TRIBUNA OBERTA | ALC
Es compleixen deu anys de la mort de l'escriptor i gramàtic valencià
Deu anys sense Enric Valor
JOSEP DANIEL CLIMENT | Actualitzat: 09/02/2010 | 
1 comentari
1 comentari
Enric Valor. /ARXIU
Enric Valor nasqué a Castalla el 22 d'agost de 1911, ja fa quasi cent anys, i va morir a València el 13 de gener de 2000.
Sense dubte estem davant d'una de les personalitats valencianes més importants en l'estudi i difusió del valencià al llarg del segle XX. I això per diversos motius: per la divulgació de les Normes de Castelló a Alacant durant el període republicà a través del setmanari El tio Cuc, per la publicació de nombrosos articles en la premsa valencianista defensant la conveniència de parlar i escriure correctament el valencià, per haver estat professor dels cursos de llengua de Lo Rat Penat des de 1949, per haver publicat durant el franquisme desenes d'articles sobre correcció lingüística als periòdics Levante i Jornada, per haver editat un conjunt ben significatiu d'obres gramaticals per a l'aprenentatge del valencià, així com diverses obres lexicogràfiques, per ser l'autor d'una importantíssima obra literària i, en definitiva, per la seua tasca en favor de la divulgació del valencià entre el nostre poble, conscient com era que sols amb la conservació de la llengua pròpia els valencians ens podríem mantenir lleials a la nostra personalitat com a poble, atés l'alt valor identitari que el seu ús portava implícit.
L'obra literària i gramatical
Enric Valor és autor de les Rondalles Valencianes, conjunt de narracions editades a partir de 1950, i que durant els anys huitanta i noranta del segle passat han sigut reeditades i adaptades al públic infantil per l'autor o per diversos col·laboradors, especialment Rosa Serrano, amb una gran acceptació popular.
Enric Valor és autor de les Rondalles Valencianes, conjunt de narracions editades a partir de 1950, i que durant els anys huitanta i noranta del segle passat han sigut reeditades i adaptades al públic infantil per l'autor o per diversos col·laboradors, especialment Rosa Serrano, amb una gran acceptació popular.
Posteriorment, el 1960 publicà la seua primera novel·la, L'ambició d'Aleix, però no serà fins la dècada de 1980 que aparegueren les novel·les Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991).
Per altra banda, el 1966 publicà la seua primera obra sobre llengua, Curso de lengua valenciana, un recull de les fitxes gramaticals que des de 1962 havien aparegut al periòdic Jornada. Una reedició d'aquesta gramàtica aparegué el 1973 amb el nom de Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano, un canvi onomàstic que respon a la voluntat de l'autor de "anomenar les coses pel seu nom". El 1971 publicà Millorem el llenguatge, un llibre excel·lent i utilíssim per al valencians que en aquella època volien aprendre la seua llengua. El 1983 aparegué La flexió verbal, "un autèntic bestseller", amb prop de trenta edicions. Per altra banda, també cal destacar les seues obres lexicogràfiques com elVocabulari fonamental (1988) i el Vocabulari escolar de la llengua (1989).
Els reconeixements públics
En l'última etapa de la seua vida, Enric Valor i Vives va rebre nombrosos reconeixements per part de les més prestigioses institucions del domini cultural i lingüístic català. El 1985 va obtenir el Premi de les Lletres Valencianes. El 1987 se li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1993 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. Posteriorment, les universitats valencianes i la de les Illes Balears l'investeixen doctor honoris causa: Universitat de València, 1993; Mallorca, 1998; Alacant, 1999; Castelló, 1999; Politècnica de València, 1999.
En l'última etapa de la seua vida, Enric Valor i Vives va rebre nombrosos reconeixements per part de les més prestigioses institucions del domini cultural i lingüístic català. El 1985 va obtenir el Premi de les Lletres Valencianes. El 1987 se li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1993 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. Posteriorment, les universitats valencianes i la de les Illes Balears l'investeixen doctor honoris causa: Universitat de València, 1993; Mallorca, 1998; Alacant, 1999; Castelló, 1999; Politècnica de València, 1999.
Durant aquest any l'Acadèmia Valenciana de la Llengua té previstes la realització de diverses activitats amb el propòsit de difondre'n la figura i obra, i per aquest motiu ha sigut elegit com a Escriptor de l'Any 2010, coincidint amb la commemoració del desé aniversari de la seua mort.
Sense cap dubte, tant al llarg de 2010 com del 2011, que celebrem el centenari del seu naixement, serem milers els valencians que retrem homenatge a l'escriptor i gramàtic castallut, com una manera de tornar-li tot el que va fer per la recuperació de la llengua i cultura dels valencians.
Entrades
