TRIMESTRE DE POESIA. MÀRIUS TORRES

Comencem el trimestre que dedicarem a un recorregut per la poesia de la postguerra ençà- I comencem amb dos poemes de Màrius Torres 81910-1942) que ens parlen d'emocions personals i de somnis col·lectius esberlats.

EN EL SILENCI OBSCUR D'UNES PARPELLES CLOSES

                                                  La musique souvent me prend comme une mer!
                                                                                                              Baudelaire.

En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.

(1937)

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d'ideals que volíem bastir,

entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,

que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze

que de torres altíssimes s'allarga pels camins,

i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

 (1939)

Lletra

Bloc seleccionat  (Fragments i textos) 

Vos adjunte també un treball fet per alumnes de l'IES Gabriel Ferrater