L'autor de llibres com Mal de llengües, Jesús Tuson, s'ha jubilat. Ací teniu la notícia de la seua última classe a la Universitat de Barcelona, on s'enumeren els temes principals la seua obra.
EXERCICI: Tria un dels arguments principals de l'obra de Tuson i justifica el perquè de la tria.
.jpg)
Entrades
2022? De deveres?
-
Ahir, un ciutadà de l'Horta-sud es trobà amb una multa de 601€ per un
incident: en acudir al Centre de Salut i parlar en valencià al metge,
aquest li di...
Fa 2 anys
2 comentaris:
Sobre la metàfora
El llibre és un recorregut per les metàfores (com en fem, què en fem, les metàfores als mitjans de comunicació...). Jesús Tuson diu que sense la metàfora no podríem dir ni la meitat de coses que diem, que de fet és impossible de parlar sense metàfores. Parteix de l'estudi 'Metaphors We Live By' del lingüista George Lakoff i de l'especialista en lògica Mark Johnson, sobre la metàfora en la vida quotidiana. Segons Tuson: 'La metàfora és indispensable, forma part de la llengua, de l'essència del llenguatge. I els escriptors i poetes la magnifiquen, fan insòlit el 'això és allò'.'
He triat este argument de Tuson perquè el que diu és cert. Al llegir-ho he pensat que per a fer i utilitzar metàfores no cal ser escriptor sinó que nosaltres no podriem parlar i expressar-nos sense metàfores.
Constata Tuson que per parlar de la informàtica s'utilitza terminologia de la casa o de l'escriptori ('finestres', 'arxius'...), això són macrometàfores. I els mitjans de comunicació han fomentat l'endometàfora ('El decret per la sequera fa aigües' o 'El traspàs de Rodalies en via morta'). 'Tothom (al marge de l'edat, procedència, estudis...) té l'enginy, la capacitat i la necessitat de crear relacions entre les coses, d'establir semblances.' I conclou: 'La història és la de sempre, ens en sortim com sigui.'
He escollit el final de la notícia on s'informa de la jubilació de Jesús Tuson, per què he trobat que plasma també sobre que tracta el llibre, com la metáfora ha anat formant part de nosaltres sense adonar-nos-en, en molts ámbits.
Maria Peiró Sendra
Publica un comentari a l'entrada