D'estàndard i prejudicis lingüístics

Divendres vam dedicar la classe a continuar corregint els exercicis per a nadal. Corregint corregint van eixir uns quants temes interessants:
a) Diferència entre llengua i dialecte
b) Cristal·lització de les llengües romàniques
c) Prejudicis lingüístics difosos
d) Estàndards únics per a cada llengua o paraestàndards. Estàndards orals i escrits
e) El nom de la llengua veïna a Sud-amèrica

a) vaig intentar aclarir la confusió [difosa per polítiques lingüístiques que els interessa(va)] d'identificar una varietat diatòpica (dialecte geogràfic) o diastràtica (dialecte social) amb 'la' llengua. Es va comentar una aproximació al concepte de llengua [versió casolana: sumatori de totes les realitzacions, actes de parla, utilitzats en el passat, present i les potencialitats que es manifestaran en el futur], concepte abstracte, la realització concreta del qual són totes i cadascuna dels actes de par(au)la que fem. Aproximació basada en la distinció saussureana de langue/parole.
Una llengua, per tant, no es parla en un territori sinó per tots els membres d'una/es comunitats lingüística/es que reconeixen un model lingüístic com a comú.

b) Parlant de models, en la construcció i compartició d'un model lingüístic determinat rau el fet de la cristal·lització de les llengües romàniques (i tutti quanti). Hem explicat la major quantitat de models que cristal·litzen al nord de la Península Ibèrica en comparació als que cristal·lizen a la resta de la Romània (territoris on cristal·litzen llengües romàniques). I hem explicat algun perquè del xicotet abast territorial en eixe moment de les llengües romàniques peninsulars en comparació a l'occità i el francés, sobretot.
Hem escorcollat la resposta fins a trobar entre tots la importància del fet fronterer i els espais comunicatius existents. L'abast de cada espai comunicatiu (comercial, econòmic...) delimita la identificació d'un model escrit per a un conjunt de multituds de manifestacions fonètiques diferents. ôbviament, prèviament, eixos espais comunicatius havien acostat/distanciat el pseudosabir romànic existent en l'Antic Imperi Romà d'Occident no incorporat a la civilització islàmica i on va acabar sent substitut abans de cristal·litzar en cap model.
Això ens ha portat a una de les divises de la classe d'ahir: No hi ha cap llengua que realitzen fonèticament exactament igual tots els seus usuaris. És una premissa de tots els models escrits de totes les llengües. Els models escrits neutralitzen eixes diferències concretes a l'hora de parlar.

d) Una conseqüència de la minorització és quan els usuaris d'una llengua minoritzada només assumeixen com a propi, l'accent més pròxim. (exemple d'Irlanda, per distanciar-nos). És un prejudici lingüístic com el d'estigmatitzar una manera de pronunciar una llengua, que és el que es va fer en el castellà a Espanya amb tots els accents que no s'aproximaven als del model central que era l'únic que se sentia en els mitjans de comunicació.

c) Això ens ha portat a allò d'un estàndard únic per llengua. hem conclòs que és més fàcil que hi ha estàndards orals diversos que escrits. En qualsevol cas depén de diversos factors, entre els quals estaria el dels espais comunicatius existents en cadascuna.

i e) I parlant de discursos difosos. Un dels més abassegadors des de finals del XIX ençà ha sigut l'intent de generalitzar el nom d'espanyol per a designar la llengua castellana. Una de les raons és el fet que a Sud-amèrica es deia així. Porte molts anys fent la pregunta als alumnes i el 95% diuen castellà en casa (procedisquen d'on procedisquen). Amb dues excepcions: alguns alumnes d'ací i sud-americans d'Uruguai i Argentina. N'he esbossat una hipòtesi per a aquest darrer cas: la immigració italiana provocaria el canvi en eixos països per 'competir' en igualtat de condicions: llengua amb nom d'estat.

Coneixements enciclopèdics i minorització

Hui hem fet una primera aproximació al resum del text "Pep el Botifarra", escrit per Paco Muñoz. Hem corregit alguns errors bàsics consistents a no fer el resum com si fores l'autor@. Cal eliminar, doncs, expressions com "l'autor diu", "Paco Muñoz afirma" (en aquest text)...
També hem parlat de títol temàtic i títol no temàtic (que és la terminologia que utilitzem) atés que hi havia un exercici al respecte i hem escoltat les propostes tot corregint les que, al meu parer, eren més temàtiques que no temàtiques. Tot seguit, s'ha introduït el concepte d'isotopia fins arribar a la conclusió que ben bé podria ser "cançó", la isotopia del text. Hem diferenciat el tema de la isotopia fins arribar a la proposta de "Reviscolament del cant d'estil", com un possible tema del text encar que se n'han proposat d'altres que també eren ben vàlids.
Davant el desconeixement del terme "cant d'estil", hem introduït el gènere de les albades per adonar-nos que la diferència és notable segons uns alumnes i altres, segons el grau de contacte amb els àmbits d'ús formals (però també informals) relacionats amb la llengua. Teníem des de tres persones a les quals se'ls ha cantat albades (igual fins i tot, i sense saber-ho, el Botifarra o Apa que també apareix a l'article d'opinió) fins a alguns que no sabien a què es referia eixe gènere del cant d'estil valencià. Hem repetit la indagació amb els cantants que apareixien: Pep el Botifarra era conegut per pocs i l'havia vist un (va omplir els jardins de la Marquesa només fa un any), Paco Muñoz no els sonava de res (encara que alguns de segur que l'han escoltat en la seua vessant de cantant per a públic infantil), Ovidi Montllor quasi ningú, com tampoc els cantaors de flamenc ni Apa i Josepa Blasco. Només Lluís Llach era conegut per la meitat de la classe i l'havien vist actuar per tres persones. La invisibilitat del fenomen de la cançó en els mitjans de comunicació emmarcaria una situació sociolingüística en què només el contacte individual, i poc compartit, (fruit ben sovint d'una lleialtat activa) permet el coneixement que en els casos d'altres cultures no minoritzades presents en la mateixa societat ve donat per "immersió acústica". Un dels objectius transversals que té l'assignatura és pal·liar eixes diferències amb el que anem proposant tant al bloc com al wiki.
Per cert, una cançó de Paco Muñoz, "Què vos passa valencians?", la posaven fins i tot en les discoteques durant la transició.

ACTIVITAT: De quina cançó de Lluís Llach està extreta la citació que encapçala el text "Pep el Botifarra", escrit per Paco Muñoz.
ACTIVITAT: De quin autor és la lletra de "Què vos passa valencians?"

De la minorització

Comprendre els mecanismes de la minorització és un pas fonamental per avançar en la consciència lingüística dels valencians i avançar en l'ús social de la llengua. En el wiki he proposat un exercici arran de la normalització terminològica de "pírcing" i que consisteix a trobar exemples que mostren minorització i, també, exemples que mostren la no-minorització. En els processos de canvi sociolingüístic hi ha graus de minorització en la mesura que hi ha intervencions en la realitat de signe contrari (afavoridores i desafavoridores de l'augment funcional de la llengua de referència)

ACTIVITAT: Justifica si el que expressa aquesta notícia manifesta minoritzacíó o no-minorització
ACTIVITAT: Tria un poema de Joan Margarit i justifica l'elecció.
ACTIVITAT: Escriu un exordi de Joan Margarit i publica-ho al wiki.

Enciclopèdies i minorització

Hui hem estat aclarint l'exordi. Una alumna ha indicat que no havia pogut aportar informació sobre Jesús Tuson perquè no apareixia en l'enciclopèdia que ha consultat. Això m'ha portat a parlar d'algunes conseqüències de la minorització: és més fàcil que apareguen autors (amb poca obra) en llengües no minoritzades que autors (amb abundant i valuosa producció) en llengua minoritzada. La minorització no és qüestió de quantitat ans de posició subordinada en el sistema sociolingüístic d'una societat determinada. I això fa que la tasca dels professors d'eixes llengües haja de suplir eixes carències per provocar que l'alumnat tinga un plus de curiositat intel·lectual per omplir les llacunes en els seus coneixements enciclopèdics com a conseqüència de l'ocultació de la producció en la llengua minoritzada per part dels canals habituals de difusió.
Acabarem d'enllestir l'exordi i el mapa conceptual per al pròxim dia.
També hem parlat d'impersonalització i modalització arran d'un dels exercicis que s'havien de fer i s'han intentat aclarir eixos aspectes.

ACTIVITAT: Quin autor valencià va encunyar el concepte de situació minoritària (minorització)?

Sociolingüística V. Minorització

La felicidad... me la dio tu amor
El meu germà era un cambrer... de l'altra part de la barra

Sens dubte, la minorització té efectes també sobre la conservació de la memòria. Allò que és revisitat sovint, a més, no és percebut com a propi de l'antigor. Amb l'anècdota de dues cançons pop vaig intentar d'explicar divendres passat alguna de les conseqüències de la situació minoritària en les llengües que estan en més o menys grau en eixa situació. Les conseqüències afecten sincrònicament amb la falta de capacitat de difusió de les propostes fetes en la llengua minoritzada en el moment en què es produeixen com també en la desconnexió entre el que ha pogut ésser popular en una època i la seua reactualització (és a dir, diacrònicament). Feu la prova amb dos exemples més de dues cançons ben populars (la primera a tot l'estat, la segona a València) de l'època de la Transició democràtica:

Libertad, libertad, sin ira libertad

Què vos passa, què vos passa valencians,

La primera és revisitada i, per tant, actualitzada de tant en tant mitjançant els mecanismes que qualsevol comunitat lingüística no minoritzada té al seu abast. La segona, vosaltres mateixos...

La minorització tindria a vore amb la menor densitat de les relacions entre els usuaris d'una llengua. Eixa menor densitat pot afectar tots els àmbits d'ús però també pot afectar més decisivament els àmbits caracteritzats per ser de relació indirecta, cabdals en una societat moderna. és per això que vaig plantejar la pregunta "Quin percentatge d'usuaris del valencià hi havia a Gandia el 1900? Es tractava de comprovar quina mena de representació hom tenia de la història sociolingüística pròpia i fins a quin punt les polítiques lingüístiques minoritzadores afectaven la percepció de la realitat.

La pregunta fou heurísticament encertada (si l'encertes, l'endevines): només un alumn@ va encertar la resposta (cap al 99% per dir alguna xifra). I, tot seguit, vaig preguntar si el valencià estava aleshores minoritzat. Una pregunta plantejada per emfasitzar que no és la quantitat sinó també la qualitat de les interaccions el que ens en pot donar la resposta. Efectivament, sí que estava en situació minoritària atés que no s'utilitzava pràcticament en els àmbits d'ús formals en una societat en què els usos formals estaven esdevenint socialment imprescindibles en el context d'un procés de modernització. No és, per tant, el nombre de parlants el que ens pot indicar l'existència o no de minorització.

L'altra pregunta complementària (no recorde ara quina va ser primer) anava en el mateix sentit. "D'entre les aproximadament 3000 llengües del món, digueu quin lloc ocupa el valencià/català en el rànquing de llengües usades a Internet ? Òbviament la sinistralocalització de la dada de les 3000 llengües era una mena de parany metodològic per la comprovació posterior dels efectes de les polítiques lingüístiques minoritzadores sobre les nostres percepcions. Una altra volta només un alumn@ (un de diferent) s'hi va acostar a partir d'uns arguments relacionats amb el grau de desenvolupament econòmic del nostre territori lingüístic. Els altres no s'hi acostaren massa al lloc 18é en què se situa...

La veritat és que la classe va ser intensa per allò de la dificultat del distanciament i la càrrega semàntica negativa que contenen alguns dels conceptes utilitzats en les ciències socials. Però ja hi tornarem...

EXERCICI: Continueu la tornada de la cançó "Què vos passa valencians", composada per Paco Muñoz (amb lletra de Toni Mestre)

EXERCICI: Digues què vol dir el terme "sinistralocalització".