divendres, 2 de novembre del 2007

De la caracterització del text. B.1. 1. Àmbit d'ús

Les llengües es manifesten en diferents situacions comunicatives (de manera oral, escrita, a casa, amb els amics, a l'escola, a l'escola amb els amics, a l'escola amb el professor, a l'escola amb el professor de Matemàtiques, a l'escola amb el professor de Valencià, a la ràdio...). Per a comprendre, hem de distingir la realitat. Per a comprendre la realitat sociolingüística, hem de distingir les situacions comunicatives i agrupar-les segons algunes característiques contextuals que compartisquen. Eixos tipus que distingim és el que s'anomena Àmbit d'ús.

Per tant, quants àmbits d'ús hi haurà? La resposta és òbvia (o no): DEPÉN.
De què depén? De dos factors:

1) La realitat observada i estudiada. No podrem distingir els mateixos tipus si observem la societat novaiorquesa del segle XXI que si observem la societat marroquina del segle XVIII. Seria inútil distingir l'àmbit d'ús de la TV si el que estem estudiant és l'ús de les llengües en una societat del XIX.

2) Els criteris de classificació de l'observador. És a dir, depén del grau de concreció que ens interesse aplicar. Imaginem-nos que estem estudiant una societat en què està produint-se un procés de substitució d'una llengua minoritzada; serà molt convenient que distingim les situacion comunicatives que hi ha entre els diferents membres de la família: com parlen els pares als fills i viceversa, com parlen els germans entre ells, com parlen els avis i els néts, com parlen els germans majors i els germans menuts... En una altra situació en què no s'albira canvi de llengua de transmissió intergeneracional, potser agruparíem totes les situacions comunicatives produïdes en la família en un mateix tipus (àmbit d'ús).

Quina profunditat de distinció ens interessa a fi del comentari de text? Els textos que apareixen en els exàmens de selectivitat solen ser pertanyents als àmbits d'ús periodístics, acadèmics (científic, tècnic i humanista), literaris. Amb tot, també en podrien aparéixer d'administratius, publicitaris, jurídics i polítics... i encetar una nova via que està contemplada, però, en les orientacions.

Què farem a l'hora de llegir? Intentar d'esbrinar a quin àmbit d'ús pertany i JUSTIFICAR-HO amb els exemples extrets del text que l'identifiquen com a pertanyent a eixe àmbit d'ús.

Cal tindre en compte, però, que el gènere textual (distinció que fem entre els textos pertanyents a un mateix àmbit d'ús) pot fer que textos d'un mateix àmbit d'ús tinguen algunes característiques força diferents. Com a error més manifest que he hagut de corregir, esmentaria la justificació de la pertanyença a l'àmbit d'ús periodístic d'un article d'opinió... que es basava en les característiques formals d'un altre gènere textual periodístic (la notícia).

EXERCICI (classe): Justifica a quin àmbit d'ús pertanyerien els textos següents (utilitza la guia): Una duresa fràgil, Pròleg a Les xiquets de l'entresuelo/Tres forasters de Madrid, Estandardització i manlleus.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El text de "Duresa fràgil" pertany a l'àmbit d' ús periodístic perquè a banda que en el text posa que és un article, està signat per un autor: Ramon Folch, és un text argumentatiu...

El text de "Els sainets d'Eduard Escalante" pertany a l'àmbit literari en concret al gènere textual de l'assaig perquè transmet una informació sobre la història valenciana, i té una intenció didàctica, s'utilitzen recursos gràfics en cursiva (landed gentry) però també hi ha argumentació amb abundant ús de la modalització.

El text "Estandardització i manlleus" és acadèmic perquè es tracta de la introducció d'un tema característic de la lingüística i la sociolingüística i predomina l'exposició d'idees sobre la diversitat lingüística, sostenibilitat i pau.