Potser és dels pocs gèneres textuals formals que mai ha deixat de conrear-se. Ancorat als àmbits d'ús festius i populars, de vegades religiosos, ha sigut durant massa temps l'única expressió formal que els valencianoparlants podien escoltar i/o llegir en la nostra llengua. Ara, ha deixat de tindre eixa funció excessivament simbòlica i s'ha incorporat, en tots els seus vessants, a la producció més normalitzada d'una llengua que s'utilitza molt més en tots els àmbits d'ús formals.
L'esclat poètic saforenc té una rellevància remarcable. Mentre rellig poemes com a membre d'un jurat literari, veig en la xarxa que Christelle Enguix acaba de publicar L'arbre roig, premiat en un certamen a Benicarló. Antiga alumna de l'IES Ausiàs March, Christelle Enguix consolida la seua veu i eixampla la presència de les veus poètiques femenines en la nostra comarca. Enhorabona!
EXERCICI: Trieu un poema d'alguna autora de la Safor que vos agrade.
2022? De deveres?
-
Ahir, un ciutadà de l'Horta-sud es trobà amb una multa de 601€ per un
incident: en acudir al Centre de Salut i parlar en valencià al metge,
aquest li di...
Fa 2 anys