Sociolingüística VI

Hui hem acabat d'explicar l'esquema de conceptes sociolingüístics. Ja comentaré amb més temps com ho he intentat explicar. Vos deixe uns quants exercicis per a comprovar el grau d'assimilació dels conceptes.


EXERCICI : Comenta sociolingüísticament (és a dir, utilitzant els conceptes sociolingüístics estudiats) aquestes notícies
a) "Euskera de ida y vuelta"
b) "La UE anuncia la posada en marxa d'un fòrum en les 23 llengües oficials més el català"

Sociolingüística V. Minorització

La felicidad... me la dio tu amor
El meu germà era un cambrer... de l'altra part de la barra

Sens dubte, la minorització té efectes també sobre la conservació de la memòria. Allò que és revisitat sovint, a més, no és percebut com a propi de l'antigor. Amb l'anècdota de dues cançons pop vaig intentar d'explicar divendres passat alguna de les conseqüències de la situació minoritària en les llengües que estan en més o menys grau en eixa situació. Les conseqüències afecten sincrònicament amb la falta de capacitat de difusió de les propostes fetes en la llengua minoritzada en el moment en què es produeixen com també en la desconnexió entre el que ha pogut ésser popular en una època i la seua reactualització (és a dir, diacrònicament). Feu la prova amb dos exemples més de dues cançons ben populars (la primera a tot l'estat, la segona a València) de l'època de la Transició democràtica:

Libertad, libertad, sin ira libertad

Què vos passa, què vos passa valencians,

La primera és revisitada i, per tant, actualitzada de tant en tant mitjançant els mecanismes que qualsevol comunitat lingüística no minoritzada té al seu abast. La segona, vosaltres mateixos...

La minorització tindria a vore amb la menor densitat de les relacions entre els usuaris d'una llengua. Eixa menor densitat pot afectar tots els àmbits d'ús però també pot afectar més decisivament els àmbits caracteritzats per ser de relació indirecta, cabdals en una societat moderna. és per això que vaig plantejar la pregunta "Quin percentatge d'usuaris del valencià hi havia a Gandia el 1900? Es tractava de comprovar quina mena de representació hom tenia de la història sociolingüística pròpia i fins a quin punt les polítiques lingüístiques minoritzadores afectaven la percepció de la realitat.

La pregunta fou heurísticament encertada (si l'encertes, l'endevines): només un alumn@ va encertar la resposta (cap al 99% per dir alguna xifra). I, tot seguit, vaig preguntar si el valencià estava aleshores minoritzat. Una pregunta plantejada per emfasitzar que no és la quantitat sinó també la qualitat de les interaccions el que ens en pot donar la resposta. Efectivament, sí que estava en situació minoritària atés que no s'utilitzava pràcticament en els àmbits d'ús formals en una societat en què els usos formals estaven esdevenint socialment imprescindibles en el context d'un procés de modernització. No és, per tant, el nombre de parlants el que ens pot indicar l'existència o no de minorització.

L'altra pregunta complementària (no recorde ara quina va ser primer) anava en el mateix sentit. "D'entre les aproximadament 3000 llengües del món, digueu quin lloc ocupa el valencià/català en el rànquing de llengües usades a Internet ? Òbviament la sinistralocalització de la dada de les 3000 llengües era una mena de parany metodològic per la comprovació posterior dels efectes de les polítiques lingüístiques minoritzadores sobre les nostres percepcions. Una altra volta només un alumn@ (un de diferent) s'hi va acostar a partir d'uns arguments relacionats amb el grau de desenvolupament econòmic del nostre territori lingüístic. Els altres no s'hi acostaren massa al lloc 18é en què se situa...

La veritat és que la classe va ser intensa per allò de la dificultat del distanciament i la càrrega semàntica negativa que contenen alguns dels conceptes utilitzats en les ciències socials. Però ja hi tornarem...

EXERCICI: Continueu la tornada de la cançó "Què vos passa valencians", composada per Paco Muñoz (amb lletra de Toni Mestre)

EXERCICI: Digues què vol dir el terme "sinistralocalització".

Sociolingüística IV

Un dels axiomes bàsics de la Sociolingüística és aquell que diu "l'estructura és la variable dependent de l'ús". Quan hom diu 'estructura' ens referim a tot allò relacionat amb les característiques lexicogramaticals. L'estructura d'una llengua dependrà de l'ús que se'n faça. Si una llengua no s'utilitza en els àmbits d'ús científics no disposarà de gaire terminologia científica, per exemple.

EXERCICI: Comenteu aquest text d'Alfred Bosch tot utilitzant els màxims conceptes sociolingüístics.

Substitució de complements per pronoms

Ací teniu uns quants exercicis de substitució de complements verbals per pronoms febles. No és la manera com ix en selectivitat sinó la inversa. Pot ajudar a comprendre el mecanisme que utilitzem. L'examen de pronominalització inclourà exercicis d'un i altre tipus.

Sociolingüística III

Dimarts vam seguir desenvolupant l'esquema dels conceptes sociolingüístics. Vam parlar del grau de (des) cohesió d'una comunitat lingüística. Val a dir que de manera bàsica, sense aprofundir gaire. Només un poc en el dels conceptes d'aprenentatge primari i secundari. Vam constatar la dificultat de reconéixer quan s'ha entrat a formar part d'una de les dues comunitats lingüístiques bàsiques a què pertanyen els alumnes. Per cert, un 50% de l'alumnat tenia el valencià i un 50% el castellà com a llengua d'aprenentatge primari. Constatable perquè, a Gandia, el percentatge de xiquets nascuts a finals dels 70 amb el valencià com a llengua d'aprenentatge primari no arribaria ni al 5%.
Ens vam detindre un poc més en la fotografia de les societats quant a la presència en un mateix àmbit d'ús d'una o de diverses llengües. És a dir, la distinció plantejada a partir de la definició de Ferguson del concepte de diglòssia i el concepte alternatiu (sembla que només amb fortuna entre els sociolingüistes nostrats) de conflicte lingüístic. Es va plantejar la recurrent confusió, freqüent en les ciències socials, entre els conceptes i paraules homònimes. Vaig intentar separar l'ús del mot "conflicte" en àmbits d'ús no científics i l'ús en el concepte "conflicte lingüístic". Vam representar les diferents societats en situació de diglòssia i en situació de conflicte lingüístic. M'agrada emfasitzar el terme "situació" perquè implica la no invariabilitat, cosa que després puc aprofitar per explicar els processos de canvi sociolingüístic. Per això, he parlat adés de "fotografia" (situació) i no de "pel·lícula" (procés).

EXERCICI: Busqueu un sinònim del mot "adés". El seu ús és restringit a àmbits literaris molt formals, i encara amb cert regust arcaïtzant.

La meitat de l'ànima

Sobre aquesta novel·la de Carme Riera vaig fer un exercici de pronominalització fa uns cursos, el qual també vaig aprofitar per a repassar la variació diatòpica.

Joan M. Monjo

L'any passat ens deixava Monjo. El mateix divendres vaig entropessar amb un article , publicat a la revista Micro, d'Àngela Moratal, companya seua de tants anys. Vaig pujar les escales de l'institut llegint-lo i m'agradaria que el compartíreu tots aquells que el vau conéixer.
De passada, vos adjunte un text meu, Nit màgica a Milparres, publicat fa uns anys en un llibret de la falla Prado, la importància del qual rau en el fet que fou el pretext perquè Monjo i jo tinguérem un escàs (però valuós per a mi) intercanvi epistolar.

Sociolingüística i valoració crítica i personal

Divendres vam començar a desenvolupar l'esquema dels conceptes sociolingüístics tot introduint el concepte de norma d'ús. Vam fer memòria per repassar el concepte que ja sabíem (el d'àmbit d'ús). També fam parlar del concepte comunitat lingüística amb les diferents accepcions que pot tindre. Nosaltres utilitzarem l'accepció que fa referència a l'ús lingüístic i no pas a la que l'utilitza associant-lo al de territori lingüístic.
Vaig posar l'exercici 93, molt senzill.
93) Escriviu el sistema de normes d'ús vigent en una societat que en els seus darrers 80 anys haja tingut com a ús efectiu el representat en el quadre següent.

Pel que fa al comentari de text, per a dijous caldrà fer l'exordi, la valoració crítica i el judici personal del text de Paco Muñoz Pep el Botifarra.

Comentari del text Taronges al 4000 %

Comencem a tindre bones mostres de comentaris fets per alumnes. Si abans de Nadal encetàvem el dossier amb el comentari col·lectiu del text proposat per a examen, Servei de Guarderia masculina, ahir hem seleccionat el comentari de Clara Peiró al text Taronges al 4000 %. Continuarà, sens dubte.
Ací teniu un altre exercici de temps verbals construït amb HotPotatoes sobre un fragment del text ineludible El vigilant en el camp de sègol, de l'enigmàtic (o no) John D. Salinger.

I un poc de música. Té com a nom artístic Mazoni i el seu darrer disc Si els dits fossin xilòfons està entre els millors de pop-roc de l'any passat. Comproveu-ho.

Selectivitat i verbs

Ens han arribat les actes de les reunions amb els diferents especialistes encarregats d'organitzar les proves de selectivitat. Pocs aspectes destacables. A València s'ha remarcat que l'àmbit d'ús del text serà preferentment de tipus acadèmic, periodístic o literari (assaig). I a Alacant s'ha especificat que el text serà expositivoargumentatiu amb la probabilitat que un dels textos que es proposen (i que pot eixir o no) toque qüestions vinculades amb el context sociolingüístic immediat o internacional.
Ací teniu un exercici sobre temps verbals, construït sobre un fragment de l'obra Alfabet, de Josep Palàcios, d'imprescindible lectura per als amants de la literatura.

L'Alguer

M'assabente per Vilaweb de la visita d'un cantant alguerés, Claudio Sanna, antic component de Càlic, grup que visità Gandia en l'antic Teatre Serrano, ja fa prou anys. Franca Masu (per cert, Masu és com pronuncien Maso a l'Alguer) és una altra cantant algueresa, que utilitza el valencià a pesar de les dificultats geogràfiques i polítiques en què es troba la ciutat de Sardenya. Aprofite per deixar-vos un article de Vicent Soler, que vaig posar per a comentar fa uns cursos.


EXERCICI: Destaca algun aspecte del text de Vicent Soler.

Què faig si...?

La Plataforma per la llengua acaba de publicar a Gandia un opuscle ben interessant per a augmentar el bagatge argumentatiu dels valencianoparlants amb cert grau de lleialtat lingüística. Podeu llegir La bona educació dels habitants de les Bahames, de Ferran Suay, text que serveix de preintroducció convidadora de la reflexió sociolingüística del lector.

EXERCICI: Quins conceptes sociolingüístics (de l'esquema) utilitzaríeu per descriure la situació narrada en el text de Ferran Suay.

Conceptes sociolingüístics

Per tal de poder parlar a un nivell que no siga de conversa de café (o coca-cola) cal utilitzar un aparat conceptual escaient. Això és el que pretenc amb aquest esquema (revisable perquè és de fa ja molts anys) amb què fem una aproximació als conceptes bàsics de la sociolingüística en el benentés que n'hi ha d'altres que no s'esmenten i que matisen o diuen amb altres termes nocions semblants (però això és pallola de totes les disciplines científiques en train de consolidació). Aniré explicant-lo paral·lelament a l'aprofundiment d'alguns aspectes del comentari i al reforç d'alguns aspectes lexicogramaticals (en aquesta avaluació insistirem sobre els pronoms febles, que seran objecte d'una prova).

Llengua única, democràcia pobra

Un article ben interessat d'Albert Branchadell i Ferran Requejo, Lengua única, democracia pobre, publicat aquests dies a La Vanguardia.

EXERCICI: Tesi i idees principals del text anterior.

Propostes al lector model d'Analfabetisme predigital

Un altre posada en comú interessant fou l'explicació del lector model del text Analfabetisme predigital. Ací podeu escriure'ls i llegir-los.

Propostes al subtítol d'Analfabetisme predigital

Podeu escriure els vostres subtítols al text Analfabetisme predigital.

Correcció d'analfabetisme predigital

Ahir vam començar a corregir entre tots els 40 exercicis de les vacances de Nadal, Analfabetisme predigital de Salvador Giner. El primer ha donat molt de si. Es tractava d'inventar-se un altre subtítol que reproduirà amb altres paraules el sentit que volia donar l'autor. El subtítol era "Avançarem poc si ens obsessiona quants ordinadors hi ha en lloc de qui els utilitza i com". Després de llegir-ne alguns hem comprovat quina era la paraula que marcava la comprensió del sentit que volia donar l'autor. Era l'última, "com". Aquells alumnes que havien entés que era eixa la paraula cabdal, han fet l'exercici bé. Després, hem vist amb quines altres paraules l'havien traslladat al subtítol de cadascú.


EXERCICI: Enguany se celebra l'Any d'algun(s) autors destacats de la nostra literatura. Dis-ne algun.

2008 i Premis Joan Fuster

Bon any a tot@s. De bell nou, ens reincorporem al curs i reprenem la marxa del bloc.

L'IES Joan Fuster de Sueca convoca, per vint-i-quatrena vegada (en tot un exemple de constància) els premis Joan Fuster, per a alumnes de sedundària. En una de les primeres edicions un alumne de l'institut (Salvador Carbó Montaner, pianista) va guanyar un premi de narrativa. Podríem enllaçar i recuperar la tradició si algú de vosaltres s'hi anima. Ací teniu les bases completes. hi ha premis en metàl·lic en les quatre modalitats (narrativa/assaig, poesia, còmic i teatre). El termini acaba el 28 de febrer.