El proppassat divendres vaig introduir el concepte (o la noció) d'intertextualitat.
El text Esperit crític en contenia alguna. Vaig parlar de la diversitat terminològica al respecte i vaig intentar una definició. Són aquelles referències textuals que aporten un plus de densitat informativa al text en què s'insereixen. El lector model hauria de conéixer-les i aplicar-les a la lectura del text.
També vaig introduir el concepte de seqüència textual. Bàsicament distingirem en el textos quatre tipus de seqüència (descriptiva, narrativa, expositiva i argumentativa). Vaig emfasitzar dues paraules SEQÜÈNCIA i PREDOMINA. En els textos que no siguen purs (és a dir, els mixtos) predominarà un tipus de seqüència sobre les altres i caldrà distingir-les.
Vam llegir alguns resums, idees principals i secundàries i l'aplicació de les regles de coherència de Charolles. Vam identificar també variants diatòpiques del text. I vaig posar uns quants exercicis del llibre de text (notícia).
EXERCICI: Escriu 15 línies sobre Descartes i la seua obra.
.jpg)
Entrades
2022? De deveres?
-
Ahir, un ciutadà de l'Horta-sud es trobà amb una multa de 601€ per un
incident: en acudir al Centre de Salut i parlar en valencià al metge,
aquest li di...
Fa 2 anys
1 comentari:
MaRia Peiró Sendra:
René Descartes va néixer a La Haye (França) al voltant del 31 de març de 1596, i va morir a Estocolm l'11 de febrer de 1650. A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta, anomenada La Flèche, on la seva disciplina i educació sempre destacava. A causa de la seva delicada salut fou la principal benefactora pel bon estudi de la matemàtica. Fins i tot, René Descartes s’arribà a convèncer que totes les ciències haurien de produir resultats tan certs com el de les matemàtiques.
Així doncs, proposà el programa ideal de tota ciència teòrica: construir, amb un mínim nombre de principis, un sistema que donara raó de tots els fets coneguts i que permetera descobrir fets nous. Com sol ocórrer amb freqüència amb les teories revolucionàries, el llegat de Descartes no fou només sols un troballa sinó també una visió. Forçat a recórrer a l’experiència i a les hipòtesis demostrà ser el primer gran mestre del model hipotètic. Aquest ha esdevingut una eina essencial per a qualsevol investigació científica.
Apart de les seves opinions i aportacions científiques, Descartes (pare del racionalisme i, en general, de la ciència moderna) és conegut per la seva defensa i revalorització de la metafísica i la teologia. Davant la decadència de l’escolàstica medieval, Descartes parteix del dubte metòdic que el condueix a la que considerarà la primera certesa sobre la qual caldrà fonamentar tot coneixement. Aquesta primera certesa es formula de la següent manera: "penso, així existeixo" (frase més coneguda, menys correctament, com a "penso, per tant existeixo") per a demostrar, per aquest ordre, l’existència del "jo" (d’un jo immaterial, dualista i barreja de cos i ànima), després l’existència del "món" (doncs el món existeix, tot i que sigui conegut sovint de forma imperfecta) i l’existència de déu (de la qual dóna diverses proves, per exemple l’argument ontològic).
Per tant, en la filosofia cartesiana, l’escepticisme és un primer pas, (no pas el definitiu), per arribar a fer un conjunt de teories que volen defensar, alhora, la ciència empírica, teories metafísiques i la fe religiosa. No obstant això, l’obra de Descartes fou, en gran part, prohibida per part de l’església.
Algunes de les discussions posteriors sobre el pensament de Descartes foren, per exemple, la d'Spinoza [qui afirma que Déu (i no pas l’home ni tampoc el món) és la única substància independent i d’existència pròpia], i la de Hume, [el qual ataca tota la metafísica cartesiana i totes les seves volgudes demostracions de l’existència de Déu, reduint la filosofia en gran part en un "pur empirisme", predecessor del positivisme
Bibliografia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A9_Descartes
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis2l9v.htm
http://www.alcoberro.info/planes/descartes.htm
[20 de novembre 2007]
Publica un comentari a l'entrada