Els premis Octubre saforencs

Resposta a l'activitat proposada:

Cristina Benavent ha deixat un comentari nou :

Els premis Octubre són un certàmens literaris convocats des del 1972 a València per Edicions Tres i Quatre. Aquests són els autors saforencs que han rebut un premi Octubre:

En poesia:
1973, Joan Navarro (Oliva), per Grills esmolen ganivets a trenc de por
1984, Joan Vicent Clar Camarena (Tavernes de la Valldigna), per Le sucrier velous
1988, Teresa Pascual Soler (Gandia), per Les hores
2008, Josep LluÃís Roig (Oliva), per Peixos d'un mar sec

En narrativa:
1977, Josep Piera Rubio (Beniopa), per Rondalla del retorn
1982, Joan M. Monjo (Gandia), per Ducat d'ombres
2009, Rafael Gomar (Gandia), per Andròmines

En teatre:
2005, Ignasi Moreno Gutiérrez (Gandia), per Jeff. Els colors de la bogeria

ACTIVITAT: Si algú vol completar el treball podria seleccionar algun fragment d'alguna d'eixes obres i incloure'l en el wiki.

L'escola de Ribera

Ovidi Montllor va escriure una cançó, L'escola de Ribera que il·lustra l'escola del franquisme: 'el Crist era de fusta, els cristians de cartó'. 
El vídeo adjunt vos pot ajudar a  preparar la ressenya de l'exposició.

Escoles d'ahir

El CEIC Alfons el Vell acaba d'inaugurar l'exposició Escoles d'ahir, als salons de Foment. La segona ressenya l'he proposada sobre eixa exposició.

De la variació diatòpica

En un apunt d'un curs anterior vaig deixar escrit més o menys el que vinc repetint. La morfologia verbal (1a persona del present d'indicatiu i subjuntiu sobretot) i les combinacions binàries de pronoms febles amb li és el que més clarament ens pot ajudar a identificar una varietat diatòpica com una altra. El lèxic és mòbil i per això és difícil d'assegurar que un mot molt utilitzat en estàndard caracteritza diatòpicament un text. Si no ets usuari habitual de textos formals les pífies poden ser considerables. He posat l'exemple tristament famós de gairebé, que encara que en principi era característic d'una varietat diatòpica l'ús que se n'ha fet (al costat de quasi) en els àmbits d'ús formals l'invalida per a qualsevol reconeixement geodialectal.
Un exemple d'això ens l'ha donat un dels textos que hem analitzat, a l'atzar, tret de Vilaweb on Vicent Partal escrivia un text amb pocs trets diatòpis: dos lèxics (eixir i aigüera) i un subjuntiu (hi haja). L'adscripció diatòpica dels dos mots ens demostraria la dificultat de basar-nos exclusivament i principal en el lèxic.
He proposat com a exercici la recerca de notícies i articles d'opinió de mitjans digitals perquè s'analitzen diatòpicament (si cal) i de passada servisca com a zàping del quiosc digital en valencià.
Tot en el benentés que pense que la mateixa inclusió d'aquesta qüestió en selectivitat és una prova més de la minorització que patim (en castellà no ho pregunten mai).

Enhorabona a Rafa Gomar

I a tots aquells que han guanyat els Premis Octubred'enguany: Manolo Molins, en teatre, Lluís Calvo, en poesia, Vicent Sanchis, en assaig. El gandià Rafa Gomar l'ha guanyat en narrativa amb la novel·la Andròmines.  
Vaig conéixer Rafa Gomar el primer any d'estudiar a València (el curs 76-77 del segle passat) quan tots dos féiem el curs superior de Valencià de l'ICE. Després el vaig retrobar, quan ell ja treballava de mestre a Altea, quan em va visitar a casa perquè li fera una ressenya per a Ullal del seu primer llibre de narracions I nosaltres, com la pols, dormíem dins del calaix. La ressenya, per cert, va tardar a publicar-se perquè, després d'escrita,  va patir diverses giragonses fins arribar al destí. D'aquella conversa vaig traure la conclusió que Rafa Gomar estava decidit a seguir la carrera literària (cosa que ha fet) com a opció vital.
Revisitar els anys d'infantesa i de formació és un dels motius que pocs escriptors es deixen per expressar. Vaig posar com a llibre de lectura durant uns cursos En blanc i negre, lectura de la qual fruïen (i m'ho deien com va fer la família Hontanilla) sobretot els pares gandians dels meus alumnes d'aleshores, nascuts als anys 50, com el mateix Rafa Gomar.
Que el nostre país i la nostra cultura permeta l'existència de vocacions literàries tan consistents i envejables com la de Rafa Gomar ens ha de congratular a tots els que desitgem viure al món sense renunciar a la llengua transmesa, que hem cultivat i, per això, hem transmés.


ACTIVITAT: Feu un llistat de tots els autors saforencs que han rebut algun Premi Octubre.