divendres, 18 de gener del 2008

Comentari del text Taronges al 4000 %

Comencem a tindre bones mostres de comentaris fets per alumnes. Si abans de Nadal encetàvem el dossier amb el comentari col·lectiu del text proposat per a examen, Servei de Guarderia masculina, ahir hem seleccionat el comentari de Clara Peiró al text Taronges al 4000 %. Continuarà, sens dubte.
Ací teniu un altre exercici de temps verbals construït amb HotPotatoes sobre un fragment del text ineludible El vigilant en el camp de sègol, de l'enigmàtic (o no) John D. Salinger.





I un poc de música. Té com a nom artístic Mazoni i el seu darrer disc Si els dits fossin xilòfons està entre els millors de pop-roc de l'any passat. Comproveu-ho.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jaume Plaha publicat nou disc, Si els dits fossin xilòfons. Mazoni ofereix un disc multicolor, beneït per aquella curiositat que l'obliga a trencar el motlle cada vegada. Cadascuna de les cançons està plena de detalls i matisos, és un món en si mateixa. El talent melòdic s'abraça amb l'experimentació musical i posa de manifest la consistència d'una banda amb rodatge. Miquel Sospedra, Aleix Bou, Jordi Rudé, Sisu Coromina i Genís Bou han acompanyat Jaume Pla al llarg de 2006 i ja formen un engranatge perfecte.

El nou elapé de Mazoni és una obra arriscada i polièdrica on segueixen brillant les melodies que han catapultat Jaume Pla a la categoria d'orfebre del pop. Compagina la sensibilitat tropicalista de Se'm moren les plantes amb l'experimentació afrobeat de Llampec/Ull de vellut; ataca la psiquedèlia a Jeroglífics, flirteja amb el soul-pop a Memòria i explora noves vies expressives amb el violoncel i el cajón d'El riu. I també ofereix una versió explosiva del Maggie's farm de Dylan, La granja de la Paula, adequadíssima en aquests temps de mileurisme.

Si els dits fossin xilòfons és la continuació d'Esgarrapada (Bankrobber, 2006), el primer disc que Mazoni va publicar en català. Entre les cançons d'aquell disc hi destacaven No tinc temps, cançó de l'estiu 2006 a l'emissora iCAT FM, i la balada Perduts en la boira. Anteriorment, Mazoni havia publicat Días soleados (autoeditat, 2001) i 7 songs for a sleepless night (Bankrobber, 2004) . Jaume Pla també formava part del grup Holland Park, de qui va ser el principal compositor i vocalista en els discos Welcome to Holland Park (Bankrobber, 2002) i Things were easier when we played music (2004).