La revolta permanent

El documental La revolta permanent acaba de rebre el premi Barcelona a la millor música i el millor guió en el seu apartat.
Vaig vore per primera volta aquest bon documental (del qual no tenia notícia llavors) en un viatge familiar al complet per Euskal Herria, concretament en un cine comercial de Pamplona. Vam vore un cartell amb el títol i ens vam poder informar que era un documental sobre les morts de Vitòria que van inspirar la cantata Campanades a morts de Lluís Llach. De passada fa un repàs a la biografia del cantant de Verges. Fans com som, vam assistir en versió original (és a dir en la llengua que parlem, sobretot, castellà i francés) i vam gaudir d'una bona pel·lícula amb l'emoció que alguns vos podeu imaginar. Després vam buscar i trobar a Vitòria l'indret (plaça i església) on s'esdevingueren els tràgics fets.Allò era el març i esperàvem tornar a vore-la a Gandia. Fou al maig. No fou en un cine comercial. Fou en la sala B del teatre Serrano on feia poc havia omplit el mateix Lluís Llach la sala A en el seu recital de comiat, televisat per Gandia Televisió. Només la projectaren una sessió en una sala on caben poc més de cent persones. Això sí, fora hi havia una animadíssima campanya electoral.


Per cert, la vaig recomanar als alumnes de diversificació i alguns van anar i els va agradar. Si podeu, vegeu-la.




EXERCICI: Si coneixeu alguna cançó de Llach trieu-ne una i digueu el perquè de la tria.