dijous, 3 d’abril del 2008

Llibertat i Paul Éluard

Hui hem enriquit el text de Fuster amb informació de Paul Éluard que han llegit unes alumnes. He recordat (sense esmentar-ho) dues versions musicades del poema Llibertat, una de Ramon Muntaner (Escric el nom, amb adaptació de Pere Quart) i l'altra de Nacha Guevara que tinc prou ratllades en sengles discs de vinil. La primera volta que vaig sentir una cançó de Ramon Muntaner (Cançó de carrer) va ser l'any 75-76 als locals parroquials de Benipeixcar, interpretada pel gandià Tomeu Costa. Total, fa quatre dies.


EXERCICI: Busqueu alguna relació de Pere Quart amb Gandia
EXERCICI: Indiqueu alguna cançó de Ramon Muntaner que coneixies o conegueren en casa.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Pere Quart va guanyar este premi a Gandia amb la seua obra "Vacances pagades" en la primera edició del Premi Literari Ausiàs March de poesia l'any 1959

Jessica Cabeza Martínez

Mónica Ríos ha dit...

Cançó de Ramon Muntaner: "I el seu esguard". En aquesta pàgina podeu escoltar-la. http://www.goear.com/listen.php?v=a3c99a0

Anònim ha dit...

Quan tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare,
cansat i sense fer renec o riallada,
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d´un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula;
i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs,
la plaça i la neteja.
I els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor!
Potser només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.
Apostols i cabdills:
llenceu el crit d´alarma!
Savis, tècnics, obrers
forceu les vostres màquines.
Genis de totes les arts
embelliu la croada.
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts
ramada innumerable.
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps,
encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima.
Cavem els fonaments
d´una vida més alta




La cançó que he triat de Ramon Muntaner és ‘Cançó de carrer’ on parla de com es la vida de cadascú de la societat, i exposa que ell no vol ser igual, vol ser diferent.







Maria Peiró Sendra