MÉS DE JOSEP IBORRA

En aquesta selecció d'apunts de l'esplèndid bloc La serp blanca, que manté Enric Iborra, podem albirar un poc del que significa la vida i obra de Josep Iborra per a la nostra cultura.

Ha mort Josep Iborra

El fet que molts valencians encara tinguem estima per una llengua perseguida i estigmatitzada des de fa segles no es pot entendre sense l'aportació personal i valenta, compromesa en temps difícils, de persones com Josep Iborra, l'intel·lectual valencià que acaba de faltar. A la nostra ciutat va deixar empremta com a catedràtic de Filosofia i com a impulsor d'iniciatives encaminades a difondre els valors de la llengua pròpia, la democràcia i l'esperit crític. Vivia al carrer sant Jordi, eixe atzucac ample, últim vestigi de la frontera entre Gandia i Beniopa. Sa casa, curulla de llibres, era visita obligada de tots aquells que anhelaven un bri de cultura i llibertat. Jo no anava a l'Institut Nou, on ell exercia, però visitava la casa de dalt d'ell on vivia el meu amic Paco Escolano, que em contava fascinat eixos pelegrinatges. Professor de cursos de valencià a les vesprades (Ai, ara que tants no menegen un dit si no els paguen un euro més!), president de l'Ateneu Jovenil, eixe cau de conspiradors demòcrates i catalitzador del valencianisme a la ciutat, amic de Fuster i de tots aquells iniciadors del País que encara anem fent com ens va cantar Raimon en aquell memorable concert en un Torreón Cinema del carrer Sant Rafael ple de gom a gom, amb el dictador encara viu.  Més tard se n'anà a València on prompte des de l'ICE va impulsar amb els cursos de lingüística valenciana i el suport científic imprescindible tot el que necessitava aquesta nostra llengua maltractada per propis i estranys. Primer professor del CAP per a l'assignatura de Valencià en aquell 1981 d'intents de colps d'estat i de gentada travessant el carrer Carnissers per aprendre la llengua bandejada encara de l'ensenyament. President del primer tribunal d'oposicions a agregat de llengua i literatura valencianes. Narrador, assagista imprescindible, persona culta en un país on la cultura massa voltes és menyspreada pertot. L'altre dia en la Jornada Compartic que va organitzar Un entre tants, preguntava per ell a Enric, el seu fill, l'amistat del qual vaig establir en aquells anys de Filologia on l'aprenentatge es barrejava amb l'activisme i a qui vam intentar acostar a Gandia en aquella efímera aventura de la revista El·lipsi. Vides més altes com les de Josep Iborra, valen la pena!


ACTIVITAT: Esmenteu alguna obra d'aquest assagista valencià

CABÀS D'ACTIVITATS

El que s'avorrisca serà perquè voldrà. Tot un seguit d'activitats relacionades amb la nostra cultura podem triar a partir de demà:
Dijous 24. 20 h. ABC La Vital. Primera pel·lícula del cicle de cinema en valencià que cada any organitzen les universitats valencianes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gandia. 'Coneixeràs l'home dels teus somnis', de Woody Allen. L'entrada és gratuïta amb carnet universitari i 2 € per al públic en general.
Divendres 25. Teatre Olympia d'Oliva. Presentació del darrer disc de Clara Andrés, Huit.
Divendres 25. Teatre Serrano de Gandia. 20.30 h. Actuació de Pep Gimeno Botifarra, durant la presentació de la candidatura municipal del Bloc-Verds. Entrada gratuïta.
Dissabte 26. 20 h. Casa de Cultura de Gandia. Presentació del nou projecte d'Eva Dénia, Eva Dénia Trad Quartet. Entrada gratuïta. Prganitza Acció cultural del País Valencià.

TRIMESTRE DE POESIA. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

El programa Tons de la prohibida Televisió de Catalunya ens pot ajudar a aproximar-nos a l'obra d'alguns dels nostres grans poetes. Vegeu, si no, el programa dedicat al poeta de Burjassot.

TRIMESTRE DE POESIA, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (I)

Recordeu el que escrivia Jaume Pérez Montaner sobre l'obra d'Estellés


Mireu el tràiler de l'últim espectacle basat en la seua obra Poseu-me les ulleres


Enguany ha començat a celebrar-se la Festa Estellés per mantindre viva l'obra del poeta de Burjassot. Vos adjunte un vídeo de la celebrada a Alginet, poble del promotor de la idea, l'escriptor Josep Lozano.

EN NEGRE-Sense senyal durant 24 hores

Millorant l'examen. De fonètica

Una de les conclusions a què hem arribat després dels resultats de l'examen de la segona avaluació és la necessitat de millorar la prova de fonètica, sobretot per als alumnes més castellanoparlants. Vos deixe ací algunes eines aprofitables, algunes de les quals ja havíem vist el mes d'octubre:
1. Anotador ortoèpic Saó, creat per la Universitat d'Alacant, ideal per a saber la pronunciació estàndard de la llengua. Pot utilitzar-se directament en línia o descarregar-lo.
2. Fonet, també de la Universitat d'Alacant, ben útil per a fer pràctiques de fonètica, la qual cosa el fa aprofitable també per als valencianoparlants apitxats.
3. Per al que necessite llistats ací n'hi ha un.
4. I si no en teniu prou, mireu com ho fa Empar en el programa VoxMe.

Twitter dóna llum verda a la versió catalana

Twitter dóna llum verda a la versió catalana

TRIMESTRE DE POESIA. SALVADOR ESPRIU (II)

Un altre dels cinc llibres que pertany a l'anomenat cicle líric és El caminant i el mur (1954). Joan Prats ens en dóna les claus en aquest fragment del llibre que comenta tot el poemari. 





Tot seguit, comentarem Assaig de càntic en el temple, que més avant (1968) 'plagiaria' Pere Quart amb el seu Assaig de plagi en la taverna.

ACTIVITAT: Digues amb quin llibre i en quin any va guanyar Pere Quart el Premi Ausiàs March de poesia.

Anàlisi de textos argumentatius

Regirant per l'arxiu del bloc he trobat aquesta completíssima anàlisi dels textos argumentatius, feta per l'amiga Alícia Martí, que vos pot servir de repàs i informació.

View more presentations from marclia.

Mercè Rodoreda, també a les llibreries ianquis

Mercè Rodoreda, també a les llibreries ianquis

Examen de la 2a Avaluació

Hui hem fet l'examen de la segona avaluació que ací teniu.
Vos deixe amb un vídeo d'una actuació de Xavier Mo, autor d'un disc ben recomanable 'Pròxim', mereixedor de major difusió. 

TRIMESTRE DE POESIA. SALVADOR ESPRIU (I)

Autor narratiu abans de la guerra, Espriu enceta la seua obra poètica després de la guerra amb Cementiri de Sinera (1946) i Les cançons d'Ariadna (1949). Víctor Martínez-Gil en diu:
Entre els factors que van acabar de portar Espriu cap a la poesia durant la postguerra hi havia, al costat del procés de concentració expressiva que ja hem vist, les majors facilitats de publicar en un gènere que no necessita tant d'espai com la prosa i que, pel seu caràcter més hermètic, podia superar millor els entrebancs de la censura.





D'aquestes dues primeres obres poètiques he seleccionat per al comentari 'Inici de càntic en el temple' i 'El meu poble i jo' (Les cançons d'Ariadna) i un recull de Cementiri de Sinera.

ACTIVITAT: Digues quin cantant ha musicat 'Inici de càntic en el temple' i 'El meu poble i jo'.