Comentaris corregits a La quimera d'or

Ací teniu enllaços a alguns dels comentaris corregits (l'ordre no significa res). Estan també puntuats i, òbviament, no apareixen signats. Hi ha de tot, és a dir, de diferents moments del procés d'aprenentatge de la tècnica del comentari de text i amb les diverses maneres personals d'aplicar el que s'ha assimilat. No voreu "un" comentari model encara perquè mai no en voreu només "un". Cada alumne, a l'hora d'escriure el seu comentari, ha d'actualitzar allò que sap, la qual cosa no depén només d'unes tècniques sinó també dels coneixements enciclopèdics. Hi he fet 60 anotacions (algunes prou semblants) que ens poden guiar un poc més. Amb tot, al final de curs sí que podrem observar si hem millorat (cosa que espere) o no.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Comentari del text La quimera de l'or

Alguns alumnes proposaran el comentari al text La quimera de l'or. En seleccionaré alguns ja corregits en un post posterior. Cal tindre present que el que més s'ha treballat ha sigut la coherència. En l'apartat de la caracterització del text hi ha alguns aspectes (finalitat del text, funcions lingüístiques, referències lexicosemàntiques, referències gramaticals, modalitat oracionals) a penes esbossats. Amb tot, ja es poden defendre. Hui he insistit en el fet que tot això de les referències tot i que done seguretat descriptiva s'ha d'enllaçar per a anar bé amb el sentit del text. Un bon corrector, pense, és això el que hauria de valorar (precisament perquè és el menys superficial, el més profund). El comentari de text hauria de tindre la finalitat de fer COMPRENDRE el que l'autor ha volgut dir mitjançant el desembullament de la trama. Els apartats de la cohesió textual han de ser orientats cap a eixe objectiu.

De la caracterització del text. Intertextualitat

El proppassat divendres vaig introduir el concepte (o la noció) d'intertextualitat.
El text Esperit crític en contenia alguna. Vaig parlar de la diversitat terminològica al respecte i vaig intentar una definició. Són aquelles referències textuals que aporten un plus de densitat informativa al text en què s'insereixen. El lector model hauria de conéixer-les i aplicar-les a la lectura del text.
També vaig introduir el concepte de seqüència textual. Bàsicament distingirem en el textos quatre tipus de seqüència (descriptiva, narrativa, expositiva i argumentativa). Vaig emfasitzar dues paraules SEQÜÈNCIA i PREDOMINA. En els textos que no siguen purs (és a dir, els mixtos) predominarà un tipus de seqüència sobre les altres i caldrà distingir-les.
Vam llegir alguns resums, idees principals i secundàries i l'aplicació de les regles de coherència de Charolles. Vam identificar també variants diatòpiques del text. I vaig posar uns quants exercicis del llibre de text (notícia).

EXERCICI: Escriu 15 línies sobre Descartes i la seua obra.

PELC, DERIVACIÓ I LECTOR MODEL

Hui hem treballat en la biblioteca-aula d'informàtica. Hem resolt dubtes relacionats amb el bloc i el wiki i hem aprofitat per treballar la derivació amb el PELC tot seguint la ruta Nivell intermedi/Lèxic/La creació del lèxic / Derivació. La derivació i la composició són dos aspectes que solen aparéixer sovint en les preguntes lexicogramaticals de selectivitat. És per això que ho treballarem més intensament i en farem un examen específic.
De passada ens hem acostat a un altre punt de la caracterització del text: el lector model. El lector model és el lector que l'autor espera que llija el seu text perquè entenga tot el que ell hi ha escrit, és a dir, que tinga els coneixements enciclopèdics necessaris per entendre'l. Podeu llegir un extracte del que en diu Vicent Salvador en el clàssic llibre El gest poètic.
He formulat una qüestió al respecte: quina activitat de les que estem realitzant té a veure amb el concepte de lector model? Una alumna ha respost: el wiki del discurs de Monzó. Efectivament, perquè estem ampliant-lo per obtenir els coneixements enciclopèdics que l'autor podria esperar del lector o oïdor.

De la caracterització del text. B.5. Variació diatòpica

De la caracterització del text. B.5. Variació diatòpica
L'apartat 5 de la caracterització del text parla de les varietats lingüístiques. En distingeix de tres tipus: dialecte geogràfic (variació diatòpica), el dialecte social (variació diastràtica) i el registre (variació diafàsica o funcional). Les recomanacions de la coordinació de les proves afegeix "sobretot, [cal] veure si es tracta d'un registre formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge és general o d'especialitat. Dimarts proppassat ens vam acostar a la noció de variació tot explicant que no parlem igual en els diferents àmbits d'ús. No parlem igual en casa que amb els amics, a l'institut. Podríem definir l'estàndard com la varietat utilitzada en els àmbits d'ús formals de màxima comunicació d'una comunitat lingüística , varietat que neutralitza els trets que manifesten les peculiaritats socials o geogràfiques. Tot i amb això, el caràcter polimòrfic del nostre model a causa de l'existència de diferents xarxes comunicatives de diferent intensitat (Barcelona, Mallorca, València...) ha incorporat alguns trets que ens poden guiar a l'hora d'assignar la pertinença a una varietat diatòpica o a una altra.La graella que he confeccionat es basa sobretot en aspectes de la morfologia verbal i els pronoms.

Pel que fa als aspectes lèxics, el lèxic molt local i exclusiu d'una zona no sol aparèixer en els textos que solen eixir en selectivitat per les mateixes característiques formals que tenen. I, a més, el lèxic és molt movedís. Ens podem trobar una paraula que tradicionalment s'ha utilitzat a Girona i a Pedreguer i a Gandia tradicionalment n'han utilitzat una altra (safareig i llavador, per exemple). Les isoglosses no són pas uniformes. D'això me'n vaig adonar per primer cop en llegir quan era ben jove La llengua dels valencians de l'admirat Manuel Sanchis Guarner. Afirmava que "aplegar" era propi de la varietat occidental del català i "arribar" de la varietat oriental. I jo, de Gandia, sempre havia sentit ambdues. (Pot ser per això, per tindre'n dues, va fer fortuna més tard entre alguns el castellanisme "llegar" que no és occidental ni oriental -bé un poc més occidental sí que ho és ...) Per això poques paraules ens poden aclarir la qüestió (no és el mateix cas amb les expressions i frases fetes que solen ser més exclusives).

Al capdavall, l'usuari d'una llengua pot (ha de, matisaria jo) poder utilitzar qualsevol paraula de la llengua perquè TOTES són seues. Per tant, malament podrem justificar la pertinença a una varietat dialectal determinada amb exemples exclusivament lèxics.



Per cert, deu haver-hi alguna raó per la qual en castellà no solen fixar-se en les variacions diatòpiques (que les hi ha i moltes) i en valencià sí? Deu ser també símptoma de minorització? Lluís Vicent Aracil en diu alguna cosa al respecte en Sobre la situació minoritària .

Parada tecnològica. Caracterització del text

Hui hem anat de bon matí a treballar amb les TIC i Internet. La connexió a Internet no funcionava (ai las!) i hem seguit avançant en l'aproximació al comentari de text encara que fóra introductòriament. Hem fet una ullada a les característiques dels textos argumentatius tot fent èmfasi en els connectors amb el PERÒ com a protagonista principal.
Per altra banda, hem distingit els articles d'opinió (columnes incloses) d'altres gèneres textuals que apareixen als mitjans de comunicació escrits. La distinció ha servit per a intercanviar opinions sobre els editorials i aclarir la qüestió de la subjectivitat. òbviament els editorials expressen una opinió (del consell editorial del diari, de l'empresa...) i manifesta, doncs, una subjectivitat tot i que no vagen firmats. A l'albir d'això hem parlat sobre forma objectiva (que tenen alguns gèneres textuals periodístics) i subjectivitat real però no manifestada. La mateixa selecció de notícies ja seria subjectiva (la línia editorial que en diuen per objectivar-la). Per cert, encara queda pendent un exercici sobre notícies al voltant de la Fira de Frankfurt que podria servir-nos d'exemple. A vore si alguna persona s'hi anima.