball sobre el llibre de lectura: 1 punt Treballs voluntaris en el bloc, wiki o fora: 3 punts
Recordeu que la nota final serà la mitjana de les tres avaluacions.
La Academia de la Música d'Espanya acaba de donar els seus premis anuals i ha concedit, entre altres premis, el millor disc pop editat a Espanya a Coser i cantar del grup mallorquí Antònia Font. És la primera vegada que concedeix un premi a nivell estatal a un grup que canta en català/valencià.
EXERCICI: Busque com han reflectit els diferents mitjans de comunicació aquesta notícia i ompliu entre tots la graella següent (com més mitjans trobeu millor).
Hui hem enriquit el text de Fuster amb informació de Paul Éluard que han llegit unes alumnes. He recordat (sense esmentar-ho) dues versions musicades del poema Llibertat, una de Ramon Muntaner (Escric el nom, amb adaptació de Pere Quart) i l'altra de Nacha Guevara que tinc prou ratllades en sengles discs de vinil. La primera volta que vaig sentir una cançó de Ramon Muntaner (Cançó de carrer) va ser l'any 75-76 als locals parroquials de Benipeixcar, interpretada pel gandià Tomeu Costa. Total, fa quatre dies.
EXERCICI: Busqueu alguna relació de Pere Quart amb Gandia EXERCICI: Indiqueu alguna cançó de Ramon Muntaner que coneixies o conegueren en casa.
Llicsons acaba de traure un nou CD, Desperta't ja. També un exalumne entre els integrants. Joan Sigalat anima aquest bon grup de Vil(l)allonga, que confirma allò del moviment invisible de què parlava en algun altre post. Amb un afegitó o matís ben remarcable. El moviment també inclou persones de la generació anterior i, per tant, amb altres influències no assimilables als Obrint Pas, Gossa Sorda (per cert també amb nou CD) i companyia. La pregunta és evident: ¿es visibilitzarà alguna volta tot aquest esclat de música en valencià?
Isabel-Clara Simó ens visita el pròxim mes d'abril. Aprofitant l'ocasió llegirem una obra seua com a lectura del tercer trimestre. L'obra pot ser qualsevol de les 7 que s'esmenten tot seguit:
Com a treball complementari a la lectura heu d'escriure sobre els punts següents:
1. Descripció del(s) personatge(s) principal(s) 2. Descripció de la societat on es desenvolupa l'obra 3. Identificació amb algun personatge 4. Selecció d'alguns fragments significatius. Justificació de la tria. 5. Plantejament d'alguna pregunta a l'autora respecte de la seua obra
Demà és Divendres Sant i també enguany el Dia Mundial de la Poesia. La Institució de les Lletres Catalanes ha triat un poema del nostre veí saforenc Josep Piera intitulat "La poesia", traduït a una vintena de llengües.
EXERCICI: Identifica les llengües romàniques a què s'ha traduït aquest poema de Piera. EXERCICI: Busca poemes de Josep Piera i tria'n un. Explica el motiu de la tria.
Podeu arreplegar notícies comentables sociolingüísticament i aplicar els conceptes sociolingüístics estudiats. Podeu llegir el comentari que va fer Maria Peiró Sendra.
EXERCICI : Comenta sociolingüísticament (és a dir, utilitzant els conceptes sociolingüístics estudiats) aquestes notícies
Dimarts proppassat Llibertat Lorenzo, que ha fet les pràctiques al centre, va impartir una classe de dialectologia. Amb el seu permís, vos l'adjunte ací.
Divendres vam fer una primera aproximació a la història de les llengües romàniques amb aquests apartas bàsics (i condensats): 1.. Expansió de l'l'Imperi romà al voltant de la Mediterrània. 2. Diferents repercussions sociolingüístiques a Orient i Occident 3. Processos de substitució d eles llengües preromanes 4. Distribució sociolingüística a l'Imperi depenent del grau de romanització 5. Pseudosabir romànic 6. Desinstitucionalització després de la desaparició de l'imperi romà d'Occident 7. Cristal·lització de les llengües romàniques al si dels territoris de la civilització cristiana occidental on es parlava el pseudosabir. 8. Difusió dels models de llengües romàniques. Influència de les xarxes comunicatives en l'extensió de cada model.
EXERCICI: Tria un(a) escriptor(a) i un(a) cantant de sis llengües romàniques diferents (castellà/espanyol, valencià/català, gallec/portugués/brasiler, francés, italià, occità, romanés, sard, romanx, aragonés, asturià, franco-provençal.
En aquesta pàgina del wiki anirem afegint alguns dels exàmens (sencers o parcials) que alguns alumnes han realitzat. I ací alguns comentaris que se m'han ocorregut a propòsit del text De què parlem en dir innovació?, de Jaume Martínez Bonafé.
Ací teniu les solucions de les qüestions de l'examen de la segona avaluació.
Trobant-te trobes. Un hipervincle a un dels nostres posts ha permés que descobrira una pàgina ben interessant, feta per Josep Porcar, i que aplega, entre molts altres assumptes, un recull dels blocs literaris en valencià.
EXERCICI: Entreu en la pàgina Blocs de lletres i seleccioneu un recurs (amb alguna justificació)
Dijous no vam tindre classe perquè els alumnes van fer la visita ritual a les universitats valencianes. Divendres van fer l'examen de la segona avaluació. Un text de Jaume Martínez Bonafé sobre les innovacions tecnològiques en l'ensenyament, article publicat en txt, suplement de l'Illa. Pel que fa als resultats, han aprovat el 66,6% dels alumnes. Cal fer més èmfasi en el resum (alguns alumnes no han tingut en compte les directrius del principi de curs) i, sobretot, fixar-se molt més a l'hora de respondre les qüestions (no s'haurien de deixar per al final). Anit, actuació de Raça borda (amb Aixada i Desgavell) a la plaça Rei en Jaume, a propòsit d'un acte organitzat pel Bloc jove. Pel que déiem de la invisibilitat del nou moviment de cançó en valencià, cal dir que, sorprenentment o no, hi havia molt de públic (joves i pares i amics dels músics). Això, sense eixir gens en els mitjans de comunicació (o, potser, és que jo no els sent).
Potser és dels pocs gèneres textuals formals que mai ha deixat de conrear-se. Ancorat als àmbits d'ús festius i populars, de vegades religiosos, ha sigut durant massa temps l'única expressió formal que els valencianoparlants podien escoltar i/o llegir en la nostra llengua. Ara, ha deixat de tindre eixa funció excessivament simbòlica i s'ha incorporat, en tots els seus vessants, a la producció més normalitzada d'una llengua que s'utilitza molt més en tots els àmbits d'ús formals. L'esclat poètic saforenc té una rellevància remarcable. Mentre rellig poemes com a membre d'un jurat literari, veig en la xarxa que Christelle Enguix acaba de publicar L'arbre roig, premiat en un certamen a Benicarló. Antiga alumna de l'IES Ausiàs March, Christelle Enguix consolida la seua veu i eixampla la presència de les veus poètiques femenines en la nostra comarca. Enhorabona!
EXERCICI: Trieu un poema d'alguna autora de la Safor que vos agrade.
Dimarts vam treballar exercicis relatius a l'ús de les preposicions àtones. Ho vam fer amb exercicis del SALC, PELC i Jugallengua. Ací teniu les preguntes tipus que eixiran a l'examen de divendres. Recordeu la teoria i els exercicis de perífrasis d'obligació així com de derivació i composició que vam comentar en un post anterior.
Acabe de fullejar el suplement educatiu de la revista l'Illa i vos deixe un article ben interessant de Jaume Martínez Bonafe. Per altra banda, aquesta mateixa setmana la fundació de l'Enciclopèdia Catalana ha decidit de posar de lliure accés tot el contingut de l'enciclopèdia en la xarxa. Ja tot no és viquipèdia (però també viquipèdia com a catalitzador).
EXERCICI: Exordi de Jaume Martínez Bonafé. EXERCICI: Exordi de l'Illa.
La classe de hui l'hem començada repartint un text amb exercicis de pronominalització prototípics de la prova de Selectivitat. He fet memòria sobre un exercici pendent d'arreplega de textos amb pronoms febles que anirem introduint en la wiki. Tot seguit, hem començat a desenvolupar el concepte de procés de substitució resseguint uns textos basats en el llibre Curs de Sociolingüística I, de Mollà i Palanca.
Dimecres a les 19.30 va tindre lloc el debat "L'ús social del valencià", organitzat per la UIG i el diari Levante-EMV. Hi vam participar Abelard Saragossà (que va presentar el seu darrer llibre "Reivindicació del valencià. Una contribució", Gabriel Garcia Frasquet (amb una exposició centrada en l'ús actual segons les dades dels últims estudis publicats) i jo mateixa amb aquest text .
Hui dijous en classe hem posat en comú alguns trets remarcables per al comentari del text Sobre la pau, de Maria de la Pau Janer, remarques que hem apuntat i deixem en aquest arxiu (tal com les hem arreplegades en classe, és a dir, sense elaboració posterior).
Clara Andrés acaba de publicar el seu primer disc. Vegeu què n'han dit a Icatfm. En un post anterior comentàvem el text Literatura precària d'un altre oliver, Enric Sòria.
EXERCICI: Explica les intertextualitats que veges en el text d'Enric Sòria. EXERCICI: Descriu en cinc línies en què consistix Icatfm.
Hui no hem pogut utilitzar, imprevistament, l'aula dels ordinadors i hem anat a l'aula B. No comentaré les condicions tecnològiques. Entre unes coses i altres, allò pareixia can sixanta. he proposat una activitat de buscar textos amb prou pronoms febles per fer l'exercici prototípic de pronominalització que sol eixir en les proves de selectivitat. Com a proposta meua acabe de llegir aquest text d'Enric Sòria, publicat hui mateix a l'Avui. Un any va eixir en la prova de selectivitat un text de Sòria, precisament sobre els efectes de la interposició en el cinema en valencià. Tot i que l'havíem comentat en classe anteriorment, sembla que pocs ho aprofitaren de manera decisiva. Per tal de fer una bona prova sembla que és millor no estar massa encossetats per l'anàlisi massa tècnica (que convé saber) i intentar connectar els nostres coneixements enciclopèdics en l'apartat de la valoració crítica i el judici personal. Aquest apartat, que per qüestions d'ordenació, sol deixar-se per al final no arriba a fer-se amb l'originalitat i aprofitament desitjable. Com aconseguir-ho és potser un dels reptes del present curs.
EXERCICI: Identifica els pronoms febles del text d'Enric Sòria. Tot seguit, digues quina funció sintàctica tenen i a quin element fan referència. EXERCICI: Identifica tots els elements modalitzador d'aquest post. EXERCICI: Explica què vol dir l'expressió "can sixanta".
Hui dijous hem començat a posar en comú els aspectes destacables del text Sobre la pau, de Maria de la Pau Janer. Han aparegut sobretot referències a les seqüències textuals, la variació diatòpica i la modalització. Intentarem fer-ne un apartat en el wiki. També hui ha començat el cicle anual de cinema en valencià que organitza la Universitat Politècnica de València sobre el qual tracta l'exercici següent.
EXERCICI: Per què creieu que considerem "normal" el fet que en tot l'any cap pel·lícula s'emeta en valencià en les sales comercials? La resposta és un dels conceptes sociolingüístics estudiats.
Arran dels premis Manuel Rodríguez d'Alcoi es retrà un homenatge a Ovidi Montllor i Joan Valls. Ací teniu una pàgina recopilatòria de gran part dels treballs del polifacètic artista alcoià. La minorització pot ser agreujada o alleujada mitjançant mesures de política lingüística en un sentit o en un altre. La posada en marxa de Canal 9 no serví per mostrar el que el moviment de la Cançó havia fet durant els anys del franquisme i la transició. Ovidi Montllor a penes aparegué en l'emissora valenciana. I, com ell, tots els altres. L'autoodi produït per la mateixa minorització en seria la causa principal. Un grup d'Alboraia, Munlogs, ho va demostrar quan es presentà al concurs de Música, organitzat per l'IVAJ, fa una desena d'anys, si més no. S'hi va presentar en anglés i en valencià (amb dos noms distints). No cal dir en quina de les dues llengües fou seleccionat per a participar-hi. En anglés, òbviament.
EXERCICI: Entreu en aquesta pàgina del lloc web d'Ovidi i trieu-ne una cançó. Expliqueu després el perquè de la tria. També podeu escorcollar per altres pàgines amb altres elepés del cantant alcoià.
Abans de l'examen de pronoms també vam fer una lectura de les diferents valoracions crítiques i judicis personals del text proposat. Intentaré que en la wiki vagen posant-se aquells aspectes destacables i poder arribar a una conclusió col·laborativa.
Hui hem fet aquest examen de pronoms. L'he posat al wikispace del grup perquè hom puga completar la solució entre tots. Enguany és l'Any Rodoreda. Ahir TV3 va emetre aquest reportatge.
EXERCICI: Esmenta alguna obra de Mercè Rodoreda. EXERCICI: Explica el perquè va viure gran part de la seua vida a Ginebra
Dijous vam resoldre els set exercicis sobre conceptes sociolingüístics i hui divendres hem llegit un text sobre el qual hem fet diverses substitucions pronominals. Com que apareixien molts ENS, de vegades complement directe i de vegades complement indirecte, he aportat una altra manera d'identificar-ho (la qual segurament no està més estesa en els manuals per raons sociolingüístiques) a banda de fer les típiques consideracions analítiques. Es tracta de substituir (amb els canvis pertinents) la construcció amb ENS per una construcció amb pronom de 3a persona del singular. Si ho podem substituir per LI és complement indirecte; si podem substituir-la per EL/ LA és complement directe. Es tractaria d'aprofitar el bon ús pronominal que fem els valencians en tots els registres per ajudar-nos en una distinció ràpida i intuïtiva. El text "Digue'm què consumeixes..." , de Flàvia Company ens servirà també per millorar la valoració crítica i el judici personal. He indicat que en la valoració crítica, a banda del que s'indica en les orientacions de selectivitat, jo analitzaria la coherència (amb les regles de Charolles, com a mínim) i també la caracterització del text, no per tornar a descriure-la sinó per incidir-ne en aquells aspectes més reeixits. Pel que fa a la valoració personal, convindria eliminar comentaris massa senzills del tipus "no m'agrada perquè a mi no m'agrada eixe tipus de música... o la meua ideologia m'ho impedix...". Caldria manifestar la subjectivitat però utilitzant un lèxic de més nivell i amb escassa modalització (encara que semble paradoxal). Per exemple, si el text s'adiu, podríem utilitzar els conceptes sociolingüístics com ho hem fet en els exercicis previs. El pròxim dia llegirem els resultats del segon intent.
Hui hem acabat d'explicar l'esquema de conceptes sociolingüístics. Ja comentaré amb més temps com ho he intentat explicar. Vos deixe uns quants exercicis per a comprovar el grau d'assimilació dels conceptes.
La felicidad... me la dio tu amor El meu germà era un cambrer... de l'altra part de la barra
Sens dubte, la minorització té efectes també sobre la conservació de la memòria. Allò que és revisitat sovint, a més, no és percebut com a propi de l'antigor. Amb l'anècdota de dues cançons pop vaig intentar d'explicar divendres passat alguna de les conseqüències de la situació minoritària en les llengües que estan en més o menys grau en eixa situació. Les conseqüències afecten sincrònicament amb la falta de capacitat de difusió de les propostes fetes en la llengua minoritzada en el moment en què es produeixen com també en la desconnexió entre el que ha pogut ésser popular en una època i la seua reactualització (és a dir, diacrònicament). Feu la prova amb dos exemples més de dues cançons ben populars (la primera a tot l'estat, la segona a València) de l'època de la Transició democràtica:
Libertad, libertad, sin ira libertad
Què vos passa, què vos passa valencians,
La primera és revisitada i, per tant, actualitzada de tant en tant mitjançant els mecanismes que qualsevol comunitat lingüística no minoritzada té al seu abast. La segona, vosaltres mateixos...
La minorització tindria a vore amb la menor densitat de les relacions entre els usuaris d'una llengua. Eixa menor densitat pot afectar tots els àmbits d'ús però també pot afectar més decisivament els àmbits caracteritzats per ser de relació indirecta, cabdals en una societat moderna. és per això que vaig plantejar la pregunta "Quin percentatge d'usuaris del valencià hi havia a Gandia el 1900? Es tractava de comprovar quina mena de representació hom tenia de la història sociolingüística pròpia i fins a quin punt les polítiques lingüístiques minoritzadores afectaven la percepció de la realitat.
La pregunta fou heurísticament encertada (si l'encertes, l'endevines): només un alumn@ va encertar la resposta (cap al 99% per dir alguna xifra). I, tot seguit, vaig preguntar si el valencià estava aleshores minoritzat. Una pregunta plantejada per emfasitzar que no és la quantitat sinó també la qualitat de les interaccions el que ens en pot donar la resposta. Efectivament, sí que estava en situació minoritària atés que no s'utilitzava pràcticament en els àmbits d'ús formals en una societat en què els usos formals estaven esdevenint socialment imprescindibles en el context d'un procés de modernització. No és, per tant, el nombre de parlants el que ens pot indicar l'existència o no de minorització.
L'altra pregunta complementària (no recorde ara quina va ser primer) anava en el mateix sentit. "D'entre les aproximadament 3000 llengües del món, digueu quin lloc ocupa el valencià/català en el rànquing de llengües usades a Internet ? Òbviament la sinistralocalització de la dada de les 3000 llengües era una mena de parany metodològic per la comprovació posterior dels efectes de les polítiques lingüístiques minoritzadores sobre les nostres percepcions. Una altra volta només un alumn@ (un de diferent) s'hi va acostar a partir d'uns arguments relacionats amb el grau de desenvolupament econòmic del nostre territori lingüístic. Els altres no s'hi acostaren massa al lloc 18é en què se situa...
La veritat és que la classe va ser intensa per allò de la dificultat del distanciament i la càrrega semàntica negativa que contenen alguns dels conceptes utilitzats en les ciències socials. Però ja hi tornarem...
EXERCICI: Continueu la tornada de la cançó "Què vos passa valencians", composada per Paco Muñoz (amb lletra de Toni Mestre)
EXERCICI: Digues què vol dir el terme "sinistralocalització".
Un dels axiomes bàsics de la Sociolingüística és aquell que diu "l'estructura és la variable dependent de l'ús". Quan hom diu 'estructura' ens referim a tot allò relacionat amb les característiques lexicogramaticals. L'estructura d'una llengua dependrà de l'ús que se'n faça. Si una llengua no s'utilitza en els àmbits d'ús científics no disposarà de gaire terminologia científica, per exemple.
EXERCICI: Comenteu aquest text d'Alfred Bosch tot utilitzant els màxims conceptes sociolingüístics.
Ací teniu uns quants exercicis de substitució de complements verbals per pronoms febles. No és la manera com ix en selectivitat sinó la inversa. Pot ajudar a comprendre el mecanisme que utilitzem. L'examen de pronominalització inclourà exercicis d'un i altre tipus.
Dimarts vam seguir desenvolupant l'esquema dels conceptes sociolingüístics. Vam parlar del grau de (des) cohesió d'una comunitat lingüística. Val a dir que de manera bàsica, sense aprofundir gaire. Només un poc en el dels conceptes d'aprenentatge primari i secundari. Vam constatar la dificultat de reconéixer quan s'ha entrat a formar part d'una de les dues comunitats lingüístiques bàsiques a què pertanyen els alumnes. Per cert, un 50% de l'alumnat tenia el valencià i un 50% el castellà com a llengua d'aprenentatge primari. Constatable perquè, a Gandia, el percentatge de xiquets nascuts a finals dels 70 amb el valencià com a llengua d'aprenentatge primari no arribaria ni al 5%. Ens vam detindre un poc més en la fotografia de les societats quant a la presència en un mateix àmbit d'ús d'una o de diverses llengües. És a dir, la distinció plantejada a partir de la definició de Ferguson del concepte de diglòssia i el concepte alternatiu (sembla que només amb fortuna entre els sociolingüistes nostrats) de conflicte lingüístic. Es va plantejar la recurrent confusió, freqüent en les ciències socials, entre els conceptes i paraules homònimes. Vaig intentar separar l'ús del mot "conflicte" en àmbits d'ús no científics i l'ús en el concepte "conflicte lingüístic". Vam representar les diferents societats en situació de diglòssia i en situació de conflicte lingüístic. M'agrada emfasitzar el terme "situació" perquè implica la no invariabilitat, cosa que després puc aprofitar per explicar els processos de canvi sociolingüístic. Per això, he parlat adés de "fotografia" (situació) i no de "pel·lícula" (procés).
EXERCICI: Busqueu un sinònim del mot "adés". El seu ús és restringit a àmbits literaris molt formals, i encara amb cert regust arcaïtzant.
Sobre aquesta novel·la de Carme Riera vaig fer un exercici de pronominalització fa uns cursos, el qual també vaig aprofitar per a repassar la variació diatòpica.
L'any passat ens deixava Monjo. El mateix divendres vaig entropessar amb un article , publicat a la revista Micro, d'Àngela Moratal, companya seua de tants anys. Vaig pujar les escales de l'institut llegint-lo i m'agradaria que el compartíreu tots aquells que el vau conéixer. De passada, vos adjunte un text meu, Nit màgica a Milparres, publicat fa uns anys en un llibret de la falla Prado, la importància del qual rau en el fet que fou el pretext perquè Monjo i jo tinguérem un escàs (però valuós per a mi) intercanvi epistolar.
Divendres vam començar a desenvolupar l'esquema dels conceptes sociolingüístics tot introduint el concepte de norma d'ús. Vam fer memòria per repassar el concepte que ja sabíem (el d'àmbit d'ús). També fam parlar del concepte comunitat lingüística amb les diferents accepcions que pot tindre. Nosaltres utilitzarem l'accepció que fa referència a l'ús lingüístic i no pas a la que l'utilitza associant-lo al de territori lingüístic. Vaig posar l'exercici 93, molt senzill. 93) Escriviu el sistema de normes d'ús vigent en una societat que en els seus darrers 80 anys haja tingut com a ús efectiu el representat en el quadre següent.
Pel que fa al comentari de text, per a dijous caldrà fer l'exordi, la valoració crítica i el judici personal del text de Paco Muñoz Pep el Botifarra.
I un poc de música. Té com a nom artístic Mazoni i el seu darrer disc Si els dits fossin xilòfons està entre els millors de pop-roc de l'any passat. Comproveu-ho.
Ens han arribat les actes de les reunions amb els diferents especialistes encarregats d'organitzar les proves de selectivitat. Pocs aspectes destacables. A València s'ha remarcat que l'àmbit d'ús del text serà preferentment de tipus acadèmic, periodístic o literari (assaig). I a Alacant s'ha especificat que el text serà expositivoargumentatiu amb la probabilitat que un dels textos que es proposen (i que pot eixir o no) toque qüestions vinculades amb el context sociolingüístic immediat o internacional. Ací teniu un exercici sobre temps verbals, construït sobre un fragment de l'obra Alfabet, de Josep Palàcios, d'imprescindible lectura per als amants de la literatura.
M'assabente per Vilaweb de la visita d'un cantant alguerés, Claudio Sanna, antic component de Càlic, grup que visità Gandia en l'antic Teatre Serrano, ja fa prou anys. Franca Masu (per cert, Masu és com pronuncien Maso a l'Alguer) és una altra cantant algueresa, que utilitza el valencià a pesar de les dificultats geogràfiques i polítiques en què es troba la ciutat de Sardenya. Aprofite per deixar-vos un article de Vicent Soler, que vaig posar per a comentar fa uns cursos.
EXERCICI: Destaca algun aspecte del text de Vicent Soler.
La Plataforma per la llengua acaba de publicar a Gandia un opuscle ben interessant per a augmentar el bagatge argumentatiu dels valencianoparlants amb cert grau de lleialtat lingüística. Podeu llegir La bona educació dels habitants de les Bahames, de Ferran Suay, text que serveix de preintroducció convidadora de la reflexió sociolingüística del lector.
EXERCICI: Quins conceptes sociolingüístics (de l'esquema) utilitzaríeu per descriure la situació narrada en el text de Ferran Suay.
Per tal de poder parlar a un nivell que no siga de conversa de café (o coca-cola) cal utilitzar un aparat conceptual escaient. Això és el que pretenc amb aquest esquema (revisable perquè és de fa ja molts anys) amb què fem una aproximació als conceptes bàsics de la sociolingüística en el benentés que n'hi ha d'altres que no s'esmenten i que matisen o diuen amb altres termes nocions semblants (però això és pallola de totes les disciplines científiques en train de consolidació). Aniré explicant-lo paral·lelament a l'aprofundiment d'alguns aspectes del comentari i al reforç d'alguns aspectes lexicogramaticals (en aquesta avaluació insistirem sobre els pronoms febles, que seran objecte d'una prova).
Ahir vam començar a corregir entre tots els 40 exercicis de les vacances de Nadal, Analfabetisme predigital de Salvador Giner. El primer ha donat molt de si. Es tractava d'inventar-se un altre subtítol que reproduirà amb altres paraules el sentit que volia donar l'autor. El subtítol era "Avançarem poc si ens obsessiona quants ordinadors hi ha en lloc de qui els utilitza i com". Després de llegir-ne alguns hem comprovat quina era la paraula que marcava la comprensió del sentit que volia donar l'autor. Era l'última, "com". Aquells alumnes que havien entés que era eixa la paraula cabdal, han fet l'exercici bé. Després, hem vist amb quines altres paraules l'havien traslladat al subtítol de cadascú.
EXERCICI: Enguany se celebra l'Any d'algun(s) autors destacats de la nostra literatura. Dis-ne algun.
Bon any a tot@s. De bell nou, ens reincorporem al curs i reprenem la marxa del bloc.
L'IES Joan Fuster de Sueca convoca, per vint-i-quatrena vegada (en tot un exemple de constància) els premis Joan Fuster, per a alumnes de sedundària. En una de les primeres edicions un alumne de l'institut (Salvador Carbó Montaner, pianista) va guanyar un premi de narrativa. Podríem enllaçar i recuperar la tradició si algú de vosaltres s'hi anima. Ací teniu les bases completes. hi ha premis en metàl·lic en les quatre modalitats (narrativa/assaig, poesia, còmic i teatre). El termini acaba el 28 de febrer.
2022? De deveres?
-
Ahir, un ciutadà de l'Horta-sud es trobà amb una multa de 601€ per un
incident: en acudir al Centre de Salut i parlar en valencià al metge,
aquest li di...
SOBRE UNA FAMA ANTIGA DELS VALENCIANS
-
SOBRE UNA FAMA ANTIGA DELS VALENCIANS* LA CIUTAT “In tutta Catalogna
non è più lasciva ed amorosa città”, escrivia Matteo Bandello: ho havia
sentit d...
Memòria curs 2017/18
-
Després de 13 anys al Clara Campoamor sent la necessitat d'escriure alguna
cosa més que la memòria acadèmica del curs.
Busque sense èxit paraules que desc...
Fuster 2017
-
"Totes les cares de Fuster: cinc llibres recuperen el llegat del pensador
suecà", Felip Pineda. Culturplaza
*-Fuster per a ociosos* (Sembra, 2017), una a...
9 d'octubre. Diada dels valencians
-
El 9 d'octubre és la diada dels valencians i es commemora l'entrada del rei
Jaume I a València l'any 1238. A partir d'aquesta data va començar a
formar-se ...
-
ENQUESTA SOBRE USOS I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES A L'ALUMNAT DE 2n BATXILLERAT
Hem acabat el 2n trimestre d'aquest curs 2013-14 amb el propòsit de
reflexionar ...
Acaba el curs!!!
-
Des d'aquest blog vull felicitar a tot l'alumnat de l'IES Enric Valor de
Picanya que ha aconseguit aprovar el curs de 2n de batxillerat. Supose que
la majo...
Dia internacional contra la violència de gènere
-
La transcendència del dia d'avui per a la societat catalana no em fa
negligir que avui és també la data que vol recordar al món la necessitat
d'eradicar-h...
El lèxic
-
*1 - Relaciona les **frases fetes* *amb el seu significat.*
*Frase feta*.- Expressió estereotipada d'ús corrent en la llengua, el
significat de la qual n...
ATENCIÓ: canvi de servidor
-
Ja havíem avisat que estàvem amb el canvi de servidor de l’espai web
d’escolagavina i que açò podia generar algun contratemps. Dilluns hem obert
la setmana...
.jpg)
Entrades
