Quimera de l'or i TIC

Hui hem acabat de treballar La quimera de l'or tot utilitzant el nou projector mòbil que tenim al primer pis. Hi he afegit alguns comentaris al text ja comentat aprofitant les correccions i matisacions que he fet a les propostes que m'han enviat darrerament els alumnes.

També he intentat aclarir els dubtes davant l'examen de divendres. Algú que havia mirat les pistes al bloc no ha trobat massa coses de l'autor. Ho he relacionat amb la invisibilitat de les minoritzacions. Invisibilitat que acaba d'augmentar amb la vergonyant apagada televisiva dels canals de TVC al sud del país.

EXERCICI: Quines paraules de l'últim paràgraf d'aquest post manifestarien el punt de vista de l'autor i emmarcarien el tipus de modalització existent?

Comentaris corregits a La quimera d'or

Ací teniu enllaços a alguns dels comentaris corregits (l'ordre no significa res). Estan també puntuats i, òbviament, no apareixen signats. Hi ha de tot, és a dir, de diferents moments del procés d'aprenentatge de la tècnica del comentari de text i amb les diverses maneres personals d'aplicar el que s'ha assimilat. No voreu "un" comentari model encara perquè mai no en voreu només "un". Cada alumne, a l'hora d'escriure el seu comentari, ha d'actualitzar allò que sap, la qual cosa no depén només d'unes tècniques sinó també dels coneixements enciclopèdics. Hi he fet 60 anotacions (algunes prou semblants) que ens poden guiar un poc més. Amb tot, al final de curs sí que podrem observar si hem millorat (cosa que espere) o no.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Comentari del text La quimera de l'or

Alguns alumnes proposaran el comentari al text La quimera de l'or. En seleccionaré alguns ja corregits en un post posterior. Cal tindre present que el que més s'ha treballat ha sigut la coherència. En l'apartat de la caracterització del text hi ha alguns aspectes (finalitat del text, funcions lingüístiques, referències lexicosemàntiques, referències gramaticals, modalitat oracionals) a penes esbossats. Amb tot, ja es poden defendre. Hui he insistit en el fet que tot això de les referències tot i que done seguretat descriptiva s'ha d'enllaçar per a anar bé amb el sentit del text. Un bon corrector, pense, és això el que hauria de valorar (precisament perquè és el menys superficial, el més profund). El comentari de text hauria de tindre la finalitat de fer COMPRENDRE el que l'autor ha volgut dir mitjançant el desembullament de la trama. Els apartats de la cohesió textual han de ser orientats cap a eixe objectiu.

La quimera de l'or

Hui hem comentat un poc els controls de lectura i els textos a relacionar amb Patrimoni Natural. Hem iniciat una aproximació al text per a comentar per dimarts que ve, La quimera de l'or de Manel Rodríguez-Castelló. Hi he afegit al text alguns comentaris orientadors.
Ací teniu el començament de la pel·lícula del mateix nom de Charles Chaplin.



EXERCICI: Esbrineu el significat dels colors que apareixen en algunes paraules del text enriquit de Manel Rodríguez-Castelló. Indiqueu què pot significar cada color.

De la derivació, perífrasis d'obligació i variants diatòpiques

Dijous un grup va estar treballant en la wiki i els altres van estar començant a resoldre un exercici de derivació i la composició.
Divendres hem estat resolent diferents exercicis que teníem pendents del text La quimera de l'or i hem començat a resoldre els de derivació i composició. He aprofitat la visita al text de Manel Rodríguez-Castelló per a plantejar un exercici sobre la intertextualitat del títol. Ja vorem què ix perquè s'hi apunten vies interessants.
Hem vist també un exercici que teníem pendent sobre les variants diatòpiques en el text Esperit crític. Hem detectat els morfemes de subjuntiu /i/ i /in/ (propis de la varietat oriental, i parlars nord-occidentals) i la labialització del possessiu "seva" (pròpia de la varietat central). Han sorgit dues propostes més referides a lèxic. I hem vist la dificultat d'atribuir trets diatòpics en aquest apartat pel fet que moltes paraules que podien ser en principi més usades en algunes varietats han esdevingut lèxic comú de l'estàndard: qui dels presents no ha utilitzat en algun escrit "avui" i "tothom" que s'hi apuntaven? Un altre cas seria "hui" que sí que ens indicaria varietats valencianes de la llengua. I "tot lo món" ens indicaria més aviat una varietat diafàsica més col·loquial, més popular. Després ha sorgit un altre exemple de morfologia verbal més complicat ara per ara "desenvolupés". Per diverses raons sociolingüístiques les formes de l'imperfet de subjuntiu en -és han estat considerades més apropiades pels usuaris de l'estàndard, al marge de la varietat diatòpica. En aquest text podríem considerar-la variant diatòpica (pròpia del català central, septentrional i nord-occidental) perquè apareix al costat de les formes en /i/ del present de subjuntiu. Altrament, jo no la consideraria variant diatòpica.
Un dels exercicis era sobre perífrasis d'obligació. He explicat les formes admeses normativament que ací podeu consultar. Alhora podeu practicar-les en aquest exercici.

PROBLEMES AMB EL SERVIDOR: hi ha alguns hipervincles que no aniran mentre hi haja problemes de connexió amb el servidor. Espere que se solucionen prompte.

Dos i dos són quatre (o no)

Ahir vaig repartir fulls de teoria sobre la Derivació i la Composició i un text de Manel Rodríguez-Castelló, La quimera de l'or, del qual vaig posar de moment els exercicis lexicogramaticals.
Vam tindre una interessant discussió sobre l'abast de la noció d'intertextualitat i quan parlarem de pressuposicions i quan d'intertextualitat. La discussió ens va portar al concepte de lector model. El lector model hauria d'arribar a captar totes les pressuposicions i intertextualitats que conformen el marc de referència del text. A major distància del lector model menys es comprendrà el text tal i com voldria l'autor. De vegades el lector es distancia per "excés", i hi veu aspectes que l'autor no havia previst, almenys conscientment. La informació implícita dóna molt de si en els textos escrits per autors amb un bagatge de coneixements, amb uns coneixements enciclòpèdics abundants i complexos.
Tot això ens portà a parlar de l'exactitud inexistent en molts aspectes del comentari, si més no. Ho vaig exemplificar amb aquell que pretenia que la "seua" solució al tema d'un text era l'única vàlida possible. Jo li vaig dir que unes altres opcions també serien vàlides perquè el tema que vegem en un text depén de la distància que tinga el lector respecte al lector model. I, evidentment, no podem pretendre que tots els lectors ho siguen. On posar el límit de la validesa del tema d'un text seria l'assumpte a plantejar. Jo, òbviament, tenia també "un altre tema" respecte al mateix text que pensava més adient però sempre no únic.
Com alguns haureu deduït, la vida també és això: sense UNA solució única als diversos esdeveniments sobre els quals hem de prendre opció. I, tal com ha avançat la medicina, si l'encertes l'endevines (i t'ho apuntes per a l'altra).

EXERCICI: Escriu 15 línies (amb fonts bibliogràfiques) sobre Manuel Rodríguez-Castelló.

Ací teniu un fragment del seu poema Fil de vint, musicat per Miquel Gil de qui podeu vore un videoclip d'una altra cançó (Tinc una pena) del seu darrer disc Eixos