divendres, 13 de febrer del 2009

Processos de canvi sociolingüístic a Gandia i la Safor


Per als que em llegiu el bloc vos convide (encara que siga virtualment) a la presentació d'un llibre(t) que el CEIC Alfons el Vell de Gandia m'ha publicat, Processos de canvi sociolingüístic a Gandia i la Safor.

5 comentaris:

ORETO ha dit...

Felicitats! Treballs que he de lliurar m'impedeixen moure'm de casa el cap de setmana. Salutacions i que vaja bé la presentació.

FRANCESC ha dit...

M'hauria agradat assistir-hi. Espere que tinga molt d'èxit. Així que puga me'l compraré. Salutacions i enhorabona.

Mercè Durà ha dit...

Moltes felicitats Josep pel teu treball. Intentaré adquirir-lo per llegir-me'l i també per regalar-li'l a una companya de la Safor.

Anònim ha dit...

Felicitats pel llibre. Ahir que vaig anar a Gandia i, després de no poder-lo trobar a GAvina perquè se'ls havia exhaurit, vaig poder-lo trobar a Ferrer. Me'l vaig llegir anit i va estar un plaer. És com aquell plat que va a empassar-te, que abans de fer-ho les teues papiles estan preparades per a uns gustos, sabors. I així va ser. Una apreciació, però, a la segona part en el punt V. Algunes dades. Any 1978. Tot i que sé que no es pretensió fer una relació detallada d'aquells centres on començava l'ensenyament del i en valencià, pense que caldria afegir el Palau i al germà Banyuls. Els textos, si no recorde mal, un de molt primet, pense que es deia FARISTOL, i d'altre més gruixudet i tamany full, ELS VENTS DEL MÓN. Seria possible fer una exposició amb tot aquells manuals iniciatics a la notra llengua?

Ens veiem no sabia el teu correu però he descobert que tenies aquest blog. El meu correu jesus.ruiz@coev.com

Josep Alandete ha dit...

Efectivament Jesús, falten moltes persones clau però el llibre no té pretensió d'exhaustivitat sinó de construcció de marc on s'han construït eixos processos. I parlant del germà Banyuls, m'has fet recordar la primera volta que el vaig vore. Jo de menut solia anar-hi amb els meus oncles que hi tenien família. Recorde una missa en valencià (la primera a què vaig assistir) en l'església de la Companyia (que és com se sol anomenar) i on el germà Banyuls llegia les lectures. Ho sé perquè m'ho vam comentar atés que era germà de D. Luis Banyuls, mestre de l'Escola Pia i veí del meu barri.
I gracietes pels excessius elogis.